23 d'Agost de 2014-PIRINEUS-Peña Foratata-VALLE DE TENA 250m. M.D. (V obl.)

Ressenya dels aperturistes

Mes informació:

http://senderolimite.blogspot.com.es/2012/08/foratata-via-valle-de-tena.html

   Lo primer de tot , agrair a Luís Royo, Carlos Budria, Carlos Roy i Julio Benedé pel “peaso” de via que ens han deixat. Espero que els fonamentalistes de l’ascalada no s’atreveixin a tocar-la, per que els perseguiré fins a ridiculitzar-los.

   Avui hem fet una via de les que es fan estimar. Després de dies sense fer metres per la paret, ves per on, coincidim dos GALLS de mateixa arrel però, d’indrets diferents. Lo Mingo (il professore,com diu el Llauis) i jo , lo Sergi.

   Sortim de Lleida amb un cel ben tapat, i amb la remor de la tempesta de la nit anterior a sobre nostre. Lo Mingo no ho te clar i jo no gaire, però la AEMET diu que farar un sol qu'ens cagarem, així que cap a Formigal i, com diuen els creients, “Dios proveera”

   L’AEMET tenia raó, fa un dia esplèndid, ens guarnim i cap a peu de via. Com sempre lo Mingo comença la via , es una mania que te. Els llargs es van succeint tranquil·lament, amb amabilitat, estrenyent el cul de tant en tant,  la placa del tercer llarg, un 6a tampoc li quedaria malament, però com ja sabem que sempre hi ha de haver color, el setè llarg ens treu de la nostra placidesa.

   La mare que el va parir, això no es una xemeneia, es una esquerda grossa. El llarg em toca a mi , lo Sergi, i quan m'hi poso, tot va be fins l’escanyament del mig. No hi manera, es estret a collons, no em puc moure, ni amunt ni avall, estiro d’una baga que hi ha anellada per un bloc i el resultat es : lo Sergi en posició horitzontal, com si l’haguessin clavat a la fissura (esperpèntic, quina vergonya) lo Mingo no s’ho acaba de creure. Recupero la dignitat a base de força bruta i continuo amunt bufant com un “serdo”. M’he agafat a tot el que un es pot agafar però he arribat a la “role”.

  Passat el mal moment, tot torna a la normalitat i gaudim dels dos últims llargs força bonics. Arribada a dalt de l’espero i opinió compartida de que es una via genial. A la baixada, cal anar amb compte, no correu i no feu cas dels blogs, diuen trenta minuts. Nosaltres vàrem trigar una hora i quart ben bona, però, es clar, ja estem bastant espatllats i la ortopèdia i les artrosis varies, no ajuden gaire

  Lo Mingo a punt i bones vistes

  Lo Mingo a L1

 Lo Sergi a L1

  L2

  L3

  L4

  L5

 L6

  L7 (la mare que'l va parir)

 L8

  R8 i L9

 L9

FOTOCIM

LO CLIP :

Dedicat al Mingo. De tornada, a la carretera hi havia un vehicle que anava a 50 km/h i, a sobre, frenava a les corbes. Qui conduïa? Sempre diem: una dona o un senyor gran. Prudencia

 

10 Agost 2014-CAMARASA-Paret dels Heretges-PUPURRI DE VIES V+ apretat

HOLA MAJOS I MAJES...BON ESTIU I BONES VACANCES A TOT HOM.

El cas es que volíem fer la ISIDRES CRACK , però al plantar-nos sota ,veiem que el primer llarg torna a ser a mans de la natura ple de herbetes ,matolls i matollets en una ben parida harmonia amb l’entorn ,per tal de no trencar aquesta pau i no tornar a desfer el que ella avia decidit refer, decidim canviar els plans i emprendre per una via esportiva ANGELS I DIMONIS que hi ha just a l’esquerra que va a petar al mateix lloc. Llarg equipat de V+ i reunió equipada.

Al segon tornem a la via triada , un llarg de fissura-diedre de mol bon protegir, que acaba amb un tramet lleugerament desplomat , de mes mal protegir degut a la irregularitat de la fissura. Aquet llarg a la ressenya original l’hi donen V+……mes punts suspensius encara……per que vos feu una idea mes precisa, apuntar que es grau SANLLORS vell i de la TAK BANB, això si molt bonic. Reunió de sabina i un tasco abandonat.

Al tercer llarg, lo César, després de la travessa i quant es troba sota de la canal-fissura, veu que la natura també a decidit quedar-se amb aquet tram i ell decideix tanmateix que no l’hi ve de gust barallar-se amb la vegetació que reclama el que era seu i tornem a variar els plans. Així que aprofitant que la NORMAL AL SABARDO passa pel costat, de cap a l’agulla IV+ .Reunió equipada per rapelar.

Un cop al cim de l’agulla, lo de rapelar esta una mica pelut, per que a la reunió d’abans m’ha caigut lo reverso ( mira… el homes no podem fer dos coses a l’hora) i a mes a mes amb la surtideta tan bonica que hi a fins al cim , una bavaresa de llibre de V,decidim continuar. Reunió equipada per rapelar o caminet pit amunt fins el camí de l’ermita i d’aquí esquerra i avall.

 LO CESAR...ELL MATEIX...TAL COM RAJA

 ESCAQUEIX DEL PRIMER LLARG 

 ARA SI A LA ISIDRES CRACK

 UN LLARG MOL GUAPO

 AQUI APRETANT LO CULET

 DEU NI DO QUINA SELVA...FUIG

 ULTIM LLARG DE LA NORMAL DEL SABARDO

 AQUI VIGILEU ALGUNS ROCS

 MITEL ELL QUE FELIÇ

 LO CESAR......ES UN CRAC DE LA FOTOGRAFIA

AFOTOCIMSUATSCOMPOLLs

LO XIST

DOLOMITES-TRE CIME- Cima Grande di Lavaredo - SPIGOLO DIBONA 500 m. IV+

Recorregut de la via Dibona-Stubler. Font: internet

DIJOUS 1 d'agost, portem una setmana a Cortina i ens ha plogut cada dia, malgrat tot hem pogut escalar tres vies a les Cinque Torri i la bonica Comici-Del Torso a la punta del Col de Varda per fer-nos una idea de com va això d'escalar per aquí. Avui tenim la millor previsió de temps d'aquests dies i l'Anna ha estat la més decidida quan ens hem aixecat a les set. El cel no pinta del tot malament però les previsions només són bones fins a migdia. Tenim una oportunitat i caldrà aprofitar-la.

A peu de via

Entrem a la via una mica tard ja que son quarts de deu, els restes de la neu de l'hivern barren el pas al peu de via amb una rimaia així que comencem mes avall atacant directament per un sostret fissurat.

Aquest es el nostre 1er llarg, amb sostret en lliure inclòs.

L'ambient és superb, estem escalant en un dels cims mítics dels Dolomites a tocar de la famosa cara nord.

Els llargs es van succeint i la dificultat es sempre moderada encara que mantinguda.

El xiulet d'unes pedres al caure des de la Picola ens recorda que tenim dues cordades per davant nostre molt més amunt, esperem que a ells no els hi caigui cap pedra...

El cel s'obre una mica i ens permet veure el seu blau.

L'equipament es escadusser. S'hi troba algun pitó als llargs i a les reunions. També hi han ponts de roca que t'has d'equipar tu. Això si, aquesta pedra es força agraïda i permet col·locar tascons i friends. Qui busqui parabolts que no vingui aquí.

La via és força bonica, la roca és prou bona però el cel s'està possant cada cop més gris.

De tant en tant cau alguna gota...

Encara som baixos, ho se al mirar la Picola a la vora. Ara plou amb més ganes i la pedra queda molla. Bé, no volies aventura?. Seguim escalant amb alguna pèrdua d'itinerari inclosa. Afortunadament la dolomia molla encara manté un grau d'adherència força acceptable. De sobte un llamp trenca el silenci i ens fica el neguit al cos.

Arribant a la "Cengia circolare"

Els llargs i les hores passen i la Picola ja queda sota. Per fi hem arribat a la "Cengia circolare" una feixa on moltes cordades acaben la via. Amb el temps que fa i l'horari que portem, ja són les cinc de la tarda, nosaltres també optarem per aquesta opció, darrera nostre queden cinc cents metres d'escalada i davant una baixada que no es gens senzilla i amb el temps que fa es preveu delicada.

A la "Cengia circolare" ens fem la nostra "Fotocim"

Caminem per la feixa fins les fites que marquen l'inici del descens. Si és la primera vegada que baixes d'aquí i no vas amb algú que ho conegui més val que portis un croquis. Tot i amb croquis m'equivoco en el primer ràpel i baixo més del compte. Tinc que remuntar i perdo un temps apreciable per trobar el segon ràpel.

En el primer ràpel sota la pluja.

A partir d'aquí enllacem ràpels i desgrimpades contra el relotge. No volem quedar-nos a passar la nit. Cada cop estem més humits i molls. Algún ràpel està tan mullat i regalima tant que sembla que fem descens de canyons. La corda està xopa. Poc a poc guanyem metres i la nit ens enganxa a la "forcella" des d'on amb dos ràpels més arribem al que pensem que és una canal que ens dura  terra amb una desgrimpada fàcil... però aquí "hasta el rabo todo es toro" quan ens les prometia'm felices i ja intuíem la congesta de neu del peu de la canal, malgrat la fosca nit, de sobte ens quedem a la vora d'un estimball, a la llum del frontal trobem un darrer ràpel de 30 m amb la sortida volada. No som els primers que baixem per aquí. La falta de visió fa que aterrem dins de la rimaia. L'Anna no s'ho pensa gaire i aconsegueix sortir fora i trobar unes petjades velles a la neu dura que per fi condueixen a la tartera... Neu dura i encara dúiem els peus de gat!. 

Ja no plou, la baixada per la tartera entre la Cima Grande i la torre Egger es fa eterna, la nit s'ha obert i ens ofereix un cel d'aquells que et cauen a sobre. L'espectacle estel·lar és fascinant. Son quarts d'onze quan arribem al camí que porta al refugi Auronzo i que al matí estava ple de turistes. Estem molt emocionats. Ha estat una experiència molt intensa. 

INFO-GALL:

212 !!!

AU PUES... JA ESTÀ !! TOT VA COMENÇAR ALLÀ PEL 1992....LES CASUALITATS DE LA VIDA HAN FET QUE TANQUI EL CERCLE AL MATEIX CIM, 22 ANYS DESPRÉS......
EL 30 DE JULIOL DE 2014 COMPLETO UNA LLISTA QUE ENS FA ESPECIAL IL.LUSIÓ A TOTS EL QUE FEM MUNTANYA. TOTS ELS CIMS DE MÉS DE 3000m QUE HI HA AL LLOC MÉS BONIC DEL PLANETA. LO NOSTRE PIRINEU.
PUJANT AL CIM DE L'AGULLA INFERIOR DEL CLOT DE LA HOUNT (3043m), L'AGULLA SITUADA AL LLOC MÉS RECONDIT, SOLITARI I PODRIT DE TOT EL PIRINEU, TANCO EL CERCLE. AIXÍ, TOT SOL, ACOMPANYAT O ENSENYANT CAMINS, HE PUJAT 284 TRESMILS.... I ENCARA EN TINC QUE REPETIR MOLTS MÉS PER ALTRES VIES ( EL PIRINEU ÉS INFINIT); ARA TOCA ENSENYAR ELS CAMINS A LA CANALLA QUE JA PUJA....
EN AQUESTS ANYS, HI HA HAGUT DE TOT... HEM TINGUT ÈXITS, FRACASSOS, ALEGRIES IMMENSES, DERROTES GLORIOSES I RECOMPENSES INFINITES. HE BAIXAT DELS CIMS DE TOTES MANERES...... COIX,...CONTENT,...AMB OSSOS TRENCATS,...MOLL,...PELAT DE FRED,... PLORANT..., PARTINT-NOS LA CAIXA RIENT,...XERRANT AMB EL COMPANY,...O TOT SOL EN UNA SOLITUD DESCOMUNAL GAUDINT DE LO NOSTRE PIRINEU.
TOT VA COMENÇAR AMB LO TOMÀS (MENUDO MASTER...) ELL EM VA OBRIR LES PORTES A AQUESTA AVENTURA. ALTRES AMICS M'HAN ACOMPANYAT. A TOTS: GRÀCIES ! DÓNO LES GRÀCIES ESPECIALMENT AL TOMÀS, AL DAVID GARCIA I AL JORDI MORÉ. ALS QUE PER AQUÍ QUEDEM: CONTINUEU FENT MONTE; VAL LA PENA! ; I ALS QUE JA NO HI SÓN TAMBÉ. UN RECORD ESPECIAL PER AL JORDI ROURE (EPD), QUE VA APURAR EL SEU SOMNI FINS AL FINAL:"QUÈ CABRÓ !! ALLÀ ON ESTIGUIS SEGUR QUE ET FAS UN FART DE PUJAR MUNTANYES...!"
WALTER BONATTI TENIA RAÓ: AL CAP I A LA FI, NOMÉS SÓN MUNTANYES D'UNA VIDA.. NO IMPORTA QUÈ S'HA FET, SINO COM S'HA FET.
BÉ DONCS: TAL I COM DEIA MARK F. TWIGHT : "ALS MEUS MESTRES HO DEC TOT; ...UN, DOS,...DEU MIL ! "

 Cim Clot de la Hount (3289m)

Cim de l'Agulla Inferior del Clot de la Hount (3043m)