dijous, 26 d’abril de 2012

14 d'Abril de 2012-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-Paret de la Formiguera-ESTHER 70 m. 6a+ .-.-.- JOE BONAMASSA 30 m. 6b

Ressenya del Jordi Marmolejo (aperturista)

     Aquest dissabte les previsions meteorologiques no eren massa alentidores. "Nubes y claros con posibilidad de tormentas hacia la segunda parte del dia" . Just a la fusta, ho van encertar.
     Un grupet redüit de GALLS se'n van anar als ports com la "Lola" i es varen fotre ben xops. Van tornar a Sant Llorenç a cruspir-se una paella. Nosaltres, que som GALLS mes seriosos, vam optar per anar a fer la nova via del Marmol, Joe Bonamassa, i repetir la Esther a la Formiguera que la ha reequipada.
Han quedat dos itineraris molt bonics i de bona dificultat a mes d'un bon equipament que fan d'aquesta zona una bona opció per els dies en que el temps atmosfèric no es gaire segur.
Aquí os deixem unes quantes "afotos" de lo relatat.
Lo Paepe
Lo Albert
Lo Toni
Lo Paepe
Lo Paepe
Lo Albert
Lo Albert
Lo Albert
Lo Albert i lo Nico
Lo Albert i lo Nico
Lo Nico


LO XIST :


Un grupo de amigos cuarentones se encuentran para elegir el sitio donde van a cenar todos juntos. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, porque las camareras son guapas, llevan minifalda y escotes generosos.
Diez años después, los mismos amigos, ya cincuentones, se reúnen de nuevo para elegir el restaurante donde ir a cenar. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, porque el menú es muy bueno y hay una magnífica carta de vinos.
Diez años después, los mismos amigos, ya sesentones, se reúnen de nuevo para elegir el restaurante donde ir a cenar. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, porque es un sitio tranquilo, sin ruidos y tiene salón para no fumadores.
Diez años después, los mismos amigos, ya setentones, se reúnen de nuevo para elegir el restaurante donde ir a cenar. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, porque el restaurante tiene acceso para minusválidos e incluso hay ascensor.
Diez años después, los mismos amigos, ya octogenarios, se reúnen de nuevo para elegir el restaurante donde ir a cenar. Finalmente se ponen de acuerdo en cenar en el restaurante del Café Central, y todos coinciden en que es una gran idea porque nunca han cenado allí.
Ríete, pero vete acostumbrando….


dilluns, 23 d’abril de 2012

20 d'abril de 2012, MONTSERRAT- LA PRENYADA. Via Gomez-Xalmet, 140 m, M.D.-, V/A0 (6a)

1957, "La Prenyada" rep el seu segon itinerari que esdevindrà una clàssica "cinc estels" amb totes les de la llei. J. Gómez i J. Xalmet del GEDE, sense peus de gat, ni "friends", ni tascons, obren l'espectacular diedre que ratlla la cara sur d'aquesta agulla i, pel que tinc entès, només amb escarpies, sense posar expansius (m'agradaria que algú pugues confirmar aquest aspecte). Avui en dia continua essent una clàssica imprescindible que, mira per on, ens faltava al Merto i a mi. La via està amorosida amb parabolts (pero sense pasar-se) i pràcticament conserva  tot l'encant, cal escalar. Nosaltres vam ficar algún "caxarro"que estrenàvem, perquè ja se sap que els galls no som gaire amants dels vols llargs, i vam fer el que vam poder per forçar en lliure el tram "tieso" del primer llarg (Antic A2 que ara es pot negociar en V/A0 i que en lliure surt V+, segons uns, o 6a segons uns altres, el que si us puc dir es que cal una tona de magnesi per no lliscar...de lo polit que està). Els altres llargs són més assequibles i d'una qualitat excel·lent. La via es una autèntica delícia absolutament recomanable.

Dues ressenyes, dues èpoques (Font: esquerra Guia d'en Rodes i Labraña, dreta Escalatroncs)

Merto al primer llarg.
Juanill arribant a la R1 
Inici del segon llarg
Bones savines per assegurar
2on llarg Diedre espectacular!
Merto negociant el 3er llarg
R2 vista des de la meitat del 3er llarg
Juanill a R3, la primera còmoda de la via. La fisura del darrera es per on va la variant Anglada Cerdà.
Juanill a l'estètic 4art llarg
Merto encetant el darrer llarg
Merto a punt d'accedir a la fàcil rampa que duu al cim
Fotocim, fa vent i no hi ha on aguantar la càmera...

LO XIST
Malgrat que al vespre vam perdre...

¿Por qué a la selección española la llaman 'El Circo'?
    Porque lleva a los malabaristas del Barça, a los leones del Bilbao y a los payasos del Madrid.














diumenge, 15 d’abril de 2012

14 d'Abril de 2012-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-Ferrada CAGATE LORITO 150 m. ED

RESSENYA ENVIADA PEL JUAN
CROQUIS SITUACIÓ

     Lo nostre apreciat amic Juan i la seva colla ens han fet arribar al Galliner aquesta joia de les vies ferrades, cal remarcar que , segons diuen los autors , es força dura. Jo no la he feta però en he seguit una mica lo procés de construcció de la "susodicha" i es veu que t'hi has d'arremangar de valent, es a dir posar la cresta ben "tiesa". Enhorabona a tots els que la heu feta possible.

UTILITZACIÓ OBLIGATÒRIA DEL MATERIAL
DE SEGURETAT

dilluns, 9 d’abril de 2012

7 d'Abril de 2012-MURILLO DE GÁLLEGO-Peña Rueba-ESPOLÓN INAZIO CINTO 220 m. 6c+ (V+ , Ae obl.)

Ressenya treta del bloc de Los Caracoles Majaras
Ressenya made in LO GALL
Ressenya L1 i L2 del Luichy

     Aquest dissabte decidim anar ,(lo Paepe i lo Nico), a fer l’Espolón del Gállego+Espolón Fuertes, però no el vàrem poder fer (per tercera vegada) a causa del mal temps. Hi havia una boira i feia un aire fred de tres quarts.

     Mosquejats , vam gira cua cap a Lleida i just en aquell moment ens vam creuar amb lo GALL esquirol (lo Llauis) que junt la Llona i los GALLS de la Roca (lo Pep i la Ester) anaven cap al poble. Trobada general de GALLS al bar.

    També tenien la intenció d’anar a fer l’Espolón, però en vista de la climatologia adversa, vam decidir d’anar tots a la cara oest de la Peña Rueba on el clima es mes sereny. Ves per on!! Ho vàrem encertar.

 Lo Paepe i jo anem a l’Espolón Inazio Cinto i l’altra GALLADA a Los Terceros Tambien Existen.
     

Lo Paepe al inici

Lo Paepe al L1

Lo mesm
Lo Nico al L2

Lo Pepe al L2

Lo Pepe al L3

Lo mesm
Lo Nico al L4

La GALLADA a Los Terceros.....
Lo Nico a R4

Lo Pepe al L5
Fotocim
(els hi haurem de regalar un tripode )
Lo Nico al rapel

L’Espolón Inazio Cinto es una via molt bonica, la roca boníssima ,ben equipada i amb un grau obligat de V+. Els dos últims llargs son de la Toño Ubieto. Nosaltres vam rapelar però es pot continuar i acabar per la cresta o seguir pel jardí a buscar la ferrada.


LO CLIP :

video
La próstata no perdona



dilluns, 2 d’abril de 2012

31 de Març de 2012-MURILLO DE GÁLLEGO-Peña Rueba-ESPOLON DEL GÁLLEGO+ESPOLÓN FUERTES-400 m. 6a (V+ obl.)

Ressenya del Fernando Orús
Panoramica

     Dissabte, magnifica paraula, si fos lo Jesulín de Ubrique serien dues Di Sabte. Los telèfons ja bullent lo Divendres al migdia i a poc a poc es va perfilant la composició plumífera que fugirà del galliner. En arribar al vespre som quatre GALLS predisposats a picotejar la pedra però en l’últim moment lo Tato truca amb males noticies : no pot venir.
   No passa res, farem una cordada de tres GALLS i anirem a fer , sigui com sigui, l’Espolón del Gállego+Espolón Fuertes. Ja es la tercera vegada que provem de fer-la però, les dues anteriors el fred ens ho va impedir. D’aquesta no es salva.
     Cal puntualitzar que entre nosaltres hi ha un GALL Esquirol. Os preguntareu que es un GALL Esquirol. Un GALL Esquirol es aquell que aprofita que los altres GALLS estan despistats per fer abans que ningú les vies que aquests infeliços li han mostrat amb tota la il·lusió del mon. Hem estat a punt de no  deixar-lo venir , però ens ha promès que pagaria uns cafès de preu elevat i….. ja se sap, un bon GALL no pot dir que no a un bon cafè.
     Arribem a Murillo de Gállego i lo Bar es tancat per defunció de familiar directe (informació recollida al poble) per lo que decidim d’anar a esmorzar a Riglos. Ves per on que en baixar a la carretera direcció Riglos ens trobem amb lo Mingo (il Professore) i un company, que van a fer la Sendero Limite.
     Ben esmorzats, cap a la pedra.Cal pasar el poble de llarg i despres d'una area de pic-nic hi ha una pista a l'esquerra just abans d'un revolt de la carretera. Enfilem la pista amunt després de deixar el cotxe en el primer revolt de la mateixa ( si no dus 4x4 mes val no continuar amb el vehicle). Quant s’acaba la pista surt un senderó a l’esquerra que ens porta  a la part mes baixa de la paret. Hi ha una cordada a mig esperó. Després arriben cinc escaladors mes, un altra vegada “overbooking” i per rematar-ho son de Madrid, com lo dia de Terradets.
La cordada qu'ens precedeix
Renoi quins pollastres!!!!

     L’Espolón del Gállego es de una escalada fantàstica , bona presa , ben equipada, grau no obligat i la qualitat de la pedra es molt bona, encara que no cal oblidar que es conglomerat i a vegades hi ha “bolotrampa” (pareu compte). Cal portar 16 cintes+ reunió i prou.
Lo Juanito al L1+L2
Lo Llauis al L1+L2
Lo Sergi al L1+L2
Lo Juanito al L3
Lo Llauis al L3
Lo Juanito a R3 i lo Sergi al L3
Lo Juanito al L4
Lo Llauis al L4
Lo Juanjo i lo Esteban a R3, a sota els seus companys
Lo Juanjo al L4
Lo Juanito al L5
Lo Sergi al L5
Lo Llauis al L5
Lo Sergi al L6+L7
Lo Llauis i lo Juanito al L6+L7
Lo Llauis al L7
Lo Sergi al L8
 Overbooking
 Lo Juanito al L8
Lo Llauis al L8
Lo Sergi al L9
Lo Esteban a la Punta Ralla
Fantastic

     L’Espolón Fuertes hi cal para compte . La roca es delicada i cal anar ballant entre los bolos i tractar-los amb carinyo. Esta ben assegurada tot i que algunes assegurances son velles, nosaltres nomes hi hem posat un alien al tercer llarg. Menció especial al Juanito i al Sergi per la pedregada que van fotre avall.
     Li ha anat de un pel de baixar-nos  des de la Punta Ralla pel vent que feia però al posar-nos a  l’Espolón Fuertes   ,estàs protegit i tot i l’ombra de la tarda s’hi estava collonudament, així que : “amunt i crits”. Els companys de Madrid decideixen rapelar des de lo coll. Han vingut i se’n van en  el mateix dia, deu ni do!! Quins manolos.
Lo Llauis al L11
Els de Madrid preparant els rapels
Lo Llauis al L12
Lo Juanito a R11
Lo Llauis al L13
Lo Juanito i lo Llauis al L14
Lo Juanito i lo Sergi al L14
Fotocim

     Via molt recomanable, encara que l’Espolón Fuertes calgui tractar-lo amb compte. A la baixada cal estar molt atent per tal de no perdre el camí tènue i buscar les fites que ens portaran fins la canal de baixada. 



DESCENS: Cal seguir la cresta, hi ha alguna fita, fins a trobar un arbre on hi veureu tres taps de color vermell clavats al tronc ,travessar-lo i continuar cap al cap del mallo que hi ha al darrera i busqueu la fita que marca l’inici de la canal. Després aneu baixant sense presa i buscant les fites, sempre en hi ha una encara que no la  veieu . Al final de la canal cap a l’esquerra i com diuen a tots los Blocs : “a pincharse las piernas.
Floreta del dia

LO CLIP :
video
A les dones cal escoltar-les