dilluns, 25 d’agost de 2014

23 de Agost de 2014-CAMARASA-Serra Carbonera-Paret de les Gralles-75 ANIVERSARI-190 m. MD, 6a, R3

Hi han vies que tenen mala fama i això es tradueix en poques repeticions i aquesta via n'és un bon exemple: que si el primer llarg es terrós, que si al segon vigila de no tirar les preses després de fer-les anar, que si tal que si qual... i sí,  tot això és veritat però també es cert que és una via històrica, la primera de la pared, amb un ambient força espectacular, una escalada, que malgrat tot, pots protegir força bé amb material flotant (no cal ni martell ni pitons, nosaltres ni em dúiem) i té molts trams on l'escalada, malgrat la roca intimidant, es força agraïda i bonica. No hi ha parabolts i els pocs burins que hi trobareu estan emplaçats en dos reunions i són del tot prescindibles, per vells i ronyosos, tot i que nosaltres també els vam xapar. De fet si un s'ho proposa i té el cap ben moblat, pot passar en clean TOTA LA VIA, reunions incloses, només amb dos jocs de friends fins al 4 i un petit joc de tascons. Es el que hem fet servir nosaltres a més dels burins ronyosos i els pitons que hi han emplaçats (ben bé més d'una desena ben bona). La dificultat és el de menys, aquí el que mola és l'aventura, l'escenari, l'ambient, amb sensacions de "gran paret". Pel meu gust una bona via tot i que no la recomanaria a ningú que no tingués uns coneixements mínims d'autoprotecció, de muntar reunions correctes i de gestió de roca dubtosa. Ah! i molt important, anar-hi amb un company que estigui en la mateixa ona!. Com no n'hi ha gaires de companys amb gustos tan exòtics, quan l'Albert m'ho va proposar, vaig dir que sí de seguida.



Ressenya "Made in LoGall"


Dalt de la paret en la sortida del primer ràpel d'aproximació. Des d'aquí un reconeixement pel curro d'en Víctor Salla que ha deixat una aproximació totalment "niquelada" i força còmoda a la Paret de les Gralles. Nota: la meva càmera de fotos em va caure en algun moment durant el primer ràpel, buscar-la seria com el tema de l'agulla en un paller però si algú la troba (encara que sigui a peçes) em faria feliç.



Primer llarg. Gens senzill amb els peus de gat molls i plens de fang degut a la mollina de la tempesta del dissabte on el més complicat no és a la roca sinó el pas a la vegetació que ve després, sobretot si està molla. Jo anant de segon amb sabatilles vaig volar al passar de la roca al fang i la vegetació mòbil; un pèndol sense més conseqüències que alguna rascada.


Inici del segon llarg sobre bona roca...


... que després es torna un joc de com gestionar blocs i llastres...


De veritat que això és la 2a reunió??? Ostia quina por...!!!



Contra la por el millor remei és el bon humor.


Ahh! això està molt però que molt millor. R-2.


Juanill recuperant des del pont de roca



L'Albert al 3er llarg, probablement el més difícil però no pas el més exigent.


3a reunió


Juanill arribant a R3



A la fissura del 4art llarg. Friends a dojo.


R4 de museu que vam reforçar amb friends a "caldo"


Albert arribant a R4



La cinquena reunió va resultar una mica penjada degut a un petit inconvenient, res que no es pugues arreglar amb uns quants flotants reforçant pitons de via...


L'Albert gestionant el darrer llarg, força exigent, per sobre de la triangulació de la R5, tot un art.



¡I colorín, colorado, esta tapia se ha acabado!


Fotocim, més contents que un gínjol.


COMPANY INESPERAT:


Aquest també voltava per a allí però anava "free solo" i va passar olímpicament de nosaltres






























2 comentaris:

Lo Gall ha dit...

Quina nostalgia tornar a veure "taps de xampany" .Sou els meus herois
LO SERGI

Anònim ha dit...

Molt be galls !
Aquesta ma agrada
Escargol mañico, Chavi