divendres, 2 de juny de 2017

Estel de Ponent, 6a/A1+ (6c+, 180 mts), Paret dels Sostres, Montroig

Aquesta història comença el desembre passat, quan un fred i boirós matí, amb  Marc Caus i Víctor Frància, ens hi posem amb la intenció que Víctor acabi la trilogia (ja havia fet Estel de l'Alba i Lluna Plena). Com tenim l'esperança que a mesura que pugem la boira ens abandoni ens hi atancem. A peu de paret continua el fred i la boira. Li fot el Marc a un primer llarg complicat (malgrat el grau), on s'han de buscar bé les assegurances. El resol perfecte, i a la R1 sembla  que vol sortir el sol. Just quan la boira s'esvaeix s'hi posa l'ombra. Cagontot. Surt Víctor al L2, on s'ha de treballar força. Emplaça 4 pitons, i dos hores després arriba a la R2. Jo porto el mateix temps tremolant, així que decidim que recuperaré el llarg, deixarem els pitons emplaçats i rapelarem. A cagar a la via. Amb una mica de sort no hi haurà repeticions que s'enduguin els pitons.

Sis mesos després canviem el Marc per l'Ari. Un dia de molta calor. Sembla que no l'acabem d'encertar. Però lo bo és que si no comenceu massa d'hora, l'ombra us donarà treva en tota la via a partir del L2. Avui  el L2 se'l curra l'Ari com a experta en artifo. A més, ja té els pitons posats de manera que s'ho fa ràpid. Com el Víctor netejarà el llarg jo em dedico a la tasca d'intentar-lo en lliure, i surt. Deu rondar el 6c+ amb el pas més dur al primer sostret.

El L3 costa de trobar. El canvi de reunió és de tot just uns 10 mts. La fletxa està esborrada i ens costa endevinar el traçat. Després d'un quants wassaps ens envien una foto de la guia. Tampoc serveix de massa. Però semblo identificar les dues sabines de la propera reunió, així que li foto i per sort, trobo l'únic pitó del llarg. No és difícil però s'ha de navegar i buscar proteccions fins entrar al diedre boníssim. Al L4 surt Víctor, protegint per la dreta i canviant a l'esquerra sobre molt bona roca, que esdevé una mica més cutre quan s'arriba a una coveta. Aquest llarg potser té una mica més de dificultat que l'anterior. I de la R4, com fa pinta de tormenta, sortim caminant cap al cim. L'encertem perquè arribarem al cotxe una mica molls.

Guapa via. Llàstima que en els dos darrers llargs, alguns trams de vegetació et fan la punyeta.

L'aproximació és evident, sense deixar el camí que ressegueix el peu de paret.

Material: àliens, tòtems, C#3 (el portem duplicat però no cal), tascons i 4 pitons (2 universals, 1 V i 1 P). 3 xapes recuperables pel primer llarg

Ressenya original

Marc al L1

6 mesos després

Víctor iniciant el L2

L2


Ari al L2

Cowboy Junkey


Reunions i relax

L3

L4

L4

Fotocim

Lo Xist






4 comentaris:

Marc Caus ha dit...

Fa molta ilu sortir en aquesta crònica. Tens xispa!...podries fer un recull de totes les escalades de l'any i fer un llibre al final de l'any. Jo el compraria! :-)

Anònim ha dit...

No més falta que li doneu idees al Gallpollós aquest!
LOANONIMSERGI

Cèsar Fernández ha dit...

Marc, ja saps que Cal Gall es casa teva.
Lo del llibre quasi que li deixem encarregat al gall major. Que faci alguna cosa. Ja que darrerament, a part de donar pel sac per aquest canal, no fot pal a l'aigua

Lo SERGI ha dit...

És que m, avorreixo molt