dilluns, 24 d’octubre de 2011

22 d'octubre 2011 FINESTRES, via PLA-DUR 6b 60 mts.

De fet, els divendres al vespre lo galliner normalment està esvalotat, però hi ha dies que gairebé és impossible d'entendres:- que si jo aniré a fer kikiriki allí, que nosaltres ens agrada més anar a fer cocoroco, que si tinc la cresta despentinada i aniré a la peluqueria... - . En definitiva multiples opcions per que tots los galls puguin satisfer les seves ansies de trepar per aquests mons de deu.
Així doncs lo Nico, lo Frank i lo Llauis, los galls de poble que tenim la ploma  lluenta, per allò de la vida sana, ( els de la capital,  porten una vida més artificial i de vici... i ademés no és prenen uns cafés tan bons com los del bar del poble, que damunt son baratets, baratets!!!), ens dirigim cap al poble deshabitat de Finestres, a tocar de les aigues del Pantà de Canelles.
Ja fa uns anyets (10 anys) lo Joan i son pare ,lo Llauis, varen obrir una via de dos llargs, equipada amb espits al mode escalada esportiva, de dos llargets a les increibles crestes    de Finestres.
Tot i que cal fer un tram de pista una mica llarget (12 km), el lloc i la via valen la pena per ser espectaculars.


 Les espectaculars crestes de Finestres

 Per arribar-hi cal anar per la carretera de Viella, i al mig de la gran recta que hi ha desprès de la gasolinera el Portal del Pirineu, agafar el desviament cap a Estopinyà, passant per davant de l'aerodrom. Seguim direcció Estopinyà, obviant el desviament cap a la presa de Canelles, i just quan anem a girar una corba (es veu una torre metàl.lica d'una antiga mina) que ens quedaria el poble al davant, hi ha una pista que surt a mà esquerra i que seguint els cartells ens portarà fins al poble de Finestres (conteu 1/2 hora de pista, que amb una mica de compte és pot fer amb vehicle normal). Podem aparcar el vehicle just passat el poble, on hi ha el cartell que indica el corriol que porta cap a l'ermita de St. Vicenç pel vessant nord de les crestes, nosaltres em de dirigir-nos al vessant sud, i pel terreny més lliure de matolls (lo millor és anar circulant separats uns 30 mts de les crestes) baixar fins arribar davant de  la punxa de la cresta que queda a ran del màxim nivell del pantà. Espits molt visibles a peu de via.

Ressenya made in LO GALL
 
Lo Nico, que es un manolo com la cresta d'un gall, la va encadenar a vista de dalt a baix, i els altres dos, de segons  també la varen encadenar. Això només ho remarquem per fer enveja a tota mena d'aus, però sobretot als altres galls, ja se sap que en un galliner sempre has d'estar a l'aguait per no perdre la teva posició jerarquica, que llavors et pots quedar fins i tot sense tocar gallina!!.
Lo 1er llarg té 30 mts exactes, i s'enfila fins una mena de feixeta que queda just a la meitat del recorregut de la via. Podriem dir que té un pas cabró d'entrada ( molt ben assegurat) i un mur , amb una roca que fa plorar de lo bona i plena de cantos que està . Li podriem donar V+ orgàsmic.
Lo Nico al passet de V+ d'arrencar la via
assegurat pel Llauis
entran al muret "orgásmic"
Lo Franc pillant canto gordo
Lo Nico arribant a reunió
  Mireu quina rialleta fan lo Nico i lo Llauis, a la
reunió, a que es nota que han quedat satisfets?

Lo 2on llarg també és de 30 mts, i és tot ell un mur vertical a 89 graus, amb canto per tot arreu, li em donat 6b excitan, més per la continuitat, que pels pasos concrets molt dificils. Lo d'excitan, es perque arrives a dalt amb els braços inflats, vaja com si tinguesis una erecció de braços...
Lo Nico arrencant lo L2
Tot i ser una placa de cal deu i sa mare, has d'ascalar amb una certa técnica
Va ser un mati amb molt bona temperatura, que va obligar
a la utilització de magnesi a dojo
El que s'endivina en la foto..., lo Nico gaudint de la continuitat del llarg
Lo Llauis apretant lo cul al començar el L2
Lo Franc apretant-ho tot a la sortida del L2
 El cim de la cresta és molt estret i aeri, un Gall va tenir que fer
la fotocim als altres dos

Les reunions estan equipades per rapelar. Amb dues cordes de 60, és baixa amb un sol rapel (com fet a mida), si aneu amb simple, doncs, dos ràpels de 30.

Rapelant amb cordes de 60, de dalt a baix

Per amortitzar la jornada, és poden fer també dues vies curtetes que hi ha en alguna de les punxes de més aprop del poble (la balconada V+, i l'altra ¿? ), equipades per fer en esportiva, d'uns 12 mts. De tota manera la Pla-Dur, és una via guapa i amb roca inmillorable, que no us deixarà indiferents, a més d'estar situada en un indret espectacular.
La floreta del dia, que no es de Finestres, i que ara está tot molt sec

LO XIST:



4 comentaris:

joan asin ha dit...

Lo Nico està fet tot un GALL....

Mingo ha dit...

Si que el galliner estava esvalotat. Pq pensavem que vindria lo LLouis però ja em va dir el gall reial que anaveu a Finestres. Molt guapa la placa. A veure si ens veiem el dissabte a lo de les malles.
Vinga una abraçada

Anònim ha dit...

Llauis, que aquí falta l'altra via que varem fer desprès, que tampoc te deperdició la via Fiesta Vikinga al Puro del Juan Gutierrez amb un primes llar de 6c,guapíssim i molt recomanable.

Lo gall niko.

LO SERGI ha dit...

Ei Nico. Esteu fets uns SUPERGALLS. A vore si un dia ens porteu a picotejar panis a aquestes paretotes tan guapes. Besitos