divendres, 1 de juliol de 2011

25 de juny 2011 CAVALL BERNAT via Punsola Reniu 230m. 6c o V+/Ae


Com es pot comprobar per St Joan es van deixar la porta oberta del galliner i  venga! tots los galls  com a bojos a trepar!!.

La Papallona i lo Lluis desprès de cremar tota la "polvora" la vigilia i el dia de St. Joan, es varen decidir per una de les grans clàsiques de Montserrat, per no dir de Catalunya (toma farol!!), la Punsola Reniu al Cavall Bernat. La via llueix un reequipament/restauració des de el 2007, amb material inox (bolts i longlife) i una millor situació de les "roles".

Es una via que fa "pixar colònia" només al veure-la de lo estètica que és!!, i l'equipament permet de estalviar-se els sisos b/c, "aserdant" com un covard, si porteu 23 cintes!. De tota manera tan si es fa tota en lliure com si no, fins al darrer metre, on se surt per trobar-se amb la Moreneta  no pares de "pixar colònia".

Punsola Reniu, ressenya bona i original
extreta del bloc dels "Dalton"
montserratclassic.bolgspot.com

Aquesta és la ressenya que es va
utilitzar
Aparcament a Sta Cecilia, una horeta d'aproximació, es veu tan i es tan evident, que com a minim s'ha de ser frances, o algo així, per no trobar la canal per arribar al peu de via, que és la mateixa que serveix per baixar. Tot això cambia totalment si hi ha boira, ja que res es més paregut  a una canal de Montserrat, que una altra canal de Montserrat!!.

Nomes una paraula: "impresionant"

El primer llarg de tercer a pelo, és fàcil, però molaria possar algun caxarro,al menys pels que no son monserratins de soca-arrel com lo Cogul.

Lo Lluis al L1
El segon llarg, de IV/ IV+,  els seguros allunyent, ja que en 50 m. i pico en van contar 6 (salvo error u omisión)


La Llona al L2

La Papallona buscant les xapes. Es poden veure algunes
cordades a la part superior de la via i una al puigmal

 Será la forma fálica del monolit que la posa tan contenta,
o és que ha trobat un seguro?

El tercer llarg de V+, es molt disfruton i la cosa de les xapes ja és  més raonable.
El Lluis al tercer llarg

Al quart llarg, ja tiba de valent, i és va començar a estirar alguna cinta (poques), però als dos següents (5e i 6e),  la cordada gairebé, va oblidar que ascalar es basicament fer com uns moviments, agafant-se a la roca... Es va anar de "acerdo" en "acerdo",... imagineu-vos que a la Papallona li van sortir "ballofes" a les delicades mans!



La Llona arribant a R5

Valtros no sentiu el perfum, però aquí ja feia estona que 
pixavem colònia. Quin "ambientazo" 
La Papallona fent-se malbé el cutis de les mans
al sisé llarg

El seté i ùltim llarg, es una travessieta cap a la dreta (que encara pots anar de xapa a xapa) i desprès, recte amunt tornant a ascalar de veritat. Un "ambientazo" de collons!!.
La cordada de "lo Gall", va arribar a la conclusió que aquests llarg el van posar  per que la penya  apretès tan el cul, que al sortir a dalt, s'alegrès molitssim de veure la Moreneta i així  recuperés la fe.
Fotocim amb una ventolera de cal deu i sa mare (la Moreneta)

La baixada, en dos rapels per la cara sud, un de 20 m. fins damunt de la verruga, i un altre de 50 fins al coll. D'allí lo més normal és baixar per la canal (casc recomanable), o bé com la Llona i lo LLuis, anar cap monastir a sentir un concert d'orge (1h. de pateo, 1h de concert, 1h. de pateo per carretera fins a Sta. Cecilia).
La floreta del dia

Al sortir del concert, lo Lluis va estar a punt de pendre una birra, però si cliqueu sobre el següent enllaç, comprendreu el mal que fa la cervesa i per que lo Lluis i la Llona  prefereixen lo café a qualsevol preu!!

http://img.thesun.co.uk/multimedia/archive/00622/beer_goggles_622180a.swf

2 comentaris:

SERGI ha dit...

A part de esser un GALL trempat, ets una mica maricón , perque aquesta via la tenia "entre ceja y ceja". De totes maneres ja trobaré la manera de vengar-me. Tens raó, on hi hagi un bon café!!!!

Lluis ha dit...

Lo de la homosexualitat ho tinc una mica atrasat, Sergi, però la via val la pena tan si et tiren els galls com les gallines. es pot fer de tarda, a partir de les tres, ara que el dia allarga, totalment a l'ombra. Encara que ara vagis lloant les bondats del café, no et facis il.lusions, que no ten penso pagar ni un, ja saps que fa un parell d'anys que vaig esgotar el pressupost per això de pagar cafes.