9 de Juliol de 2011-ESCALES-Paret de La Presa-ESPERÓ DELS ELFOS-175 M. V+ (V obl.)

Ressenya "made in" LO GALL

     Avui los GALLS que queden en actiu, lo Juanito i lo Sergi, decidim d’anar a fer una matinal ràpida, per allò de que fa una calor de dimonis i no tenim massa ganes de “pateo”. La opció triada es el Esperó dels Elfos a la paret d’Escales. Hi toca l’ombra fins a les 10,30 A.M.

     Quedem a les 7.00 i decidim esmorzar a l’aparcament. Lo Juanito diu que portarà los “bocates di Cardinale” (salmó fumat amb formatge camembert) i lo Sergi portarà la “pillera” (Coca-Cola sense cafeïna i Fanta taronja).             
     Arribem a la presa i esmorzar al canto, fot un fred que pela, sembla mentida però ens hem de posar , lo Juanito el forro polar i lo Sergi el paravents, estem a 15 graus.

     Acabat lo “ranxo” agafem les escales treballades a la paret i arribem a peu de via. Lo fred sembla que s’ha moderat. Engega lo Juanito com un “campeón”, “aserde” les dues primeres xapes i es planta a la R1 com si no hages passat res.

 Lo Juanito a l'escalereta

 Lo fons de la Presa

 "El ojo que todo lo ve"

 Lo Juanito 

 Lo Juanito al L1

Idem

     Lo Sergi agafa revolada i en 37 segons se fa el segon llarg (bé, potser son 38 segons , tampoc cal filar tan prim, es que sou uns descreguts! Ostia ja!) Com anàvem dient , arriba lo Sergi a la “role” i lo Juanito , per no ser menys, es fa el llarg en…….. ¡¡ Increïble!! 25 segons , senyors, sí ,tal com ho llegiu. Lo Juanito es lo que té ,que si el provoques……. Ateniu-vos a les conseqüències (el que avisa no es traïdor).

Lo Sergi en el segon 22 del L2

     Després d’aquesta mostra de velocitat lo Juanito se relaxa i es fa el 3e llarg amb una dedicació plena, posant seguros fins i tot en una sabineta tan prima que una mica mes i es mort del ofec produït per la cinta (la sabina , no lo Juanito). A la fissura pròxima hi col·loca 35 friends i es planta a la R3 amb un aire majestuós, conscient de la feina ben feta.

 Lo Juanito ofegant la sabineta del L3

 Lo Juanito a la fissura dels 35 friends del L3

Lo Juanito arribant a R3

     Lo Sergi se’n dona compte de que ja no podrà superar aquesta mostra de “savoir fair” de lo Juanito i , resignat, es treballa el 4t llarg posant-hi lo millor que li queda del seu confús esperit.

 Reliquia original 

Lo Juanito al L4

     Lo 5e i últim llarg li queda pel Juanito, aquí el “llorenç” ja apreta de valent i ens apena veure a tota la penya que ha anat arribant i que comença a escalar amb tot el bat de sol.  Però …. que collons!!! haguessin matinat més.

 La penya a peu de paret

Lo Juanito al L5

     Arribada a la repisa de sortida , fotocim , plegar cordes i cap al túnel de baixada. Aquesta via i casi totes les d’aquest tram de paret son per gaudir, estan força equipades i la pedra es magnifica. A mes a mes, son rapides d’escalar i el grau es molt assequible. Molt recomanable.

 Fotocim

 Lo Juanito quan veu un forat, perd l'oremus

Lo Sergi despres del forat

Floreta del dia

LO XIST EDUCATIU:

2 de Juliol de 2011(1ª part de 2)-MONTSERRAT-GORROS-Magdalena Superior-SIMON-130 M. V+

Ressenya dels Escalatroncs

     Bé. Com era d’esperar , quan hi ha molts GALLS al mateix galliner , sempre en hi ha un que vol “fardar” més qu’els altres i com no pot ser d’una altra manera , apareix l’enveja, la gelosia i les ganes de venjança, virtuts lloables en tot cas. Així doncs lo Juanito i lo Sergi , aprofitant que el C.E.L. (Centre Excursionista de Lleida) per mitjà de la seva secció d’Escalada S.E.A.M, amb lo seu “presi” lo Albert al capdavant, surten a ascalar, s’afegeixen a la sortida i  se’n van cap  a Montserrat. S’apugen al Ferrari de lo Juanito i ja no en hi ha ningú que tingui collons de parar-los. Que s’ha cregut aquest GALLITO de lo Lluis. Trobada amb la “patolea” al Bruc, esmorzar, quatre pets , quatre rots i cap al funicular de St. Joan . Per arribar-hi fem  l’ús del ascensor qu’et deixa a meitat de camí del accés al funicular , evitant-nos de pujar el tram mes dur del camí. Així donar bo d’anar a trepar.

     Arribada al inici del preciós camí que volta casi tota la part de dalt del massís de Montserrat i que passa per sota dels Gorros. Decidim d’anar a fer alguna via a la Magdalena Superior, la elecció recau sobre la Charlot que escau mes a l’esquerra del monòlit. La penya del Centre es reparteix entre la Gorra Frígida i la Magdalena Inferior (los manolos han anat a Frares Encantats a fer la GAM)  Quan arribem a peu de paret però, agafem el curs de la Simon que sembla mes noble de pedra.

La colla del C.E.L

     Engega lo Sergi , recte amunt des de el sòcol de la part baixa de la paret fins trobar la R0, tot en placa tombada de tercer. D’aquí enfila cap a la R1 i comença a buscar lo parabolt, l’espit o qualsevol cosa que s’hi assembli i que marqui la continuïtat de la via ,  però allí no es veu una merda. Esperarem a lo Juanito que ell porta ulleres i s’hi fixa mes. Però no , tampoc  veu un “pijo”, no anem be, som a punt de dir : “avall que fa baixada”, quant lo Juanito veu l’espit negre com la nit a un metre de distancia tant a l’esquerra com cap dalt. L’esperit es calma i els dos “Mrs Magoo” obliden els mals pensaments.

 Lo Juanito a peu de paret

 Lo Juanito al L1

Lo Sergi al L2

     Dit i fet . lo Juanito surt embalat amb destí la R3. Els spits amb les seves xapes negres, negres continuen amb el seu mal rotllo de no deixar-se veure, però lo Juanito no claudicarà així com així i tot cofoi arriba a la R3. Llarg molt bonic i mantingut

 Lo Juanito al L3

 Vista de La Prenyada, L'Elefant i La Momia

 Lo Juanito al L3

 Los del CEL a la Gorra Frigida

Pot registre a la R3

      Ves per on! A partir d’aquí les xapes dels spits son platejades i es veuen d’una hora lluny. Lo Sergi amb aire senyorial es posa al capdavant  per  enfrontar-se al temut V+ , conegut en  tot el mon Montserratí per la seva gran dificultat i, com no podia ser d’una altra manera se’l “curra” amb la elegància habitual en ell. Passa de la reunió  de després del diedre i continua fins al cim en un esclat de joia i alegria tot esperant l’arribada del seu estimat company.

 Lo Sergi al L4+L5

 Idem

Fotocim

     Lo Juanito arriba al cim i les mostres d’afecte i companyonia arriben a extrems mai vistos en aquestes contrades això si ,sense mariconades, però casi. Decidim rapelar (no es pot baixa d’altra forma a no ser qu’et vulguis matar) i estem tant satisfets de nosaltres mateixos que decidim d’anar a fer un altra via , aquest  cop a la Magdalena Inferior

Acosats pels "Paparazzis"

 Los del CEL al cim de la Gorra

 Lo LLuis i lo J.R. al cim de la Magdalena Inf.

Los "Paparazzis"

Floreta del dia

CLIP :

2 de Juliol de 2011(2ª part de 2)-MONTSERRAT-GORROS-Magdalena Inferior-LA QUE HI FALTAVEN SPITS-110 M. IV+

Ressenya dels Escalatroncs

     Baixem pel camí que va  cap a la Magdalena Inferior tot cantant himnes patriòtics i recordant els herois que ho varen donar tot per nosaltres, també comentem lo guapes que eren les xiquetes que ens hem trobat pel camí, també comentem que estaven força bones, però ràpidament allunyem els mals pensaments i ens centrem en la pròxima aventura: la escalada del la cara nord de la Magdalena Inferior per la mítica via La que Faltaven Spits. Sembla ser que fem la 1ª repetició del mes de Juliol de 2011.Ves per on trobem companyia femenina a peu de paret (alegria continguda) Miren cap a dalt i……… Es diu Jordi, ella Eva (la sort no ens acompanya) Ells faran la Rataplan

La Eva al peu de la Rataplan

Lo Jordi a la R2 de la Rataplan

     Lo Juanito tot ranci es dedica a posar-se els estris per enfrontar-se al gran repte del primer llarg. Un llarg magnífic de IV+ ben assegurat i amb uns cantos “pressiosos” que el transporten a països llunyans on tot-hom va amb taparrabos o sense (millor sense).

 Lo Juanito i "sus labores"

 Lo Juanito al L1

 La Eva al L1 de la Rataplan

Idem

Lo Juanito a R1 i lo Jordi a R1

     Lo segon llarg li toca a lo Sergi que encara es troba en els països llunyans. Aquest llarg el refermarà en la creença de que no cal portar taparrabos, que la vida es molt bonica  i que li costarà molt tornar a la realitat.

Lo Sergi al L2

     Lo Juanito acaba la sessió “espiritsensorial” fent una gran demostració de com s’ha de trepar un llarg de IV d’arribada al cim . I amb la humilitat qu’el caracteritza espera a que arribi lo Sergi per fondre’s en una abraçada espiritual que els fa arribar al “karma” (ó algo semblant)

 Lo Juanito al L3

 Lo Jordi i la Eva al L2 de la Rataplan

 Lo Juanito envait pel extasis

Fotocim

     Baixada rapelant fins al camí , trobem a Lluis, anem cap al funicular i a fer "birrilla" i patates fregides al bar de vora del funicular. I això es tot amics

Floreta del dia

XIST:(Gentilesa de lo Lluis)

EN UN CONTROL  DE TRAFICO,  EL AGENTE LE PIDE LA DOCUMENTACION AL CONDUCTOR.

EL CONDUCTOR SE LA DA.

EL AGENTE LA MIRA Y LE DICE AL CONDUCTOR:

-¿SABE QUE TIENE EL CARNET CADUCADO?

Y LE CONTESTA EL CONDUCTOR

-¿ES QUE SE LO PIENSA COMER?

UN ALTRE XIST:

Patxi, ¿te das cuenta que estamos discutiendo pudiendo arreglar  esto  a

hostias?

I UN ALTRE:

Esto son dos amigas y le dice una a la otra.

 - Oye, ¿tu marido que tal folla?

 - Pues chica, no se, tengo un jaleo... porque unas me dicen que bien,

otras que mal...