dijous, 17 d’agost de 2017

INFORMACIO GALL

Hola Majos i Majes

Aquesta no va de conya , avui parlarem en serio.

Després d’un estiu revelador pel que fa a l’afluència massiva de gent , que no de persones, per tot arreu  , sols cal veure BARCELONA,  lo PRAT , les CIES , l’estret de MONTREBEI , la costa CATALANA i massa mes llocs.

El que queda clar es que la facilitat pel que fa a la bellugamenta del personal esta portant les coses fins a uns termes esfaraidors i poc aconsellables per al medi ambient.

El que també queda clar es que lo nostre estimat esport no se’n lliura d’aquest fet i hem vist imatges de zones petades i reconegudes vies amb fins a quatre cordades en reng.

Nosaltres no em estat mai en contra de les expansions i la distancia entre elles, però encara que sigui una llàstima s’ha de reconèixer que  l’ús indiscriminat d’aquestes han ajudat molt a això que se’n diu la democratització de l’ascalada.

Creiem que tot hom hauria de tenir dret a ascalar , però aquest tot hom suposa una garbera de gent tant gran que fa tremolor pensar en el que això pot suposar per a un medi tant fràgil.

Tampoc aviem cregut mai en aquestes suposades ètiques ascalatories que coarten el que i el com del com i del que es pot fer o no , però sempre em cregut  que si hi ha una cosa per sobre de totes que  te una bestial  importància  i aquesta es el màxim respecte  per la natura.

Doncs al final resulta que aquestes ètiques donen com a resultat profitós que fan de filtre i topall per a l’afluència massiva a determinades zones o almenys  a vies.

També hem arribat a la conclusió de que hi han vies com per a ascalar deu vides i seria del tot desitjable deixar estar tranquil el poc que pugui quedar encara per ascalar i així poder deixar a les noves generacions i a les bestioletes algun panyet verge de veritat  ,que també seria un bon que i segur ens ho agrairan , no tot hom es ascalador i ells també deuen tenir algo a dir.

Us expliquem tot això per que ens sentim avergonyits i principals causants de la massificació que ha patit un petit i preciós racó de mon , lo TALOS , lloc tranquil fins que hi vam ficar la gamba.

Veient que tot i que pràcticament totes les  vies tenen el mateix grau , en hi han que no suposen cap problema per al lloc , i altres , que  fent de potent reclam ,  fan que allò sembli el carrer major amb el que això suposa.

Es per aixo que LO GALL ha decidit fer una revisió de les seues vies mes comercials per tal de mirar de tornar tot al seu lloc , al mateix temps que la fal·lera per obrir quedarà fortament retallada per mirar de no formar part d’allò que nosaltres anomenem metàstasis grimpaire.

Esperem i desitgem que qui ens vulgui fer cas i sense mirar-se el melic , pensi de veritat que collons estem fent i la repercussió del que fem ,  al mateix temps pensar si cal tanta gent per les muntanyes i la conveniència de  ficar a l’abast de qualsevol  les facilitats necessàries per que accedeixi  allà on d’altra forma no hi seria.


SI VOLEM LLARGA VIDA AL NOSTRE ESPORT FINQUEM-NOS LES PILES AVANS NO HO ENS HO IMPOSIN ....ENCARA QUE CREIEM QUE JA FEM TARD.

LO XIST
BUSQUEU LES DIFERENCIES



9 comentaris:

Mingo ha dit...

Aquesta última foto és la Formiguera. Hi ha tanta gent perquè era el dia de la paella.

pepet ha dit...

S'ha ficat aquesta per que en tenim ple domini i es representativa d'aquest lloc un dia qualsevol o tambe del Talos un dissadte qualsevol

edunz ha dit...

Ben reflexionat!! si volem conservar la roca per avui i x sempre deixar una mica d'allò que sempre ha estat part de l'escalada, de risc i aventura, ajuda... aixó si, com sempre, que cadascú foti el que vulgui! .. benvingudes reflexions

Mingo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mingo ha dit...

Es veritat Pepe, abans anaves a Alos i mai havia ningú. El mateix passava a Rubies, les poques vies eren molt xules i el lloc fantàstic. A mi em costa tornar a aquests llocs, després de la massificació. Ara que em jubilaré i quan els malucs em deixin, espero tornar-n'hi entre setmana

paca ha dit...

es de savis rectificar,enhorabona!

perB ha dit...

ui ! Em sembla que heu topat amb l'escalada "moderna" ! Les noves creences de que l'escalada ha de ser per tothom i sense el més mínim perill (fins i tot per les aproximacions) estan ja moooolt esteses; (exemple malhaurat, dissortat i vergonyós la famosa peña Rueba que sembla ja el mercat de Calaf)
Espero que ho arregleu una mica.
Salut

LO SERGI ha dit...

A CAL GALL ES CONTEMPLA LA POSIBILITAT DE POSAR UNES QUANTES "CONCERTINES" A LES APROXIMACIONS. JA DEIXAREM UN "BOTIQUIN"

Anònim ha dit...

trobo molt bona la reflexio ,pero no tot son fileres de parabolts,el que atrau o rebutga una cordada......,tampoc es un greu problema ,si comparem amb altres activitats en la propia natura,i menys encara si mirem el potencial de roca d'aquest petit pais.sera per roca!!!!!!
el que vulgi mes soletat escalant ja la sap trobar i sino que preguntin!!
salutacions
sergi.Alella