Podem començar al revés de com ho fa Jesús a les seves piulades, amb una dita. N'hi ha una que fa, més o menys: Doneu-me força per canviar les coses que es poden canviar, serenor per suportar les immutables, i saviesa per poder distingir-les. Ayurnamat és, tan sols, la tercera part d'això. En llengua inuit és una paraula que ens indica que no cal preocupar-se per allò que no podem controlar.
La ressenya d'aquest via ens arriba de Santi via Luichy. Era l'estiu i ara ja tenim les condicions per posar-nos-hi. La via és ben bona i cal escalar-la amb cura. La forma de sortir del sostre a l'L2 és fantàstica. L'únic però que hi trobem és que en arribar a la secció dura, el bolt queda massa baix i el cordino que protegiria una hipotètica caiguda no ofereix cap garantia (a la resse el bolt i el pont de roca estan en ordre invers). Es pot reforçar amb un alien, però decideixo aturar-me i posar un parell de tascons per sobre. Protegir passat el cordino no es veu trivial.
Guapa via, bona roca, curta i intensa. Així que al sortir, i motivats per les recents fotos de Wences, decidim acabar el dia amb una mica de relax a la magnífica "Dama de los vientos" del Juan. Teràpia parabòlica.
Material: tascons, àliens, tòtems, Cams #0.5, #1, #3 i #4. (els grans sols per al primer llarg)
|
Guapa resse original
|
|
Ari a l'L1
|
|
Guapíssim arranc de l'L2
|
|
Sortint del percal de l'L2
|
|
Un super-manolo Tocat del Pedal
|
|
Foto de família
|
Lo Xist (les preses no són bones)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada