dilluns, 11 de febrer de 2013

9 de Febrer de 2013 – MALANYEU - Paret del Devessó – DORAIMON 90 m. V+ / INTEGRAL FARIGOLA INDÒMITA 140 m. 6a / STOC DE COC+MONGES MASCLES 130 m. V+



     Sembla que l’activitat torna a ser frenètica al Galliner. Aquest dissabte un GALL emèrit , com es el Llauís, ens ha portat a un raconet de Catalunya, bonic de veritat. Alguns era el primer cop que hi veníem. El Llauís es pot donar per satisfet, i es que , es clar , un GALL com ell que ha voltat mig mon i a mes a mes sap on cal pagar cafès com cal i al preu que faci falta, sap com complaure el egocèntric tarannà dels GALLS i així evitar critiques mes dures. Si també afegim que vàrem poder conèixer als GALLS de La Roca (la Ester i lo Pep, especialment la Ester. Pep ho sentim , però es així) que la pedra es una passada i que el dia va aguantar força, podríem dir que va ser una GALLASCALADA perfecta, tot i que ningú es va marcar uns cafès. La primera intenció era anar al CINGLE DE LA TOR, però la pista ,a partir de la Formatgeria, era plena d’un salobre blanquinós que feia patinar les rodes del cotxe. En front de la nostra ignorància vàrem girar cua , no fos que prenguéssim mal. 
Lo GALL emerit cami de la perdició
 Bones vistes


     Ens vàrem repartir per la franja de la Paret del Devessó. L’Anna (Llona), la Ester i lo Pep se’n van anar a fer la DORAIMON. Diuen que es mes fàcil i com lo Pep tornava d’un bon ensurt que va tenir per les Parets d’Ager, pos cap allí a tibar un altre cop. Quina sort te aquest payo, dues GALLS de pell fina per a ell sol i a sobre li pujen corda. De tota manera los cinqués sup. que volten per aquí no tenen res de senzill.
 Lo Pep i la Llona 
 Lo Pep i la Ester
 Magnific
 La Llona i la Ester
 Fotocim (menys una)
Lo Pep tibant

     Lo Paepe i lo Llauís es varen posar a la INTEGRAL FARIGOLA INDÒMITA, que diuen que es de 6a , que a mes a mes has de posar catxarros i que te un pas d’apretar lo cul , cosa que sap fer molt be lo Paepe. Primer i segon llarg mantinguts en el grau i el tercer la guinda del pastis. Lo Llauís com ja la havia feta va deixar els grans honors pel seu company. Es un altruista aquest Llauís.
 Lo Paepe al L1 i al Llauis li surt u Paepe al cul
 Lo Llauís al L2 (el puta ya se'l sabia)
 Lo Paepe al L2
 Lo Paepe al L3 i lo Llauís fent Botanica
 Lo Paepe al L3

    
     Per últim lo Nico, lo Tato i lo Sergi es van posar a la STOC DE COC sortida per la MONGES MASCLES, que es veu que es de lo milloret i gustos de la Paret. Lo Sergi estava intrigat per descobrir lo de Monges Mascles. Sempre havia pensat que les monges eren com un plàtan que quan el peles, lo de dins no ho ha vist ningú; i ara resulta que potser el plàtan es a sota l’hàbit. Deixant els temes escatològics a part cal dir que aquesta opció a la paret no et deixa indiferent, un segon llarg mantingut amb dos passos d’entrada a reunió que deu n’hi do i una tercera tirada de festa major. Lo Nico se la va currar tota de primer sota l’atenta mirada del Tato i lo Sergi (no fos que s’equivoqués)

  Lo Nico al L1
 Lo Sergi i lo Tato al L1
 La cordada al complert al L2
 Lo  Nico al L3 i lo Sergi a R2
 Hi habia salobre per tot arreu
 Fotocim

     Baixada amb tres ràpels. Al rapelar, al majestuós GALL Llauís , se li van enganxar les cordes. Una excusa com un altra per fer mes metres que els demes GALLS i així poder “fardar” davant la Llona. Mentre  tant la resta de GALLS li maleíem els ossos i ens fotiem de fred. Per acabar d’adobar-ho es va perdre en el camí de tornada , encara busca la pista ara,  i una mica mes se’ns fa de nit

 Fototots
Silenci i mireu

LO POEMA :

Per tots aquells que creguin tenir-les , com jo

Para todos aquellos que crean tenerlas, como yo.

Las Malas Compañias


Mis amigos son unos atorrantes.
Se exhiben sin pudor, beben a morro,
se pasan las consignas por el forro
y se mofan de cuestiones importantes.

Mis amigos son unos sinvergüenzas
que palpan a las damas el trasero,
que hacen en los lavabos agujeros
y les echan a patadas de las fiestas.

Mis amigos son unos desahogados
que orinan en mitad de la vereda,
contestan sin que nadie les pregunte
y juegan a los chinos sin monedas.

Mi santa madre
me lo decía:
"cuídate mucho, Juanito,
de las malas compañías".

Por eso es que a mis amigos
los mido con vara rasa
y los tengo muy escogidos,
son lo mejor de cada casa.

Mis amigos son unos malhechores,
convictos de atrapar sueños al vuelo,
que aplauden cuando el sol se trepa al cielo
y me abren su corazón como las flores.

Mis amigos son sueños imprevistos
que buscan sus piedras filosofales,
rondando por sórdidos arrabales
donde bajan los dioses sin ser vistos.

Mis amigos son gente cumplidora
que acuden cuando saben que yo espero.
Si les roza la muerte disimulan.
Que pa' ellos la amistad es lo primero


Joan Manuel Serrat

LO XIST :
 



3 comentaris:

Lo Gall ha dit...

Sergi que tendre estassss, cullons si casi ploro amb lo poema.
El xist s'ha sortit de maresss.

Lo nik

juanill lo val de ram en ram ha dit...

Quins versets més boniquets...

Anònim ha dit...

Sergi, estaves tan emocionat per conèixer l'Ester i anar amb dues "galls" a askalar que ja ens confons a les fotos.
L'esmorzar, els cafès i sobretot la companyia van ser un 10. Un plaer sortir a askalar amb vosaltres.
Besitus a tots
Llona