Poca concurrència avui al galliner: Jesús, que sols fa que criticar vies parabolades, se'n va amb Anna i Laura a fer-ne alguna; Pepe i jo, que sempre fotem a parir vies obertes per a dalt, ens hi posem en una on el primer llarg s'ha obert així. Potser un dels secrets d'una existència equilibrada sigui el de saber conviure amb les pròpies incoherències.
Vic tenia entre cella i cella l'amenaçadora placa d'inici, i ni curt ni ras, l'obre per dalt i aprofita l'avinentesa per seguir per un traçat bonic fins al cim. El resultat són dues vies en una, de caràcter molt diferent.
Un primer llarg difícil, equipat, obligat, on ens cal una bona paranoica per escalar entre bolts. Ni plantejar-nos encadenar-la, està molt per sobre del nostre nivell. La dificultat es concentra en els primers bolts. Una roca, a cops dubtosa, em fa volar abans d'un xapatge i en resulten uns bons 8 metrets de viatge; sort que és ben vertical. Per superar el sostre ens caldrà un estrep, però no ha estat la part més complicada. D'aquí a la role, fàcil, però el fregament de les cordes, malgrat haver-les gestionat bé, el fa una mica pesat.
La resta de llargs són ben diferents: plaents, bona roca en general, assegurats on cal i amb bones possibilitats de protecció. La via va aprofitant algunes reunions de la "Lara" i alguns bolts de "La serp de dues cares". Particularment bo el darrer llarg, amb un pas central no gens obligat que no surt: bloquero.
La podeu baixar en 4 ràpels: de L'R5, pugeu uns 10 metres per terreny fàcil a buscar el primer ràpel de la "Lara" -recentment reequipada per Òscar i Marc-, i d'aquí aneu a R4, R3 i R1.
En resum, una via que us ofereix possibilitats diverses. Si us voleu estalviar guerra, podeu escalar qualsevol dels llargs que teniu a l'esquerra i que us duen a la feixa. Si voleu tempesta... ja sabeu.
Material: àliens, tòtems, Cam#3, estrep, "paranoica"
 |
Ressenya d'en Vic
|
 |
| L1 |
 |
Pepe a l'L2
|
 |
| L3 |
 |
Inici de l'L4
|
 |
| L5 |
 |
| Fotocim |
Lo Xist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada