Bones canalla , com que això es real i Lleida es un mocador ben
net i ben perfumat....no direm noms per no alçar la llebre i no ferir a ningú.
Lo cas es que un conegut que sempre havia tingut gos , gossa
en aquet cas , un d’aquestos pobres animals que s’han de passar tot el dia sols
tancats a casa , ja de ben petita li van ensenyar a no buixir per no empudegar
al veïnat , la pobra bestia era molt manada i mai va fer ni mig buixit , no deia
xit ni mirrit tal com li van manar.
Un bon dia la pobreta va fer lo traspàs , i lo paio aquet es
va trobar així com a mig desampart i va decidir que necessitava la companyia d’alguna
altra bestiola , com que això de tenir gos
es molt lligat va decidir comprar-se un lloro......
Els lloros son de mal ensenyar , van bastant a la seua i d’esme
no en tenen gaire.
Ell , com la pobra gossa , també es passa moltes hores
tancat a casa solet i sense cap vigilància.
Es veu que un dels veïns també te gos i també es veu no
massa ensenyat... i es passa tot el dia buixint a tort i a dret , i com no lo
lloro el sent.... ara resulta que lo
lloro a aprés també a buixir i es distreuen fent un duet a tot hora.
Ell que va tenir gossa molts anys i mai va haver de sentir
cap queixa d’un veí... ara que te lloro l’aconsegueixen per que te un lloro que
buix.
No se si dir que es irònic , però si que diré que ens vam
fotre un bon pet de riure i ara ens en fotem a tot hora , tal com també li fa
lo lloro.
Aquesta via va ser oberta pels il·lustres senyors lo J.MAYOR
i lo R. OLIVA fa l’ostia i un parell de mesos mes , dos de les glories de l’ascalada
a les nostres terres i dedicada a una altra gloria de Lleida .
Tal dia farà un any ens
van dir de que la re equipéssim amb parapors ja que originalment es feia amb
pitons i com que això de pitonar ja ha passat a l’historia no la feia ni deu.
De fet recordem que vam fer una ressenya de la restauració però
no la trobem ni tampoc la buscarem , us en penjarem una de ben parida del blog també
ben parit Manel&Ita , no els hi hem dement cap permís per que així ens pugueu
criticar tot el que us sembli.
La via comença una mica brutota i discontinua , però va guanyant
interès millorant en roca a mida que vas
guanyant metres , a destacar lo cinquè que es ben preciós i mantingudet.
Cal portar joc d’aliens i friens mitjants fins al tres , el primer es
semi i l’últim es de la MARTINETI i es a equipar.
Roca bona o molt bona amb algun petit trament una mica brut
o una mica trencat.
Si voleu anar mes tranquils dúieu també unes ascaletes pels
artifos , es poden fer perfectament en A0 amb alguna estiradeta que altra si
sou de mida ibèrica.
Creiem que per gaudir-la cal portar lo V+ tot i que permet
fer-se ajudes amb artifo.
AU NOIS I NOIES , NO US PERDEU UNA CLASSICA DE LA PARET DE L’OS
QUE NO FA NI DEU NI AIXI REEQUIPADA.
 |
| Del llibre del bar |
4 comentaris:
Quan la vàrem fer, ja fa uns quants anys (2012), d'un forat del L5 va sortir foragirat un esquirol a tot ostia que de poc no fa caure al meu company.
Guapa vía yo la hice con el colega Ricard el José Valero y el Ramón .desde luego se hace poco y eso que es muy guapa.
Último comentario de Pepe Guerrero
V+ obligat potser és massa poc. El penúltim llarg és un 6b+ d'abans o 6c/+ actual. I els bolts no estan massa junts. Massa trampes per convertir-lo en V+
Publica un comentari a l'entrada