Es prou conegut per tots aquella continuada cantarella que
passa de generació en generació que es dedica a fotre a parir sempre al jovent de
cada moment amb allò de que si son uns tous , que si estan adormits , que si no
tenen sang..... allò que diu la dita, Gent jove pa tou.
Però quant t’hi ajuntes i en parles te’n adones de que quant
convé també tenen el que s’ha de tenir i també saben prou be defensar lo seu.
El cas es que mon germà va venir a dinar a casa amb la família.
La neboda que juga al basquet , ara se’n va uns dies a Salou
a fer un estatge esportiu on jugaran un torneig.
Com que son colla i els entrenadors no se’n refien, els han
dit que els tancaran a l’hotel i els hi pedràn els mòbils.
Jo li avento així amb una mica de conya sorneguera....
-Pobreta Mariona, i que fareu sense mòbils?
-Tranquil tiet , això ho faran un cop i mai mes....
-I com us ho manegareu?
-Hem quedat en que tots programarem els telèfons per que
vagin sonant alarmes tota la nit!!
Així m’agrada , que tinguem un jovent despert i combatiu
collons!!!
LA VIA
Com que ja fa un temps que s’ha ficat de moda això de fer “via
llarga” nosaltres també ens hi apuntarem a tastar això de fer “via llarga”.
Triem aquesta via per anar per primer cop al Coscollet ,
feia dies que en teníem la dèria.
Com que som galls i per tal de no destorbar l’esme (tampoc sabríem
on trobar-lo) quedarem a la mateixa hora de sempre....cal entendre que sortirem
de Lleida i Sidamon....a les nou al Faro!!
Ningú va dir res pel que fa a l’hora de trobada però tots
tres vam pendre lo frontal instintivament.
Vam decidir que li fotriem per dalt i com que lo internet en
va ple no ens estendrem en l’aproximació.
La via no ens ha agradat gaire i el gens li treu algun tram
de la part alta.
A mitja via a tots ja ens avia passat pel cap que pot ser teníem
que haver matinat una mica mes i també la possibilitat de que faríem curts de
llum , però al final no va ser així no, ens va sobrar dia i tot , casualitat o
bon càlcul?? Mai ho sabrem.....
Sort que al final entre lo viatge, el preciós lloc, l’aproximació,
el retorn, dir a pit unflat força rucades , els riures i passar lo dia amb els companys
ens va quedar un jorn mes que majo i divertit.
També vam dir que segurament tardarem a tornar al Coscollet tenint en compte com es la roca del lloc i el bon grapat de bonics viots sobre bona roca que es poden trobar pels voltants.
AU CANALLA , VIGLEU LES AIXETES QUE SEMBLA QUE D’AIGUA SI EN
FAREM CURT AQUEST ANY.
LLOC PRECIOS
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada