dilluns, 31 de desembre del 2012

8 de Desembre de 2012 - MONTROIG - Pala Alta - Via "del Salla" - 135 m. 6c, Ae (6a+ obl.)

Ressenya del Victor Sans (Aperturista)
Vista desde el aparcament

     Intentant recuperar el temps perdut en labors internes que no us importen, i deixant temps prudencial entre les piulades dels nostres GALLS per a que pugueu gaudir de les nostres refrescants i entretingudes aventures per les parets a lo llarg i ample del mon (Ostia! Semblo lo Capitán Tán dels Chiripitiflauticos), avui us fem sabedors de l’aventura que varen protagonitzar lo Ramon i lo Nico , el dia de la Inmaculada Concepcion, Verge venerada en grau màxim per tots los GALLS de Fe. 


     I com diuen que la Verge va pujar al Cel , doncs aquests dos mortals es van pujar al Montroig a fer una via prou durilla com per arribar a tocar-lo.

     La via esta força equipada i la roca es bona , tot i que caldra anar amb compte, les vies noves , i mes al Montroig, et podem donar algun ensurt. Ben assegurada i nomes cal portar cintes.


“Marchando una de fotos”
 Lo Ramon al L1
 
 Lo Ramon al L1 i al L2
 Lo Ramon al L3
 Lo Ramon al L4
 Lo Ramon a R4 i lo Nico al L5
 Lo Nico al L5
 Fotocim


LO CLIP : 



dissabte, 29 de desembre del 2012

28 de desembre de 2012- Montroig - El Pelat Oest- "LO GALL PELAT" 120 m, MD, 6a, R3

Hem obert una nova via al Pelat Oest (Ejem!... de fet qui l'ha obert ha estat lo "Paepe",  jo he fet més aviat de comparsa, perquè malgrat que ho he intentat a mi encara m'agafa "la risa tonta con las presas de usar y tirar..." i també amb les "de no tirar después de usar"). Després de la KrakTak lo Pepe m'ho va proposar i jo soc un xiquet fàcil, molt fàcil, extremadament fàcil per aquestes coses. Així que dit i fet i en dos atacs us podem presentar... "Tachín, tachín"... LO GALL PELAT


Ressenya "Made in LoGall"

Un dels últims panys verges del Mont-Roig, sense prohibicions ambientals. Però si era verge devia ser per alguna cosa, no?. Dons bé, una mica de por si que fa (que collons! a mi em feia pànic només veure-ho!) però un cop vistes algunes fotos d'alta resolució del "Marmo" que fem servir per a la nova via i un examen amb prismàtics la cosa donava peu a una aventura. Així que el passat 13/2/2012 vam fer "pila" a la feina (ara es diu agafar un dia lliure...com tots dos en tenim tanta... de feina...) i vam obrir els dos primers llargs.

Lo "Paepe" encetant el 1er llarg


Es tracta de buscar-se la vida enllaçant diedrets on t'hi entren "friends" (aliens, totemcams, camalots i/o tascons) a dojo.


Lo "Paepe" arribant a R1 després de girar un esperonet. Al llarg ara hi queda un pont de roca i un pitó de via. Passat el pitó cal girar a la dreta per esquivar un enorme bloc dubtós que acaba tancant el diedre.

Aquell dia vam obrir el segon llarg (no hi ha fotos) i ja es va acabar la llum així que després d'instal·lar els parabolts a la segona reunió amb un rapel d'uns 50 m vam ser a terra.

Arriba el dia dels "Sants Innocents" i li tornem a fotre. M'estreno repetint el primer llarg de primer.


Lo "Paepe" arribant a R1 amb el "serdo" a l'esquena.


Aquí se li veu la cara de patir d'arrossegar lo "serdo" (taladro, aigua, material, pintallavis, pintaungles, rimmel, vestit de nit -pel sopar amb el capità-, sabatetes de xarol, etc. L'imprescindible per obrir via al Mont-roig...)


Lo "Paepe" a R2.


Després del segon llarg de tràmit que va esbandir lo "Paepe" en un tres i no res. Em tocava a mi començar a obrir el tercer. Vaig col·locar el parabolt de sortida de la reunió per matar un bon factor 2, i tot just superar-me em va agafar la fluixera. Faig algun càlcul ràpid i veig que si tiro cap a dalt entre que em pinto els llavis, em faig la permanent i em fico los rulos es farà de nit així que el "Paepe" que porta un pel molt més "casual" es presta a obrir també el tercer (és la primera innocentada del dia).


Hum...! sembla que esta tieso


Si continues així d'espatarrat potser perdràs lo crio...

Es tracta d'aprofitar les dues cares d'un diedre assegurant-se amb friends mitjans a la fisura.


La travessia i la sortida del llarg són espectaculars i amb força ambient. Sembla mentida que es pugui passar per aquí sense pedals.

Be arribem al darrer llarg. Lo "Paepe" diu que està cansat però li argumento "poyaque" hi estas ficat la pots acabar d'obrir i serà una via d'autor de les de debò... (es la segona inocentada del dia... que volieu que fes-si a 28 de desembre?).


Vinga Pepe fot-li que sinó ens trincarà lo "negre"...


La roca ja es grisa... un gran que vist com ha anat la resta


La tarde es consumeix però lo "Paepe" és pràcticament a dalt.


Fotocim amb flash. Lo "mandobla" del "Paepe" amaga el seu cap de "gall pelat" sota el gorro i lo "Juanill" no pot amagar la seva cara de satisfacció després d'alleugerar-se del "serdo", lo taladro, lo pot de "rimmel", pintallavis, perruca, etc, etc. Be lo normal per obrir una via al Mont-roig...


S'acabó.

 Si la voleu repetir només us caldrà dur un bon assortit d'empotradors mecànics es a dir: aliens, totemcams, camalots C-3 i C-4 (fins nº 4), 12 cintes llargues, no dugueu cintes expres, són massa curtes i us farien patir de valent arrossegant la corda. Un joc de 3 o 4 tascons petits (stoppers) també us farà servei.
Només hem fet servir 5 pitons. Un ha quedat de via al primer llarg. Els altres s'han transfigurat en parabolts, tres al tercer llarg i un al darrer. A la primera i segona reunió hi ha tres parabolts, a la tercera dos. Convenient dur corda doble pel fregament i pel tipus de pedra. Alguna pedra pot tenir el mal gust de caure sobre la corda i llavors... sempre t'en queda un altra.

LO XIST



























dijous, 27 de desembre del 2012

23 de desembre de 2012 - Mont-Roig - L'Estremera - "La Proa" - TINTIN AL MONT-ROIG - 265 m, D- (V), R1

Us presentem una de les últimes realitzacions d'un dels més prolífics aperturistes de les nostres contrades, en J. Marmolejo. No, no no us espanteu! no es tracta d'una de les seves dures rutes, d'equipament escadusser o inexistent i roca dubtosa. No. Es tracta d'un itinerari idoni per a l'iniciació, mig excursió mig escalada i força divertit ( al menys a nosaltres així ens ho ha semblat). Malgrat les feixes i jardins, que el fan discontinuu, i la moderada dificultat, la ruta es ben maca i sobretot... INÈDITA, al menys ho era fins ara...



Ressenya "Made in Lo Gall"

Hi trobarem cordinos en diversos ponts de roca i savines així com 2 parabolts de via. Ara per ara cal dur un joc discret de tascons per completar l'equipament tot i que si un té el nivell apropiat (que no és massa alt) es pot fer pràcticament sense cordes o si anem amb company el que s'hi adiu es l'ensamble. Nosaltres vam optar per la segona opció tot i que també vam muntar alguna reunió.


L'aproximació també té força encant.



El primer llarg dona a una feixa (si busqueu en Walli trobareu en Merto per allí al fons)


Amb el zoom es veu una mica millor...


Merto un cop superat el pas clau de la via.
En Jordi el marca de V-, jo li donaria Vé i segons com més ja que es tracta d'un passet de bloc bastant curiós... però sense compromís (si tens problemes tens el parabolt als morros així que no és pas obligat i el terra es a tocar per probar-lo totes les vegades que vulguis). És el toc "picant" de la via.


El següent llarg ja escales alguns metres més i segons el meu entendre no passa de IV. Hi ha un parabolt però hi pots ficar més "caxarrets" si vols.


Es tombadet, amb bona presa i bona roca.


El mateix llarg des de dalt


Així arribes al jardí que has de travessar per anar a buscar la xemeneia de sortida que ja es veu.


Ara encara es veu millor


Per accedir a la xemeneia de sortida hi ha una canal que es presta a la "mata-tracció" i que desitjaries que estigués més neta...



La xemeneia no té proteccions fixes tret d'un pont de roca amb un cordino a l'inici però hi ha alguna mata per llaçar i lloc per ficar-hi tascons "de película" a més la dificultat no passa de IV.


Escalada interior amb el seu encant.


Fotocim. Les boires ja s'han esvaït.


La baixada es una excursió amb força atractiu que pots complementar amb una visita a la"Cova del Lladre".
Resumint un itinerari per estirar les cames ideal per compartir amb la parenta, la canalla i fins hi tot la padrina si s'hi apunta...

LO FLIM (Cal sentir el so... l'instrument de vent és genial...)






















dimecres, 26 de desembre del 2012

7 de Desembre de 2012 - ALT URGELL - Roca Narieda Sud - GRAN MANITÚ - 310m V+

Ressenya Made in LO GALL

     Es de domini públic que el cervell d’un GALL no dona per a molt i que la seva capacitat per emmagatzemar dades es força limitada, però, ves per on les vies pendents i ,que en el seu dia, es va decidir d’anar a fer-les , no cauen mai en el oblit.

      Anem a pams. Resulta que ja fa temps vàrem fer una sortida a Roca Narieda , era quasi una col·lectiva per la quantitat de gent que érem, i …. Ves per on!!! Lo cabasudo del Sergi, va i es deixa los gats al cotxe, (es mes ruc que una sabata) i es que com tot lo dia li fot al bec i no para de soltar Kikirikis…. Després passa el que passa. Resultat: lo pobre Lluis, molt patidor ell, es va quedar amb les ganes. Així dons, “lo prometido es deuda” i aprofitant el pont de la “prostitució” (amb tot el respecte a les dames que s’hi dediquen) ens vàrem enfilar corriol amunt i ens la vam passar per la pedra, la Gran Manitú es clar (malpensats)
     Via plaquera amb el tercer, cinquè i sisè llarg per gaudir de la escalada i els altres tres llargs per a relaxar-te. Una bona combinació per a quedar satisfet. Au!!! A mirar fotos si voleu.

 Lo Sergi i lo Lluis al L1
 Lo Sergi a R1 i lo Lluís al L2
 Lo Lluis a R2 i lo Sergi al L3
 Lo Lluis arribant a R3 i al inici del L4
 Lo Lluis a R4 i lo Sergi al L5
 Lo Lluis treballant els bessons de les cames de forma cruel al L5
 Lo Sergi a R5 i lo Lluis al L6
per acabar de rematar la feina 
 Fantastic pas final del L6
Fotocim


PER NADAL TOTS LOS GALLS AL SEU CORRAL