diumenge, 1 de maig de 2011

30 d'Abril de 2011-ALT URGELL-ROCA NARIEDA sud-GRAN MANITÚ-310 M. V+

     Divendres. L’aparell logístic es posa en marxa. Truco al Nico i després de animar-nos un al altre de que “no crec qu’ens agafi el palomo” definim tres plans possibles, a saber: Roca Narieda, Puntals d’Ager i (com no ) Sant  Llorenç de Montgai  en cas de mal temps.
     Decidim d’anar a fer la “Gran Manitú” a Roca Narieda sud. Em diu lo Nico que també vindrà la Yolanda o sigui que de moment serem tres. Per la tarda , em truca lo Juanito i ja esta , dues cordades preparades.

Resenya extreta del Bloc d'en Xavi Grané


     Camp base: el “Faro” de Balaguer. Traslladem  bartulos d’un cotxe a l’altre i carretera i manta. Parada al “Tahusá” de Coll de Nargó, omplim la panxa i cap a la feina.
     Després de 45 minuts de pujada , de perdre’s lo Nico i lo Juanito i lo Sergi arribar amb la llengua fora, comença lo Sergi lo primer llarg amb lo Juanito “pisandole los talones”. Llarg de transició per a posar-te dins de la paret.
Lo Juanito provocant
La Yolanda al 1e llarg

     El segon llarg va seguint uns ressalts sense dificultat, tret d’una panxa on la paret es molla on cal posar-te amb cuidado.

Lo Juanito al 2n llarg
Lo Nico al 2n llarg

      Lo tercer llarg es un llarg bonic, que s’inicia per una placa on hi ha un parabolt  molt a l’esquerra. Es convenient posar una cinta molt llarga per evitar el frec de la corda. El llarg continua per un diedre atlètic molt bonic i ben assegurat.
 Lo Sergi al 3e llarg
Lo Juanito i la Yolanda al 3e llarg

     El quart llarg es de transició per arribar a peu de la fantàstica placa que’ns espera.
     Ja tenim la placa davant. Es veu magnifica tot i que les assegurances allunyen. Cal posar els peus ben planets a sobre la pedra i a quatre grapes amunt. A la Yolanda també li toca de primera i arriba a la “role” amb una rialla a la boca que delata lo be que se ho ha passat. Tots quatre, per unànimitat, decidim que es la millor tirada de la via.
 Lo Sergi al 5e llarg
La Yolanda, lo Juanito i lo Sergi al 5e llarg.

      El sisè  llarg es una continuació de l’anterior  però mes curt. Tot i això te un passet en sortir de la reunió que t’has de posar les piles.

    Lo Nico al 6e llarg
lo Nico i lo Sergi al 6e llarg.

          Arribada al cim (quin cim? No en hi ha) creuades de mans , eufòria general, fotocim i cap el martiri de la baixada. Sempre que baixem d’aquesta paret diem el mateix: “quina baixada mes tocacollons”. Es lo que hi ha.
Fotocim

      Via recomanable i per disfrutar, porteu cordes de 60 M. Lo Nico en portava una de 55 m. I es va tenir que fer  els últims metres de dos llargs amb corda simple (estan fets uns manolos)

Floreta del dia


ACUDIT DEL DIA:

















1 comentari:

pepet ha dit...

Hosti tu i jo al mig d'un bancal fent pous de reg.Aquest mon no es just.Sort que a al tarde vai anar amb la Clara a fer la Sabina Wall.Quina filla mes guapa que tinc.