divendres, 13 de gener de 2017

El Tresor dels Maquis, 6b+ (ED, 6b ob), 210 mts, Serra de St. Joan, Montanissell

Heus ací una meravella de via i que trobareu molt i ben piulada. Podríem dir que té un recorregut sinuós, cercant sempre la part més fàcil del recorregut, amb una roca excel·lent, verdoniana diuen alguns, un grau entre amable i correcte i una exposició acceptable (a la ressenya de Ballart la qualifica de ED. Honestament no creiem que hi arribi. ED- potser seria més encertat). I l'entorn és fantàstic.

Per arribar-hi agafeu la carretera de Coll de Nargó cap a Isona. Un cop arribeu al coll de Sallent, comenceu la baixada i abans de creuar el riu enfileu la pista a dreta en direcció a Montanissell. Just al desviament de Montanissell i Sallent podeu cercar lloc per deixar el cotxe. Esteu davant de la paret. Podeu localitzar la via amb la foto de l'enllaç del blog alturgell, amb una excel·lent relat sobre els Maquis i la cova que dóna lloc a la via. No imagino la sensació dels aperturistes, Paca i Teixidó, al descobrir aquest lloc.  El peu de via es troba fàcil ja que  està a uns 50 metres a la dreta de la cova, i ara hi trobareu una corda fixa per accedir a la cova.

Així, mentre Víctor visita el refugi Maqui, Ari i jo comencem a obrir el L1, perquè anem justets de temps. Ja visitarem la cova quan hi tornem. El L1 és una llarga travessa, de 6b fàcil, amb 4 cordinos (ponts de roca i pitons) i un parell de bolts. Pensant en els dos segons, passo les 2 cordes i això em farà suar arribant a la R1. Si porteu unes tisores d'esporgar millor, ja que trobareu un esbarzer  en un pas clau que us amargarà una estoneta.

El L2 té una sortida potent, però amb bon canto. Un cop mirats i remirats els cantos (sortiu per l'esquerra), es fa bé, amb 3 cordinos que l'asseguren bé. A partir del tercer cordino, flanqueig a esquerra i ja fàcil a la R2.

Al L3 surt Víctor. Una arrencada encara més potent, però més curta que al L2, ens du a una panxa protegida amb bolt. Per la dreta millor, i arribareu al peu del diedre. Fantàstic diedre amb sortida flanquejant a dreta. Un bolt a mig flangueix i sortida cap a l'esperó amb  un pas ben delicadet. Al L4 hi torna Víctor, fàcil fins una placa tombada protegida amb 2 pitons. Ell la fa per la dreta, resseguint una fissura per poder protegir l'arribada als pitons en flanqueig. Jo li foto recte de segon (aquesta segona opció té menys possibilitats de protecció però sembla una mica més senzilla).

Ara ja comença a fer rasca i surt l'Ari a enllestir els dos darrers. Molt bon L5, sortint per roca fantàstica a esquerra i tornant a sobre la reunió. Llarg fàcil però atlètic (6a). I ja sols queda el tràmit del L6 (V) que no fa més que constatar l'excel·lència de la roca. Trobareu reunió de sortida amb  bolt i pont de roca.


El descens és fàcil. Careneu en direcció est, fins al colladet on trobareu un arbre equipat per a rapelar (amb una corda feu, 25 mts). Llavors, seguiu les fites a dreta, a peu de paret, fins que trobareu  una corda fixa que ja us deixarà al camí de tornada.

En aquesta via escalareu tant els primers com els segons, de manera que equipant els flanquejos està bé pensar en els que venen darrera. Com ja he dit, és una meravella de via, però res comparat amb la companyia d'aquest parell d'amics.

Material: àliens, tòtems, C#3 (opcional) i moltes cintes llargues. Trobareu alguns cordinos en estat rònics.

Ressenya

Refugi dels Maquis

L1

Arranc L2

Víctor al L3

Ari al L3

Flanqueig L3



Flanqueig L3


L5

L6


Fotocim

Ràpel vespertí

Lo Xist   (més versions del Thunderstruck)




2 comentaris:

Jaume CLOTET ERRA ha dit...

felicitats per la via,quins records!...ah!, i que sapigueu que hi ha mes "tresors" aprop....(PACA)

Cèsar Fernández ha dit...

collons !!