diumenge, 1 de gener de 2012

31 de Desembre de 2011-MONTROIG-Cinglera del Tabac-MAL TABACO 100 m. 6a

Ressenya original dels aperturistes

     Lo final d’any s’atansa i quina millor manera d’acabar-lo que anant a trepar a prop de casa  i, com avui es cap d’any i festa grossa,  cal no fer tard i així tenir a les parients contentes.
     Aquesta vegada lo Nico proposa d’anar a fer la via Mal Tabaco, situada a la cinglera del Tabac a la serra del Mont-roig. Aquesta via la va obrir lo Nico i lo Tonet al 94 i no hi te massa repeticions donat que es troba en una zona que durant molt de temps ha quedat oblidada, pot ser per que sembla llunyana, tot i que te una aproximació de 30 minuts, pot ser també perquè la roca dona l’impresio de no esser gaire bona, tot el contrari, es collonuda.
     Bé, l’assumpte es que quedem tres GALLS ben eixerits al bar del Jaume a St. Llorenç de Montgai , lo Nico , lo Pepe (cal pronunciar la primera “e” molt oberta, mes o menys així : Paepe) i lo Sergi. Allí hi son també la colla del Juan que es veu que s’estan currant una ferrada per la zona del barranc fondo (aquest Juan es “o Rei do perforaçao”)i també la colla del Victor que aniran al mateix sector que nosaltres. Esmorzar, riure i a veure qui porta la cresta mes tiesa, los GALLS ja ho tenen això.
Al fons les parets d'Alos de Balaguer i a la dreta
la Serra Carbonera

     L’aproximació a la via es fantàstica. Un camí ben còmode, ben condicionat per les autoritats comarcals (bé, suposo que solsamènt  van autoritzar la despesa) protegit amb baranes , cadenes i esglaons de ferro en els llocs un pel difícils (rialla). Feia trenta set anys que no pujava per aquest senderó i he de reconèixer que es molt bonic i ,a sobre, amb el dia que fa, t’omple el pit.
Lo Paepe i lo Sergi camini....to de Bele-e-en

     La via es troba just al díedre de la dreta abans de la boca d’accés a la Cova del Tabac. Al primer llarg hi falta el clau original del primer pas, tot i això te una bona fissura on posar trastets. Es un llarg tècnic però no difícil, lo Paepe se’l  curra força be , tot i que diu que no va fi avui  (si arriba a anar fi……).
Lo Paepe al L1
Lo Paepe mes amunt
lo Nico al L1
Lo Sergi arrivant a la R1 

     Lo segon llarg canvia el tipus d’ascalada i es mes de placa amb algun pas de bloc. Lo Paepe de lastir consumat. Lo Nico, no sabem (ni ell tampoc) que fot però es veu que s’ estripa un pulmó, o al menys es el que a ell li sembla. Lo Sergi es dedica a arreplegar tota la quincalla que ha posat  lo Paepe. Arribada  a la reunió, lo Nico no sap que fer ,si quedar-se o continuar. Lo Paepe li diu al Sergi si vol fer el tercer llarg i, ves per on,  li agafa de cop, una terrible sordera .
Lo Paepe al L2
Lo Nico a la R1
Lo Paepe al L2
Estripada del Nico al L2
Lo Nico al L2 i lo Paepe a la R2

     En vista de la situació (un fisurat de pulmó i un sordo) lo Paepe tira amunt prenent tota la responsabilitat de la cordada. El tercer llarg es un diedre-placa amb pasos atlètics que faran la delícia del pulmó del Nico.  Llarg molt bonic i amb roca excel·lent.
Lo Pepe al L3
Lo Nico al L3
Lo Sergi al L3

     Arribem al cim sense cap pèrdua humana, ens fem la foto de rigor I a rapelar que son dos dies.
Fotocim

     Via molt recomable on cal ascalar, tenir “coco” i totes les virtuts que tenim els GALLS de pro.
     Bon any i millors ascalades a tots los GALLS, als que no ho son pero els hi agradaria ser-ho i als que no ho seran mai (perque no voldran). Salut , amunt i crits.

LO CLIP : 

video
Al pot petit en hi ha la bona confitura



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Una contractura muscular al començament del segon llar em va fer acabar la via arrossegant-me per la paret, hem tallava la respiració al mas mínim esforç quina manera de finalitzar el any mes cabró, sort que lo Gall mes eixerit ens va fer lastirrrrr, la via es guapíssima es mereix unes visites mes sovint, el lloc te unes vistes magnifiques es guapíssim amb excursioneta inclosa.

Per sort ja estic casi recuperat, pot ser el dissabte ja estaré disponible per un altra aventura i espero (no lesionar-me) que aquet any sigui millor per a to tom, i sobretot amb salut.

Lo Nico.

Anònim ha dit...

Hosti que cabronets que sou.Sempre m'entabaneu.No podiau dir-me que sortia de la via.Aquestos companys de cordada, allo de dir bons llegidors de resenya ,no ho son gaire.Recordo que no es el primer cop que passa.
Au besitos.
UN GALL