divendres, 18 de setembre de 2015

5 de Setembre de 2015-SANT LLORENÇ DE MONTGAI-Paret de la Formiguera-NORMAL 90m. V

Ressenya Made in LO GALL

   Hola majos. Us preguntareu per que collons piulem una via que ja la ha feta, fins i tot, i segons les males llengües, lo Mariano Rajoy. Eh? Eh?.....
   Pues la piulem per que tot-hom la fa per on no toca, quan es va re-equipar, el primer llarg es va fer mes per la dreta d’on va ara i es que abans pujava quasi per l’espero, aprofitant les sabines i matolls.
   El segon llarg s’ha endreçat una mica cap a la dreta en el seu inici i es que abans hi havia mes bosquet que ara. 
   El tercer, i es aquí on hi tenim l’ull de GALL, pujava recte fins una fissura-forat on s’hi posava un clau, es veu encara prou be el seu emplaçament, i del clau es feia un pas horitzontal cap a la dreta ,ben espatarrat de peus, i amb la ma dreta anar palpejant la paret fins a trobar una fantàstica presa que no es veu però que hi es.
   Ara es puja en diagonal a buscar la canal-diedre , ja que hi ha un parabolt just davall d’on abans es posava el peu dret que dèiem abans. Si voleu tornar-vos escaladors intrèpids, pugeu recte amunt des de la segona reunió a buscar el parabolt de la sortida directa, allí ja veureu on s’hi posava el clau i aleshores amb decisió – “con un par de huevos”com diria el Juan- flanquejar cap a la canal.
   Apa! Ara ja no podreu dir que no ho sabíeu.

Heus aqui el reportatge fotogràfic amb la aparició estel.lar de la penya de Cervera encapçalada per l'il·lustre Pep:

  Primer llarg i Penya per dalt
  Mes Penya
  Mes Penya i lo Lluis al L2
  Un munt de Penya
 Mes Penya
  Lo Lluis a R2 i Sabina chuli
  No se qui i el Lluis a R2
  Lo Lluis al inici del L3 i Penya al cim
 Lo Lluis fent el flanqueig original
 Lo Lluis depres del gran pas
 Fotocim

LO XIST: 
Un gorrión natural de Bilbao, vuela velozmente por una carretera.
 
En esto que pasa un motorista y le da una hostia de esas que te cagas, sin querer con el casco. 

 
El motorista se da la vuelta y tras ver que el pájarito aún respira, se compadece  de él y se lo lleva a casa.
 

Lo mete en una jaula estando aún inconsciente y le coloca un poco de agua, un poquito de pan y el tío se marcha a currar dejándolo allí, todavía inconsciente. 

 
El gorrión comienza a volver en sí, y medio atontado mira a su alrededor..., ve el pan, ve el agua, ve que está rodeado de barrotes...! Se lleva las alas a la cabeza y grita:

 
- ¡¡¡CAGOEN LAHOSTIA!!!
- ¡¡¡CAGOEN LAHOSTIA!!!

 
¡¡¡A QUE ME HE CARGAO AL DE LA MOTO!!!
 

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Sou tan vell que l'historia ja sou vosaltres jejeje....

LO GALLTORRACOLLONS

Cèsar Fernández ha dit...

Algun gall anònim, darrerament, ni escala ni carda. O què?

Lo Gall ha dit...

No t'hi capfiquis, en hi ha que no tenen collons de posar nom a la Cresta i despres van fardan que si "mengano" tal ... que si "sotano" cual.... un cagera es lo que es.
LO SERGI

Jaumegrimp ha dit...

Bona informació amics, a montserrat pasa el mateix es perden vies poc equipades perquè la gent no les coneix i s'acaben obrint variants....m'apunto això de la normal a veure si quan hi tornem ens hi fixem.

Mingo ha dit...

Ei Sergi content de veure't escalar. Ja vaig llegir les paraulotes del teu mal d'ombro/espatlla.
Per cert jo quan vaig fer la directa, seria a mitjans del 70, crec que no havia res (dic crec perquè després de tan temps ja no ho recordo) si havia una savina salvadora a mig llarg que la tinc present com si la tingués davant.
Et diria que a veure quan em fem alguna, però crec que estaré una bona temporada sense enfilar-me.
Una abraçada xato