dilluns, 27 de juny de 2011

25 de Juny de 2011-CAVALLERS-Paret del Enanito Duro-EL RAP DEL NIÑO-275 M. 6b (6a obl.)

Ressenya del llibre del Luichy
"ROCA CALIENTE EN LOS PIRINEOS" Vol.II

     Aquest Dissabte , lo Sergi i lo Tato prenen la determinació d'anar a fer la via El Rap del Niño a Cavallers. Es el tercer intent i ja se sap "a la tercera......". Truca lo Nico i també s'hi apunta, lo Pepe esta una mica comvalecient del refredat i com ja l'ha feta ens diu que es quedara per Camarasa.
     Després de l'esmorzar corresponen arribem a l'aparcament en un revolt de la carretera, esta tot a rebentar, es noten els tres dies de festa. Carregem motxilles i en vint minutets som al peu de via (aquesta vegada l'hem trobada, les altres dues ens la varem passar de llarg)
Lo Nico a peu de via
 Lo Sergi i lo Tato a peu de via 
 
 Només posar-nos els "trastes" comença a arribar gent, en total som quatre cordades , tres a la Rap del Niño i l'altra a la Clasica i Confortable. Avui lo Sergi es troba valent i engega els quatre primers llargs, lo Nico es currara els quatre últims (son els mes durs però, per això, es lo manolo del dia). Lo primer llarg te una entrada  potent i va flanqueigant cap a l'esquerra , tenim un bon ensurt quan una placa es despenja en posar-hi el peu a sobre. La gent de baix surt corrent a l'avis de caiguda de pedra i tot queda en un no res.
Lo Sergi al L1
Lo Nico al L1
Lo Tato al L1
Un company Aragonés a la R1 de 
Clasica i Confortable

     Lo segon llarg es de placa amb bon canto , sempre amb tendencia a l'esquerra. Lo tercer es un diedre amb bavaresa on t,hi has de colocar be i lo quart llarg torna a ser una magnifica placa. Tot ben asegurat pero has d'escalar de bolt a bolt.
 Lo Sergi al L2
 Lo Nico i lo Tato al L2
 Lo Sergi al L3
 Lo Nico al L3
 Lo Tato al L3
 Un company aragonés, lo Tato i lo Nico a la R3
 Lo Sergi al L4
 Lo Nico arriban a la R4
Travessa per empalmar amb els llarg superiors

     Despres de fer la travessa cap a l'esquerra amb tot el que donar la corda de seixanta metres s'arriba al peu de la part de dalt de la via on s'hi concentren les majors dificultats. Lo cinqué  i sisé llarg son per enmarcar, cal escalar i fiarte dels peus, les plaques son magnifiques i els "cigrons" i "bolets" que surtent de la paret son una alegria pels sentits. El seté llarg es on hi ha el pas clau, costa mes posar-t'hi i xapar que fer-lo, ja que en ultima instancia pots fer un "aserdo". Lo Nico es fa de "patac" el seté i vuité llarg, arribant justet a la fi de la via.
 Lo Nico al L4
 Lo Nico al L4
 Companys aragonesos a la via Elena
 Lo Sergi al L5
  Lo Tato al L5
 Lo Nico al L6
 Lo Sergi i lo Tato al L6
 Lo Nico al L7
 Entran al 6b
 Lo Nico al 6b
 Lo Tato entran al 6b
 Companys aragonesos a la R6
 Lo Nico a R8
 Lo Tato arribant a R8
Fotocim

     Via molt recomanable i en un ambient fantastic, el dia va ser caluros tot i que va bufar l'airet tipic d'aquestes altures, no obstant la deshidratacio es va fer sentir.

 Panoramica
Nosaltres tambe tenim  Papallona
 No sembla que prengui cafe
 Nicopapallona
Floreta del dia


AVUI CLIP-REMEMBER


video

2 comentaris:

Anònim ha dit...

mol bo clip, sergi estas mol guapa

Anònim ha dit...

A més a més de ascalador, éts un "dandy", Sergi, per que la samarreta que portes, marca la diferencia amb la resta de la cordada, tot i que desprès per ascalar sisos el vestit no importa gaire.

Ah! La vostra Papallona no té ni punt de comparació amb la que m'acompanyava a mi.

Nico, començo a sospitar que no te la pots treure del cap la Papallona... és que sou uns envejosos

LLuís