dimecres, 16 de setembre de 2015

Voltor Feroç. 200 mts 6a. Montrebei. Paret de Catalunya

Em sorprèn que hi hagi gent que després de molts anys trepant encara mostri les ganes de sempre, i tingui el cap ple de nous projectes. Avui quedo amb el Leonardo Da Vinci de les ressenyes, Luichy, en un lloc on mai he escalat, la Paret de Catalunya a Montrebei. Un pardillo en la seva primera a la paret de Catalunya, mentre que el col·lega sumarà la seva 70 i pico ruta a Montrebei. La ruta és bonica, no massa difícil, molt neta d'assegurances tret del darrer llarg, i amb roca de qualitat, diguem-ne, heterogènia.

L'aproximació a peu de via surt des del Pla del Lluís, en direcció Est, pel corriol que  puja al Grau de l'Onso. Anem deixant la via a l'esquerra fins arribar a prop del peu de paret, on s'abandona el corriol i es ressegueix a l'esquerra el peu de paret.

La via està prou ben descrita pels Caracoles Majaras aquí. Té dos spits en tota la via, i uns 7 o 8 pitons, quasi tots al L6. Es pot protegir bé (friends fins el #4 i tascons), i les reunions solen ser en vegetació robusta. Bastant directa i prou sostinguda. Els pitons no els vàrem emprar.

I el descens fàcil, sortint a la dreta, com si anéssim al WC, i a buscar el corriol d'abans, baixant pel Grau de l'onso, que el trobarem equipat amb algunes sirgues noves.
Situació de la via
Ressenya

Luichy al L1. Bona roca al seu inici. Després malament

Sortint del tram de 6a del L2


El mestre treballant. Com veureu, no va fer ni una foto. Empra igual la càmera que els camelots del #5. No sé si em deuria fer algun dibuix

Al L5

Panoràmica ... 


... i fotocim. Creieu que cal xist ?
                                                              loxist
Tres borrachos salen de un bar y piden un taxi.
El taxista vio que estaban muy mal, así que cuando entran en el coche y al momento de encender el motor, lo apaga y dice: “¡¡LLEGAMOS!!”.
El primer borracho le paga, el segundo le da las gracias, y el tercero le da una bofetada...
El taxista, sorprendido, pensando que el tercero se dio cuenta del engaño, le pregunta: ¿por qué me ha pegado?
El borracho le dice: “¡¡Pa que no corras tanto, loco, que casi nos matamos!!”.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

lo teu no es un xist es una aberracio majo...si vols et farem una cara nova , per malament que quedi segur que millorara,

AU A PASTAR

Cèsar Fernández ha dit...

Ehhhh. Tranquilitat i educació sobre tot

Lo Gall ha dit...

collons amb el anonimm, puta envella...

lo Nik

Lo Gall ha dit...

Cason seu!!! "Vaya par de gemelos"!!!. Lo de no posar Xist ja em comença a mosquejar. La afoto de dos payos no val com a xist, perque fa plorar i no riure. Apelo a la sensibilitat GALL per fotre-li un bon correctiu al redactor. Em sembla que fins i tot el Obama hi esta d'acord, la comunitat ascaladora internacional vol un GALL fort i unit!!!
LO SERGI

luichy ha dit...

Volem un xist gracios