dimecres, 12 d’octubre de 2011

8 d'Octubre de 2011-MONTSEC D'ARES-Serrat de la Corona-SOMIATRUITES 155 m. V+

Ressenya Made in LO GALL
Vista desde lo Corral
Opcions aproximació

     Aquest dissabte LOS GALLS tornem a entrar en acció, i dic acció perquè la via que es relata es gairebé de “penicula”. Motius : escenari magnífic, ambient d’aventura, itinerari poc freqüentat, estris d’època, actors madurs i aprofitant que fan el festival de cinema de Sitges, POR, MOLTA POR. Els efectes de derrumbaments son reals i les indicacions de la ressenya que surt a La Noche del Loro 2, on diu :“molt equipada”, son imaginaries i misterioses.
Sense comentaris

     Be, els cas es que teníem el dubte d’anar a la Badalona al Cap del Ras ó la Somiatruites al Serrat de la Corona. Després d’un bon esmorzar, amb bitxo inclòs al “bocata” de xoriç picant, decidim d’anar a fer la Somiatruites. Enfilem carretera amunt , trenquem a l’esquerra cap els Prats de St. Llorenç , direcció Montrebei , i fent cas del comentari del Paca al bloc del Joan Asín, agafem la pista cap a la dreta i que’ns porta fins el corral citat, tal i com podeu veure en el croquis (OPCIO 2). Nosaltres anàvem amb un Peugeot 207 i es passa justet. Cal estar atents al baixar de la paret, per tal de no pasarse de nivell, i anar baixant en diagonal suau per dins dels bosc fins tenir el corral en la vertical. De totes maneres , analitzant la situació a posteriori, creiem que la OPCIO 1 del Joan Asín es mes bona.
     La via comença a sobre d’un petit sòcol , hi ha una fletxa picada a la paret en un marcat diedre. Lo Juanito agafa les cordes , es lliga i cap amunt (avui es troba força valent). Es senten alguns renecs , molt típics del Juanito, després canta una cançoneta roquera (bona senyal) i arriba a la R 1. La “patolea” darrera (lo Sergi i lo Tato).
Lo Juanito al L1
Lo Tato cuidant del Juanito

     Segon llarg. Lo Juanito es puja a l’arbre, flanqueig a la dreta i comença a dir improperis. La pedra es de “mírame i no me toques”, posa un Alien i dos metres mes amunt un Micro. Continua amunt pel pany de paret, ara placa bona , ara trencat, ara no ho se… i així fins a la reunió. Llarg intens.
Lo Juanito al L2
Lo Tato entrant a R2
     Ara li toca al Sergi anar al davant. Tercer llarg que es veu interesant, amb un inici amb diedre i una agradable sorpresa, amb forma de taco de fusta “bailarin”. Sortida cap a l’esquerra ,fineta, i a continuació, després d’un espit , una placa trencada. Lo Sergi opta per anar mes a l’esquerra, fins una sabina, i pel “diedret-fissura” posa un friend i amunt. Trencat un altre cop i abans d’entrar a la reunió un Camalot del 4 li treu l’angoixa fins la reunió.
Lo Sergi al L3
Lo Tato al L3
Ecologic

     El quart llarg es d’aquells on has de fer tot allò qu’et varen ensenyar  i tot allò que has anat aprenent: agafar-te de tot allò que tingui una mica de consistència i de tal manera que quedi tal com hi era al inici.   Sabines i friends (dos tascons de via) ajuden a fer marxar la POR. En arribar a una baumeta , hi ha dos fissures, agafeu la de l’esquerra sinó prepareu-vos a un final tràgic (recordeu que es de pel·lícula). Reunió al arbre de l’esquerra. Lo Tato arriba bufant després de l’últim pas d’entrada a la reunió i que pensem que es V+.
Lo Sergi al L4

     Últim llarg per a relaxar l’esperit, creure amb Deus i desitjar que la pròxima “peli” sigui una mica mes tranquil·la. La via ens ha agradat tot i l’estat de la pedra. L’hem trobat intensa, no molt difícil però te l’has de treballar. Sort que lo Juanito va dir : “jo m’emporto el joc de friends fins el 4 , els micros i els tascons, per si de cas”. Es un visionari aquest Juanito.
Lo Sergi al L5
Fotocim
Floreta del dia

LO XIST:







1 comentari:

Mingo ha dit...

Collons veig que vau anar amb el cul una mica apretat.
Vaig venir a Lleida, però no us vaig trucar pq durant tota la setmana vaig estar fotut, ara q després del que expliques potser millor, je je je, segur que no amb lo be que ens ho passem quan patim. Una abraçada