Víctor em convida a obrir una cosa que té entre cella i cella, just a la dreta de l'esperó Ribes-Sabaté. Ben bé per l'esperó. Quan hi som, se'm passen les ganes d'obrir cap llarg i li deixo tota la feina per a ell. I de ben cert, que s'ho curra tot en un matí, al més pur estil Kammerlander, obrint per baix, amb alguns àliens i friends, trepanant el necessari, i obrint via per un autèntic camp de patates.
En acabar, tinc la sensació que és la pitjor via de la comarca. Amb diferència. Però ell em diu que paciència, que amb una "mica" de neteja quedarà niquelada. I així ho fa: torna després, i per a dalt li fa un restyling que la deixa desconeguda.
Avui hi tornem amb l'Ari, i les sensacions han canviat. Ara es pot escalar. Que us agradi o no, ja serà qüestió de gustos. Té un primer ben curiós, un segon ben bo i un tercer que s'ha d'escalar amb carinyo.
Podeu rapelar per la mateixa via.
Material: àliens i tòtems fins al lila.
 |
Ressenya Cal Gall
|
 |
Vic obrint el primer. Pels que som petits, cal canviar de paret una mica més avall
|
 |
| L1 |
 |
Vic i Ari abans del canvi de paret a l'L1
|
 |
| L2 |
 |
L2 al pas de més difícil
|
 |
Vic a l'L3
|
 |
| Fotocim |
Lo Xist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada