Ressenya del Luichy
Ressenya del Komando Kroketa
M’estic tornant “vago,vago,vago”. Cada cop em fa mes mandra
escriure al Bloc, i es que encara que no ho sembli es molt cansat, no
físicament, sinó mentalment. Això de tenir que pensar el què......cada vegada
em fa mes mandra. A sobre , per la quantitat de gent que ho llegeix tampoc em
resulta excitant i tampoc n’estic segur de si s’ho mereix.
Sigui com sigui, la qüestió es que aquesta va ser l’ultima
ascalada del 2018, vàrem sortir del corral amb la intenció de veure el Sol i la
opció que creiem segura era anar a Riglos. Carretera i manta cap a Huesca.
Conforme anàvem fent quilometres, la boira seguia amb nosaltres, a Huesca també
hi era, a Ayerbe també (mala pinta tenia l’assumpte) Parada a esmorzar un
fantàstic bocata de Xoriç a la brasa. Els astres es van alinear i tot just
sortir de Ayerbe es va fer la llum i el Solet que tant buscàvem es va rebre a
Riglos. Tot i això fotia un fred de collons.
Volíem anar a fer l’Espolón del Adamelo però amb el fred que
feia ens vàrem decidir per anar a la Sureste Clasica a la Aguja Roja.
La via esta totalment equipada amb parabolts ó spits (no
recordo) cal porta 16 cintes i mentalitat Riglera, dos llargs de canal que tira
enredera, un llarg de flanqueig i dos llargs mes de placa i canal , una mica
bruta. Arribada al coll de la Normal i de allí dos ràpels i a terra.
El grau es mantingut en el V , te un pas de 6c que ni tan
sols vàrem intentar i dos o tres V+ repartits per tota la via, sempre depenen
de com vagis pujant (dinàmica Riglos) Via recomanable.
FOTOCOLL
LO XIST:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada