diumenge, 3 de juliol de 2011

2 de Juliol de 2011(1ª part de 2)-MONTSERRAT-GORROS-Magdalena Superior-SIMON-130 M. V+

Ressenya dels Escalatroncs

     Bé. Com era d’esperar , quan hi ha molts GALLS al mateix galliner , sempre en hi ha un que vol “fardar” més qu’els altres i com no pot ser d’una altra manera , apareix l’enveja, la gelosia i les ganes de venjança, virtuts lloables en tot cas. Així doncs lo Juanito i lo Sergi , aprofitant que el C.E.L. (Centre Excursionista de Lleida) per mitjà de la seva secció d’Escalada S.E.A.M, amb lo seu “presi” lo Albert al capdavant, surten a ascalar, s’afegeixen a la sortida i  se’n van cap  a Montserrat. S’apugen al Ferrari de lo Juanito i ja no en hi ha ningú que tingui collons de parar-los. Que s’ha cregut aquest GALLITO de lo Lluis. Trobada amb la “patolea” al Bruc, esmorzar, quatre pets , quatre rots i cap al funicular de St. Joan . Per arribar-hi fem  l’ús del ascensor qu’et deixa a meitat de camí del accés al funicular , evitant-nos de pujar el tram mes dur del camí. Així donar bo d’anar a trepar.
     Arribada al inici del preciós camí que volta casi tota la part de dalt del massís de Montserrat i que passa per sota dels Gorros. Decidim d’anar a fer alguna via a la Magdalena Superior, la elecció recau sobre la Charlot que escau mes a l’esquerra del monòlit. La penya del Centre es reparteix entre la Gorra Frígida i la Magdalena Inferior (los manolos han anat a Frares Encantats a fer la GAM)  Quan arribem a peu de paret però, agafem el curs de la Simon que sembla mes noble de pedra.
La colla del C.E.L

     Engega lo Sergi , recte amunt des de el sòcol de la part baixa de la paret fins trobar la R0, tot en placa tombada de tercer. D’aquí enfila cap a la R1 i comença a buscar lo parabolt, l’espit o qualsevol cosa que s’hi assembli i que marqui la continuïtat de la via ,  però allí no es veu una merda. Esperarem a lo Juanito que ell porta ulleres i s’hi fixa mes. Però no , tampoc  veu un “pijo”, no anem be, som a punt de dir : “avall que fa baixada”, quant lo Juanito veu l’espit negre com la nit a un metre de distancia tant a l’esquerra com cap dalt. L’esperit es calma i els dos “Mrs Magoo” obliden els mals pensaments.

 Lo Juanito a peu de paret
 Lo Juanito al L1
Lo Sergi al L2

     Dit i fet . lo Juanito surt embalat amb destí la R3. Els spits amb les seves xapes negres, negres continuen amb el seu mal rotllo de no deixar-se veure, però lo Juanito no claudicarà així com així i tot cofoi arriba a la R3. Llarg molt bonic i mantingut
 Lo Juanito al L3
 Vista de La Prenyada, L'Elefant i La Momia
 Lo Juanito al L3
 Los del CEL a la Gorra Frigida
Pot registre a la R3

      Ves per on! A partir d’aquí les xapes dels spits son platejades i es veuen d’una hora lluny. Lo Sergi amb aire senyorial es posa al capdavant  per  enfrontar-se al temut V+ , conegut en  tot el mon Montserratí per la seva gran dificultat i, com no podia ser d’una altra manera se’l “curra” amb la elegància habitual en ell. Passa de la reunió  de després del diedre i continua fins al cim en un esclat de joia i alegria tot esperant l’arribada del seu estimat company.
 Lo Sergi al L4+L5
 Idem
Fotocim

     Lo Juanito arriba al cim i les mostres d’afecte i companyonia arriben a extrems mai vistos en aquestes contrades això si ,sense mariconades, però casi. Decidim rapelar (no es pot baixa d’altra forma a no ser qu’et vulguis matar) i estem tant satisfets de nosaltres mateixos que decidim d’anar a fer un altra via , aquest  cop a la Magdalena Inferior
Acosats pels "Paparazzis"
 Los del CEL al cim de la Gorra
 Lo LLuis i lo J.R. al cim de la Magdalena Inf.
Los "Paparazzis"
Floreta del dia

CLIP :
video




3 comentaris:

Lluís ha dit...

Ara si que es confirmen les meves sospites Sergi!, això del GALL, només és una excusa per trobar nous alicients en les trobades furtives de persones que s'estimen amb passió. La foto dels paparazzi ho demostra, i ademés en quines posturetes més "exòtiques"...
I l'altra certessa és que escalar a Montserrat sempre és una font de joia i gaudi, ni que no ho haguessiu arrodonit al final, prenent un bon café (al preu que sigui).

Mingo ha dit...

Sort que us va fer un dia sense massa sol, pq aki a Gorros a l'estiu és millor anar-hi a la tarda. La Simon és la de bolts vermells?, suposo que encara conserven el color, és guapa la via. Felicitats, si es que al final us agradarà això dels codulets.
Nosaltres, gent de poc senseri, vam cometre l'error d'anar a la baga total i fins la tirada 12 molt bé, però no vam tenir collons de fotrens a fer les 3 últimes amb la calor que feia. A mi em va agradar força la via i les 3 ultimes es veien molt guapes.
Salut i records a tots els col.legues de Lleida

SERGI ha dit...

Aixi Mingo os vareu creure lo de que la Baga Total es pot fer a l'estiu perque hi toca l'ombra no?. Pues... una merda! hi fot un bat de sol als tres ultims llargs que te cagues. Llastima per que son els mes guapos.
Vull aprofitar el comentari per aclarir alguns dubtes entre els seguidors de LO GALL.
La afoto qu'ens varem fer aquests malparits de "paparazzis" descobreix la dura realitat que amagem desde fa molt de temps: lo Juanito s'ha tornat "descregutdelpernil" i alli dalt, aprop de lo intangible, m'explicá lo de les "set verges" que diuen que t'esperen, si et fas martir. Tot i aixo vaig baixar rapelant. (potser mes endavant....)