Ser Gall te els seus avantatges , la primera es no tenir
gens de memòria el que et permet repetir vies com si fos la primera vegada que
hi vas , segon no tenir gens d’esme el que et porta a no donar cap importància a
res de res tant , si es bo com dolent. Però el mes rebonic de tot es tenir una bona
colla d’amics que obren vies i compten amb nosaltres per a fer la primera i (
no se pas massa be per què ) per a que els hi donem la nostra opinió sobre la
seua obra.
Comptem per a aquestes fites amb lo magnànim Juan , lo Marc
Marki , l’Emili i la Montse , amb lo Gerard Folch i la canalla de Camarasa , lo
Marc i lo Ramon.
Nosaltres sempre ben gustosos els hi agraïm la confiança i
mirem sempre de no fer massa el ridícul a l’hora de repetir les seues obertures
, encara que tot sigo dit tant ens fot.
Aquesta vegada es lo Gerard qui ens convida a fer la primera
integral de la seua nova via que ha obert amb la Marta a Rúbies , s’enfila primer pel sòcol de
la paret de la portella i després de travessar la gran feixa inter mitja va a
buscar la segona part que va entre la Maduritas Calientes i la Bernatac , com
el tio es un manuel de collons , la seua ressenya l’hem retocar de graus per
tal d’ajustar-los al grau actual que es remena pel nostre ram i no tingueu cap
queixa.
Els companys pensen que la part baixa esta una mica exposada
en algun punt i que la roca no es del tot bona pel que caldrà anar amb compte ,
jo per portar la contaria crec que es ben bona i te una ascalada de tall clàssic
amb ambient.
La segona part es espaterrantment bona tant de traçat com de
roca , semi equipada amb el caire d’aquelles vies que et fan ascalar molta estona
en terreny d’autoprotecció , patulla tota l’estona entre la Maduritas i la
Bernatac i a cops ben a prop d’elles.
Pel que fa al grau obligat no hi ha consens , la cosa va
entre lo 6a i lo 6a+ , el que si està clar es que cal portar lo 6a d’autoprotecció
be però ben per la ma.
En fi a tots nosaltres ens va semblar un bon tros de via on cal ascalar sense manies i on
podreu gaudir de la roca i del lloc ,
segurament no serà la mes repetida de la paret però si de les mes boniques.
De material cal portar
un joquet de tascons , aliens i amics fins lo 4 repetint entremitjos.
Si ataqueu per dal esteu atents i a una zona on els argalls son força marcats i si fa o no fa a l’alçada
del peu de paret , a dretes veureu una fita que per un planet no massa ample us
portarà de pet al peu de via.
AU GENT , NO US LA PERDEU PER QUE VAL MOLT LA PENA I ELS HI DONEM
GRACIES PER LA BONA FEINA FETA.
