divendres, 28 d’agost de 2015

Esperó Est - Muralla del Pombie - Midi d'Ossau - 260 mts 6b (6a ob.)

El Francia es troba allà on el seu cognom indica i proposa atansar-nos al Midi. Però com té stress vacacional, no té temps de mirar res. Al blog de Jesús trobo una entrada de la via que pinta bé. La muralla del Pombie és el contrafort de la punta Jean Santé, molt propera al refugi, per tant, l'aproximació a peu de via serà de menys de dues hores. La via puja per l'esperó est fins a meitat de la paret, i la retirada es fa rapelant-la.
Muralla el Pombie, amb la Punta Jean Santé i recorregut de la via

Està poc equipada però és de ben protegir. Nosaltres portàvem de tot i més. Friends del 0.5 al 4, uns quants de repetits i 15 cintes (vàrem fer curt). Vàrem posar tants trastes que vàrem emprar 8 hores per fer i desfer 7 llargs. Uns cracks ! Això sí, tot ben asseguradet.

Omplim d'aigua i en 30' som a la via. Abans li fem signar uns autògrafs a l'Orlando Bloom aprofitant la seva estada a la zona 
Inici del L1
Acabant els diedres del L2

D'entrada, l'aproximació al peu de la primera reunió té molta tela. Es fa per una vira, evident, a dreta, que et diposita al peu de l'esperó est, on comença la canal Pombie-Souzon. En diuen exposat!!. Jo en diria un solo integral de III grau. Quan rappeleu veureu l'"exposició". Si hi torno, com a minim faré un ensamble. Tots els llargs, menys el darrer, es fan bé, poc protegits, però amb bones possibilitats. El resseguiment de la via és bastant obvi amb la ressenya del Luichy. Solament un parell d'apunts:
- Alguns llargs ja no tenen tots els claus indicats. En concret, al L2 li manquen 2 en el diedre.
- El  L6 no té 45 mts. Ni 50. 55 ben bons. O sigui, que si no trobeu la R6, tranquis, continueu amunt.
Travessia del L3. Hi ha una baga llarga, útil per estalviar cagaleres al de segon

El darrer llarg és l'estel·lar. Un llarg que si vols fer en lliure, de primer, has d'apretar com un cabró. I de segon, també. 6b dels Ravier del 55 (deuria ser bona collita). Sort que en Víctor té els collons pelats i el deixa quasi parabolat. Per tirar-s'hi de cap.
Des de la R6

Víctor encetant i enllestint el dur L7
I jo enrecordant-me de tota la família Ravier
I ja l'únic que queda és la retirada. Els rappels fins a la R0 (a dalt, a la vira d'aproximació) són prou evidents. L'equipament és acceptable ja que la gent ha anat reposant-los. Nosaltres vàrem reforçar el darrer (que és el que no heu de fer). Aquest darrer rappel us hauria de treure de la vira en una tirada de 60 mts que us deixa al terra, evitant-vos el patiment de descendre el solo-integral de III. Però compte, NO és la primera instal·lació que trobareu. Aquesta no arriba al terra en 60 mts. En 100 sí. Suposem que mes avall de la vira deu haver un altra instal·lació en un arbre (com indica la ressenya). Si rapeleu per la primera instal·lació que us trobeu baixant per la vira, 60 mts més avall, busqueu bé, i trobareu un pont de roca amb mailló (gentilesa GallEllite). Deu ser bo perquè ha aguantat al Víctor. 40 metres més i fi de festa. Sols haureu de pujar una mica amb els peus de gat a buscar les motxilles a l'inici de la puta vira, renegant de no haver pujat el calçat.  Ah sí, anem al refugi a beure unes coles per reposar electrolits, i no en tenen. Ens veiem obligats a beure birra. Què en són d'eixerits aquests francesos.

Fotocim desenfocat ... 

... i avall.

Això no és un XIST:


3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Bona cursa sí senyor! El Midí és exigent, enhorabona.

Lo Gall ha dit...

Collons Cesar ets un gall amb molta sort, quins lastis que et busques els millors de la provincia, jo quant sigui gran vuig ser com tú... felicitats manolos.

Un gall envidiosssss

Cèsar Fernández ha dit...

És lo que té ser gay enlloc d gall