dilluns, 20 de febrer del 2012

18 de febrer de 2012-MURILLO DE GALLEGO-PEÑA RUEBA-Sendero Límite. 300 m. V- (IV+, Ao)

Som cinc galls, tots ja granadets, que volem anar a l'Esperó del Gàllego (lo Sergi, lo Juanito, lo Tato, lo Nico i servidor lo Juanill) però el cas és que "fot un gil que talla la cigala als gossos" o el que traduït a l'Aragó ve a ser quelcom com "hace un céfiro que jode el cutís" així que ens decidim per la més solejada i surenya vessant del Mallo Común on hi ha fato per triar com podeu veure.

Arribats el moment ens partim i en Nico i jo triem la "Sendero Vertical" i l'altre trio de galls "Los terceros también existen". Em cenyiré a la "Sendero Limite" ja que l'altra té els seus propis cronistes.

"Sendero Limite", Via maca, ben protegida i amb bona roca. Aquí hi ha la ressenya.

Aquesta ressenya gradua a "l'antigua usanza" es a dir la dificultat dels passos individuals. Si fas les tirades més verticals sense parar-te ni tocar cap xapa la continuïtat es nota i el grau puja. Si voleu una ressenya alternativa graduada "a la moderna" (extreta de http://www.manuelsuarez.org) ahí va:

Sigui com sigui és una via per passar-ho be.
El primer llarg.
Lo Nico a la R2 mentre jo vaig pujant fent "l'herenji" de tant en quant.
Osti tu! que lluny que està lo Nico.

Aquesta "afotet" ens la va fer lo Sergi desde "Los Terceros también existen" i la veritat es que semblem dos "mandoblas".
Lo Juanill confraternitzant amb lo conglomerat "ruabenyo"
Inclús l'últim llarg (III+) des de lluny es veu ben maco. 

Foto cimera amb los Riglos, los companys però sense lo Sergi (algú tenia que fer la foto... je, je), - Es clar que n'hi ha un altra, feta amb el disparador automàtic, on hi sortim tots... però no li xafaré l'exclusiva al "paparazzi", no?- .

XIST:







4 comentaris:

Anònim ha dit...

Lo Sergi, lo Nico, lo Juanito, lo Tato, lo Juanill,

Hace un bris que jode el pis.

Lo Chavi

Mingo ha dit...

Eiiiii que guapos que esteu. Vam estar apunt de venir amb la furgo del Josep A. els dos dies, però ens va semblar que encara patiriem fred. Voliem fer l'esperó del Gallego, però no el veig en la foto que publiqueu. Ja veig que aki hi ha molta feina.
Una abraçasda a tots.

blog master ha dit...

Bienvenidos sean estos Gallos “granadets” al territorio de los mas babosos de los Caracoles.
Sería interesante ver el resultado del cruce de ambas especies, es posible que las secuelas de tal aberración dieran mucho que hablar en los círculos afines, pero estaría bien que en alguna ocasión bien en vuestra casa o en la nuestra montáramos algún sarao-climbing.
Un abrazo Inazio

nico ha dit...

Mingo la primera intenció era fer l'espero, però feia un bris que jodia el pis com diuen per aquelles terres,esperarem un tems mes bo per fer-la ja que te mol bona pinta hi ha molta feina per fer.

Ignacio a bodas me convidas contra mas seremos mas reiremos esta propuesta estaría muy interesante, solo hace falta concretar el día y el lugar ya lo comentaremos con los Galls
lo niko