La cosa ja comença torta fent l'aproximació. Quan no és aproximant és retirant. El cas és que ens passem de frenada i el primer llarg és tan tombat que ens plantem a l'alçada de la R1 amb les cordes a l'esquena. Doncs res, un rapel i cap a la R0.
Veníem amb l'Ari una mica cagats de les piulades que havíem llegit. Al final, tampoc ens ha semblat tant com hem llegit, deu ser qüestió d'expectatives. Això sí, fàcil fàcil, sols l'L1 que és tombat. L2 amb un pas de 6b+ d'adherència que no surt. L4 el llarg més bonic amb diferència. Molt bon diedre net, que abandonem al trobar 2 bolts. El pas difícil està en xapar el primer d'aquests dos bolts, ja que tot el que tens per sota ho has posat tu. La sortida del diedre és més psicològica que res. El primer bolt és lluny, al costat d'un cordino ronyós, però hi ha cantos (6a) i entra un tòtem blau bo a mig camí. I al final, un L6 que cerca la part més feble del sostre i que gràcies a la savina resseca es deixa fer. Això sí, arribo al pas de 6c, crido a l'Ari que em porti bé, però està 40 mts per sota i no em sent. Així que dos A0 i cim. No hagués estat mal seccionar aquesta darrer llarg. Així com pujar un metre la incòmoda R2.
Bona via en resum, bastant equipada, tot i que nosaltres portem micros, àliens i tòtems. No ho hem posat tot, però sí hem posat de tot.
 |
| Impecable resse d'en Parce |
 |
| L2 |
 |
| Ari arrencant l'L3 |
 |
| L4 |
 |
| L4 |
 |
| L5 |
 |
| L6 |
 |
| Fotocim |
Lo Xist. (El ball d'aquest estiu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada