Ens agradaran o no les vies hiperparabòliques, reneguem de les xapes -principalment al bar darrera d'una cervesa- però seríem uns hipòcrites si diguéssim que aquesta no l'hem gaudit.
La línia és ben bona, la roca excel·lent i el treball de neteja és impecable: no hi ha gairebé res que et salti de les mans o peus. Si li hem de trobar un però, serà l'equipament: excessiu, no cal tant, però, així i tot -o gràcies a això-, la via es fa totalment en lliure no més enllà del 6c, excepte tres passos del L4 que provem amb ganes, però no li veiem cap color.
A la ressenya del Joan li hem afegit les nostres impressions. Ben segur que es farà sovint; de fet, avui, dia laborable, teníem una cordada darrera.
En resum, escalada bonica, variada, una mica atlètica, poc obligada i sobretot, segura. Molt segura ;-)
 |
Ressenya d'en Joan Vidal tunejada
|
 |
La cosa va per aquí. Segur que no us perdeu
|
 |
Pepe empalmant L1 i L2. Seran els únics que empalmarem
|
 |
| L3 |
 |
L4, abans de l'únic Ae obligat
|
 |
| L5 |
 |
L6
|
 |
Fauna autòctona
|
 |
| L8 |
 |
| Fotocim |
 |
I el riu que baixava vermell, vermell
|
Lo Xist
1 comentari:
Via trambolique, no parabolique 😂😂
Publica un comentari a l'entrada