Ademés amb això de la crisi aquest parell de GALLS, ni parar a fer cafè... es comenta en els cercles de la ploma ascaladora de Ponent, que es porten la cafetera de casa, i ala! fogonet de càmping-gas, i cafè del bo al més baix preu possible... Quins temps aquells en què lo Llauis, pagava cafès al preu que fos, només per demostrar que per ser un perfecte GALL amb les senyores i els amics, no s'han d'estalviar recursos en una cosa tan bàsica com lo cafè.
Així doncs la Llona i lo Llauis, han anat a conèixer aquest lloc tan especial dels Cingles de la Tor. Especial pel paisatge super-guapo, i per la roca, que és una mena d'arenisca, bastant dura i adherent a tope,on sempre trobes bona presa de peus i de mans també si no hi ha molsa ( que deu ni do!! la que hi ha en alguns trams). Si hi aneu a fer una visita no us deixeu intimidar per la verticalitat de la paret, i quan tingueu dubtes per on va la via, sempre és pel lloc que no hi ha molsa!!
 |
| vista de la paret |
Per arribar-hi heu de travessar lo poble de la Nou de Bergadà (a uns 25 km de Berga cap amunt) i seguir per una pista asfaltada en molt bon estat. Quan trobeu un desviament a l'esquerra que indica Malanyeu, l'obvieu i seguiu cap a la dreta, per la pista asfaltada, que al cap d'uns 3 Km. (?) es converteix en pista de terra bastant bona fins que s'arriba a la casa Cuirols, continuem per la pista una mica més trencadota fins a la primera creuilla que hem d'agafar cap a l'esquerra.
La pista sempre en un estat que es pot circular en vehicle normal, ens porta fins a la casa de la Tor ( s'ha de travessar una tanca de pastor elèctric que cal deixar tancada), una mica més endavant de la casa es pot deixar el vehicle. Tot lo rato tenim la paret al davant, així que agafem el sender que ens apropa a peu de paret, caminant cap a l'esquerra arribem a peu de via. L'espit que veiem, és de fet on comença la via, ja que tan el primer com el segon llarg són de 55 mts!!
 |
| ressenya del Kutrescaladors |
La "Rialles" és la via més senzilla de la paret, el grau màxim és V (vertical), amb les reunions equipades amb parabolts, i algunes expansions i ponts de roca en els llargs (no gaires, 3 espits i un pont de roca en el primer llarg i 3 parabolts i un baga en el boix de damunt de la reunió en el segon llarg). La roca és de bona a molt bona. S'ha de portar 12 cintes (algunes llargues) un joc de friends i tascons i cordes de 60mts. Tot i que es pot anar assegurant, tampoc la podem considerar una via per principiants. Algunes vegades per col.locar els catxarros cal navegar una mica.
 |
| Lo Llauis aproximant cap a la paret |
 |
| Lo Llauis a peu de via |
 |
| Encetant lo 1er llarg |
 |
| Lo Llauis a l'alçada del primer spit del 1er llarg |
 |
| Lo Llauis a la 1ª role. Es pot apreciar una zona amb força molsa |
 |
| Sortint de la R1 |
 |
| Un repòs en el diedre de V del 2on llarg |
 |
| En la foto cim podem comprovar que la Llona també hi era i que lo Llauis no portava càmera de retratar |
 |
| lo paisatge immillorable |
Avui en lloc de floreta donem a conèixer algunes curiositats de la sortida:
 |
| Així de negres se us quedaran les mans si agafeu les preses amb molsa!! |
 |
| Tot i que de bolets d' quells "xungos" ni havia per fer agafar mal de ventre a tot lo galliner, la parella de galls només van trobar 2 rovellonets |
Lo Xist
6 comentaris:
ep! sembla que algu les va repetint!
Si voleu una altra més fàcil, i més equipada, teniu a l'esquerra del gran esperò la Esperonet Utopia. Ara ja no son 2 llargs si no 3 per evitar el fregament i assegurar millor el pas més difícil de la via. Per mi es una mica millor que la Rialles,...tot i que clar he participat en les dues apertures!
Lo Llauis es un cabassudo. La pobra Llona , un fart de fer retratos i ell, com sempre, tocant-se alló que no sona. I a sobre cafe de mitjo. "Sinvergüensa". Llona , besitos.
Nosaltres continuem fent cafe del bo.
LO SERGI
Llauis, aquesta paret la tinc en la llista fa mol tems, la pròxima vagada que vulguis anar truquem cabronass que ja te faré lastir si convé.
Molts petons.
Lo nik
Gràcies Sergi!! això és un bon gall...A veure si anem a fer un bon cafè aviat i a fer una ascaledeta.
Besitos i records per tots
Llona
- Gracies per la informació,Llorenç, la via ens va agradar,i ens va agradar l'indret, que és d'aquells que dona bo d'escalar, pel conjunt de roca, paisatge i tranquilitat. Naltros som uns GALLS covards, però ens agrada que als cingles de Tor, s'hagi de trepar amb tots els catxarros.
- Que va Sergi!!, no vaig tenir temps de tocar-me res que fés música o que estigues en silenci!!!, les mans a la pedra i la vista buscant emplaçaments pels trastos, i el pensament... ja t'ho explicaré en la intimitat...
- No pateixis Nikut, que hi una via (L'Esperó Delator), que quan la vaig veure en directe vaig pensar de seguida amb tú
- Ascolta Llona guapa!! los cafés fes-los amb qui vulguos que per això tenim una edat, però lo d'anar a ascalar amb qualsevol GALL, em sembla una falta de delicadessa per part teva. Petons
Ja m,ho semblaba que aquest collons de GALL Llauis era un gelos i un egoista. Escolta GALLIFARDEU, la Llona s'en pot anar a trepar amb qui li doni la gana. Ja se t'ha acabat el xantatge del café , eh?. Llona , tots els demes GALLS t'estimem molt.
LO SERGI
Publica un comentari a l'entrada