diumenge, 29 de maig de 2011

28 de Maig de 2011-BENASQUE-PALESTRAS DE AMPRIU-Sector Alucina-RUE 13 DEL PERCEBE-170 M. 6a+ (V+ obl.)

Ressenya treta del Bloc
 "la noche del loro 2"
 Situació

     Les prediccions del temps son favorables , tot i que anuncien tempestes per a la tarda del dissabte, així que decidim anar cap al Pirineu a buscar la fresca . No sabem si anar a fer via  llarga o una mica d’esportiva a Cavallers. Lo Nico diu que anirà amb la “tropa” dels “manolos” a fer esportiva a una zona de roca Narieda que hi toca l’ombra, lo Juanito ha de fer punts, lo Pepe feina, lo Lluis ha de fer diners per poder pagar els cafès, lo Albert esta fora de combat, de la Yolanda no en se res..... Menys mal que los “veteranos” sempre estem a punt per deixar LO GALL on li pertoca, es a dir , a la ona de la Cresta, on si no?. Així doncs lo Tato i lo Sergi de cap a la pedra.
     Lo Tato deixa caure que podríem anar a l’Ampriu , que allí s’hi esta molt be i les vies estan aseguradetes. Dit i fet a les 7.00 a.m. sortim direcció Benasc. Un bon esmorzar i a les 10,30 ja estem encordats.
Lo Tato al peu de via
     La via triada esta al sector Alucine de las Palestras d’Ampriu i es exclusivament amb placa de regletes i adherències , amb algun paset de sostre.
     Lo primer llarg se’n va cap a la canal de la dreta per agafar la placa on ja es veuen els parabolts, cal passar de llarg els grans arbres de l’esquerra (nosaltres hi vàrem fer reunió allí) i uns 10 m. mes amunt hi ha la “role”.

Lo Tato al L1
     Lo segon llarg es una placa amb doble fissura per “aspatarrarte” la collonera, es força bonic. Vas a parar a una gran repisa on es veu la gran placa del següent  llarg.
Lo Sergi al L2
     Lo  tercer  llarg  es una placa tombada on hi  ha  un  parell de “slabs” que  te  tenen  una  bona  estoneta  entretingut decidint si … li foto o no li foto? Al segon pas (6a+) lo Sergi decideix fer un “Aserdo” i deixar-se de meditar.
 Lo Sergi al L3
 Lo Sergi al L3 
 Lo Tato a la R3
La impresionant placa de la via E.T.P.C.P.

     Lo quart llarg i últim, te un sostret amb molt bon canto (estava moll) i sortida a la placa, mes de lo mateix i arribada al cim (quin cim? No en hi ha) . Aconseguim fer “fotocim” i a rapelar.

 Instint de supervivencia
 Lo Tato al L4
 Lo Tato al L4
 Fotocim??
 Lo Tato rapelant
Lo Perdiguero al fons

     Via recomanable i per tornar a repetir, ben assegurada i per deixar el estrès de banda. No cal portar mes que cintes i reunió. Nosaltres vàrem passejar els “friends”.
     Trobareu tota la informació que necessiteu al nou llibre del Luis Alfonso – ESCALADAS JUNTO AL ESERA. Volumen 2-. També al seu Bloc “la noche del loro 2”.
Floreta del dia

L'ACUDIT











dijous, 26 de maig de 2011

26 de Maig de 2011-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-PARET DEL REMACHA-LOS DIABLILLOS-75 M. V+

     Hola companys, simpatitzans i, ó amics de LO GALL. Lo Jaume me passa la ressenya de la nova via que os varem comentar que estaven obrint amb lo Juan. Per lo que es pot apreciar, ben assegurada (com totes les seves) i un grau assequible. Segur que es repetira força. Gracies per la aportació. Va! que collons espereu per anar a repetir la? Eh?

      Lo Jaume m'ha passat un'altra ressenya. Trieu la que vulgeu. A mi m'agrada mes aquesta.


diumenge, 22 de maig de 2011

21 de Maig de 2011-CANELLES-PARET DE LA RUFA-SONS AMAGATS-270 M. V+

Ressenya treta de Kutrescaladors k pa Team


Situacio i acces

     Aquest Dissabte no sabem ben be on anar ja que la predicció del temps diu que farà calor i per les parets cara sud el calor no es bon company d’escalada. Tot i això decidim d’anar a fer la nova via del Joan Asin i lo Llorenç Vallès a la paret de La Rufa , mes a la Esquerra de la Rodamóns de Bosc. Comença a trucar “la penya”. Lo Juanito ens dona una bona noticia i es que s’ha apuntat lo Juanill  “hijo prodigo”  que fa temps que no el veiem. Serem cinc a la paret. No! Serem sis, també ve lo Pepe. Al final som cinc, lo Nico no pot venir.
     Quedem una mica mes d’hora ,mitja hora abans de lo normal ,al Faro de Balaguer i esmorzem (per cert d’un bocata de pernil te claven 4,90 € ). Carreguem trastes i cap a la feina.
     Arribem al pàrquing i el calor ja se deixa sentir. Enfilem costa amunt i després de 45 minuts de pujada i un quart d’hora buscant el peu de via , lo Pepe (com no!) engega la primera cordada amb lo Tato i lo Juanill darrera. Després van lo Juanito i lo Sergi.


Lo Pepe a peu de via
Lo Juanill (hijo prodigo) també al peu de via

     La qualitat de la pedra es molt bona, com tota la de la zona, la via va buscat els punts mes febles de la placa de la dreta del espero mes marcat a la Esquerra de la paret de La Rufa. No us equivoqueu amb un altre espero molt marcat que es troba just a a la Esquerra d’unes plaques molt llisses  al centre de la paret, que es el que ens va passar nosaltres.
     El primer  llarg te algun pas curios però es deixa fer.
 Lo Pepe al L1
 Lo Tato i lo Juanill al L1
Lo Juanito al L1

     El segon llarg te un parell de passos, el primer amb flanqueig i el segon amb placa , entrada a reunió, que t’ho has de mirar. La reunió es penjada, així doncs la segona cordada es fot de mania esperant que es buidi la “role”. Li va del canto de un duro de que lo Juanito i lo Sergi  se baixin i ho deixin pel hivern. Menys mal que lo Pepe canta la tercera reunió i es descongestiona la via.

 Lo Sergi al L2
Lo Juanito arribant a la R3

     El tercer llarg te un pas de flanqueig que al Sergi se li posa la “gallina de piel” tot i el calor que far. Després tot es suavitza fins arribar al peu del últim mur , sisè llarg, que s’afigura espectacular. Així es , el millor llarg de la via , placa d’adherència amb un parell de passos finets però ben assegurats , cal escalar però. 
 Lo Juanito al L4
 Lo Tato al L5
 Lo Juanito a la R4
 Lo Sergi al L5
 Lo Pepe al sostret del L6
 Lo Juanito,lo Tato i lo Juanill a la R5
 Lo Juanill al L6
Lo Juanito,lo Juanill i lo Tato al L6 
Lo Juanito al L6 i lo Tato al L7

     L’últim llarg te una sortida de reunió interesant i després la paret tomba i es fa caminant. Cal continuar amunt seguint les fites i després anar cap a la dreta a mitja altura fins trobar una fita gran que es el inici de la canal de baixada. Nosaltres no vàrem trobar el ràpel , però vàrem poder desgrimpar fins a peu de la Rodamóns de Bosc (amb molt de compte). Felicitats als aperturistes.


Fotocim
Del peu de paret fins al cotxe va ser un calvari. El calor era insuportable i vàrem donar  per finalitzades les sortides a cara sud. Amen

Mes informació a joanasin.blogspot.com
Floreta del dia


FEM UN CLIP

video

dilluns, 16 de maig de 2011

14 de Maig de 2011(2ª part)-RIGLOS-AGUJA ROJA-EDIL-120 M. V+

Ressenya treta del bloc montinukzone

      Estem baixant del Mallo Colorado i les perspectives de mullar-nos son bastant probables. Decidim d’anar baixant direcció a la Balsa i apropar-nos al peu de la Aguja Roja i si tenim sort fer la Normal.
     Enfilem el camí ben marcat i en un quart d’hora estem a peu de paret. En hi ha dos cordades que estan rapelant. Es gent del país i els hi consultem sobre la via que tenim al davant i que ells acaben de fer. Es veu molt bonica , resulta ser la Edil (Rabada-Cintero), bona referencia per part dels amics de peu de paret i una confirmació de que no plourà . advertència per part nostra que ens cas de pluja , mes val que no ens tornem a trobar mai mes. Se’n va rient i em diu que si no plou i ens troba , caldrà pagar cervesa. OK.
Aguja Roja
     Lo Nico s’encorda i fissura amunt. La via es espectacular, d’aquelles que et fan donar compte de per que et dediques a pujar-te per allí on l’altra gent creu que te’n vas de l’olla. La roca es molt bona tret d’algun passet d’entrada a reunió. En hi ha empotraments, passos de placa, panxes, diedres i canvi de diedre, tot un espectacle. La via esta molt ben equipada i no passa del V+.
Lo Nico al L1 
La Yolanda al L1 
Lo Nico al L2 
 Lo Tato al L1 
Lo Nico al L2

     El temps ens deixar fer però bufa el vent amb molta força i gairebé no ens sentim. Lo Nico i la Yolanda en pic arriben al cim , baixen de seguida i els trobo a la tercera reunió muntant el següent ràpel.
      Fem l’últim llarg , fotocim, instal·lació de ràpel i avall. Avall ??….. Merda! El vent ha llençat les cordes cap el caient sud-est de la paret i s’han enganxat en uns bolos. Foto estirada i…. que va! No surten, així que ja veus a lo Sergi cagant-se amb tot i fent travessies per la paret. Menys mal que per allí passa la via  Pecho Lobo.     Em pillo de    la daisy    en una xapa  i a treballar.    Me’n puc sortir i acabem els ràpels sense mes incidències.
Lo Tato al L2
Lo Sergi al L3 
Fotocim
Lo Tato rapelant


     Aquesta via  es molt recomanable de fer-la ,gaudireu i el ambient esta garantit, a mes a mes es nota l’elegància que li donaven a les vies aquells magnífics escaladors com van ser Rabada i Cintero.
Foren feliços i menjaren perdissos
Floreta del dia



AVUI TOCA PENICULA

video