diumenge, 1 de gener de 2017

Ambigú, 6c+ (6a/b-A1 ob), ED-, 100 mts, Pala Alta, Montroig

3 són els motius que ens duen cap a aquesta via:
1.- Ambigú ens porta records de joventut, malgrat jo era més del Diálogos 3 del Trecet, també gaudíem amb el programa del Manrique, amb Flor de Pasión, ...
2.- Que un aperturista parli amb cert sarcasme sobre la qualitat de la seva via ja denota un cert grau d'honestetat. No conec personalment a "Piju", però ves per on, llegeixo la seva ressenya temps enrere i em cau bé.
3.- Salla no l'ha fet (encara), i això, vulguis que no, motiva.

Total, que estem al bar, amb Víctor F., Marc i Ari, pensant com acomiadarem l'any, i davant la teoria de Víctor que l'any s'ha de despedir amb una via senzilla, doncs fem exactament l'oposat. Li proposo aquesta, i com encara no està gaire espavilat en aquestes hores, accepta.

Serà una escalada lenta, amb ganes de no acomiadar l'any a l'hospital (ja vaig visitar el de Basbastre fa tres dies i vaig fer la quota), protegint a saco i amb algun despropòsit. Aquests comencen quan ens dirigim a la via sense la ressenya original (no recordava haver-la vist al blog Pijuclimb), de manera que la informació del llibre del Montroig és insuficient. Ens tocarà navegar més del previst i no saber què ens espera amb exactitud a cada llarg.

Comença Víctor, llarg de 6c+ de roca cutre, on el darrer pitó no existeix. Hi ha primer pitó, un spit, i 2 bolts (tots els bolts de la via són de 8 mm). I d'aquí, ja res. De manera que amb una bona dosi d'àliens sortim més en A1 que en lliure. Al L2 i torna Víctor, flanqueig fàcil però molt descompost que et diposita en un tram vertical de 6a+ on caldrà encertar l'arribada a la R2. S'ho curra bé i amb paciència. Al darrer L3 em toca. Sortida de 6b fina, amb poques possibilitats de protecció fins xapar un primer bolt comú a la Fiorella. Hi ha un sostret on entrarien bé els micros (però no en portem). Tan sols el àlien més petit que no entra massa bé, i amb cuidadin em llenço a pel bolt. D'aquí la cosa més fàcil. Es veu el bolt del 6c amunt, i evito la temptació de pujar-hi recte. Sense la ressenya original no queda clar, però s'ha de seguir una vira en diagonal a esquerra, amb un pitó a l'inici i un al final. D'aquí al sostre de 6c, on faig el borinot al bolt, descanso un pèl, m'ho miro, i pas goril·la amunt. Aixeco els peu i zaassss!!!, el mòbil se'n va abaix. Ni m'entero si no m'ho diu Víctor. Ara el llarg ja és boníssim, molt bona roca i a gaudir. A la R3 (s'ha afegit un bolt de 10 mm), decidim sortir pel darrer llarg de la Rock'n'Roll. Boníssim diedre de V+ Massana, amb un spit en travessia als peus estrany de xapar.

No és una via que tornaré a fer, però no ens deixa mal regust de boca. Han estat 4 hores de lluita i ens permet acomiadar l'any contents. Ara toca anar a buscar el mòbil. Que trobem en perfecte estat després d'un vol de 80 mts (Sols ha perdut la tarja de memòria, així que us quedeu sense fotos dels 2 primers llargs). I ja és el segon. També ha sobreviscut tota la Carbonera de dalt a abaix. No té certificació C2, però tampoc li cal. És un Samsung A3, per si us el voleu demanar per reis.

De material, us caldrà: àliens, micros, tòtems, C#3, tascons i 15 cintes

Ressnya original modificada

Inici L3

L3

Borinotades al sostre de 6c. Està clar que avui no encadenem una merda

Sortim per la Rock','Roll del Kurriol



Fotocim

Lo Xist