dissabte, 12 d’agost del 2017

LA TARDOR D'EN NEBJEPERURA V+ OBLIGAT / ADICTES AL DISOLVENT V OBLIGAT-DENT D'EN ROSELL-RIPOLLES

Encara que m’estigui mal dir-ho resulta que no coneixia gens el RIPOLLES no hi avia estat mai.

Tinc uns dies i decideixo solventar aquest fet.

Com no trobo amb qui anar-hi foto el camp sol i la primera nit decideixo passar-la al ras com fa temps que no fai , trio un racó de la pista que puja a FONTALBA.

Quant ja  soc al raco adient , manego la desplegamenta i decideixo que em soparé un raviolis de carn a la Bolonyesa…metre estic a la fenya sento una mena de bram-udol  als collons d’andares “ deu ser un gossot afònic” no en foto ni cas i jo de cara al tall… però aquell bram no deixa de sonar de tant en tant  i cada cop mes a prop “ serà un cérvol que s’ha deixat ells collons en un esbarzer”.

Però arribat un moment ja paro l’orella per mirar de poder saber que collons es allò que no he sentit mai mentre remeno un pot de salsa que fot una oloreta de collons de mico.

Ja amb la forquilla a la boca el torno a sentir i fort , aquest cop sembla que surt del pinar de l’altre costat de la pista…es en aquest moment  amb la gormand flaira del meus raviolis envaint lo paisatge que m’imagino un os amagat radera d’un pi ensumant fent babarelles , engrescat de goleta fent els seus números per saltar-me sobre i empaitar ell els raviolis ,d'un salt sarpo les claus del cotxe i per si de cas soparé tancat dins del vehicle.

Un cop a cobert agafo lo mòbil i busco per la xarxa quin collons de siroll fan els ossos ,mareta meua es el bram que estic sentint tota l’estona , aquí es quant se’m acaben les ganes de dormir al ras.

Ho tinc tot escampat per fora , al cap d’una estona deixo de sentir-lo i en un rampell de coratge surto llampat arroplegot tot de qualsevol manera al maleter i de cap al camping que hi fa mes bo.

L’un dema volia anar al Dent d’en Rosell i mentre preparo la ferramenta para a la bora un paio molt ben trempat i em diu si vui escalar amb ell , ostia fira feta.

Resulta que es en Joaquin Gil que te els collons pelats de voltar per aquestes contrades , em farà de mestre i guía de la zona , ole tu quina sort.

Diu d’anar a fer la TARDOR DEL POBREPUTA o algo semblat , la ressenya us traurà de dubtes.

Es una via bastant equipada amb una mica de tot, de mes nou i de museu , encara que hi han menys claus del que diu la ressenya però que no es troben a faltar , tots els llargs tenen el seu pas o passos a mi els que mes m’han agradat el segon i lo tercer , que lo Quim m’els  cedeix amablement , mola aquesta gent que no tenen fal·lera per fer lastir no com altres Galls.

No m’allargo mes que la xarxa en va plena.

Després ja mes sol que un mussol aniré a tastar una via que l’Asin i lo Jaumegrim deixen molt be ,la ADICTES AL DISOLVENT  de la que també trobareu bona piulada als seus magnífics  blogs.

Aquesta ja es una via mes comercial allò que se’n diu LOVE CLIMBING una mica molsosa  però divertida i sense cap estrés , jo l’he fet en tres llargs…es que quant vas sol es al inrevés a mes metres la corda pesa menys , d’aquesta no he fet fotos per que les fotos sol surten un nyap.


A es millor de totes totes baixar per l’aparcament de sobre de la paret.

 VISTA DE LA DENT

 RESSENYA DEL MESTRE

 RESSENYA MANGADA A LA XARXA

 LO QUIM AL PRIMER

 SEGURAMENT AL PAS MES PUTA DE LA VIA...RELLISCOS A MATAR

 LO TERCER PRECIOS LLARG

 LO QUIM PASTANT

 AFOTO TIPICA DE LA VIA


LO XIST


4 comentaris:

juan carlos ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
juan carlos ha dit...

Pep era oso o vaca,

juan carlos ha dit...

Parecias un pixa pins como yo.Nos vemos escalando o en el bar,pillaste buena compañía.

LO SERGI ha dit...

LO VALENT DE LA VALL DE ISABENA, BAH!