14 de Gener de 2011-MURILLO DE GALLEGO-Peña Rueba- Asc. FERRATA SUR DE LA MORA+Desc.FERRATA OESTE VARELLA PORTILLO

Ressenya treta deandar.com

     Aquest dissabte lo galliner esta una mica fluix. Solament surten a estirar la cresta lo Nico i lo Sergi. Però tan se val, sortim igual i el que no, que li donguin pel cul.

     Decidim d’anar a Peña Rueba a fer una via facileta , Sendero Limite, graduada de IV+ Ao obligat. Arribem a Murillo de Gallego, que es on cal anar. Esmorzar al bar de la carretera i amb la panxa plena agafem el camí asfaltat tot just s’acaben les cases del poble. Cal seguir sempre el camí de la dreta , això es el que’ns ha dit l’amo del bar, el problema es que hi ha una boira de tres parells de collons i no es veu la paret  i el camí quasi tampoc. Ens trobem uns rurals i a la pregunta de si anem be per Peña Rueba? Ens diuen que si, si la podem veure.

     Arribada a un petit aparcament on a la dreta hi veiem una fita significativa i un camí ben marcat. Temperatura exterior : -3 C. Encara que los GALLS som de ploma, lo fred no es gaire amic per anar a clavar els esperons per la roca, per lo que decidim d’anar a fer la ferrada Sur de la Mora, si es que la trobem.

     Enfilem cami amunt ben fitat , passem pel peu de via que volíem fer i en un tres i no res ens plantem a peu de la ferrada. No te cap mena de dificultat , es mes una grimpada amb cables que pas un altra cosa, però les vistes i l’ambient son magnífics.

Lo Nico al inici del camí

Vistes de les parets

Frescor per tot arreu

Lo Nico començant la ferrada de la Mora

Lo Nico al tram central

Lo Sergi a l'ultim tram de la Mora

Lo Sergi acaban la ferrada de la Mora

Lo Nico camí del cim de la Peña Rueba

     Acabada la ferrada decidim pujar al cim de la Peña Rueba i allí trobem la grata sorpresa del llibre de registre amb una bossa amb polvorons i un quart d’ampolla de vi (son collonuts aquestos maños).

Fotocim

 A sota esta Riglos

 Lo Moncayo al fons

 Lo Midi d'Osseau i lo Vignemale

 Monte Perdido

 Mallos de Agüero

 Panoramica

Lo Fire i lo Pison

     Baixem per l’altre canto (oest) i així fem la ferrada Varela Portillo, però baixant-la. Ens creuem amb uns despistats que no troben l’inici de la ferrada i es que hi ha una pedrera que si no pares a temps de pujar-la et passes el començament de la ferrada ,que es troba a la dreta del primer esperó. 

 Lo Nico baixan la Ferrada Oest Varella-Portillo

Lo Sergi lo mesmo

 Planta sense arrel, parasita del Pi

A l'esperó de la dreta hi ha la ferrada

En direccio al pas de la Faja

     Després de la pedrera, baixant, sols cal anar seguint el camí ben marcat i que torna a passar pel peu de les parets. Allí ens extasiem mirant l’impressionant sostre de la via Make i ens l’apuntem a l’agenda del Galliner (caldrà portar un bon “manolo” es 6b obl.). Al final hem fet la integral a Peña Rueba per les ferrades, recomanable.

Per aqui esta la Make

LO CLIP :

"No es oro todo lo que reluce"

8 gener 2012 MONTSERRAT ST. BENET Miranda del pas dels francesos Via EL CAMÍ DE L'ALSINA 150 mts. 6a+ (V+ obligat)

Desprès diran alguns galls malintencionats i envejosos que certs elements del galliner només es dediquen a foter-se fins al cul de cafeina de la cara. Així doncs, per tal de desmentir aquest rumors infundats que corren pel galliner, lo Llauis i la LLona, desprès  d'un esmorçar saludable a base de restes de "tarrons" i neules d'aquestes festes, és dirigeixen cap a Montserrat a pasturar una estona i si pot ser a moure l'ala o la cresta, que tot té la seva gracia.

Tot i que ni han olorat la cafeina, els agafa una mena de rampell per emparrar-se per les parets d'aquestes muntanyes tan nostrades . Al galliner ja és comença a sospitar que aquest parell d'ocellots de ploma fina s'estan convertint en Montserratins de soca -arrel, com lo Cogul i il professore... doncs res de res!!, cada vegada que lo Llauis i la LLona escalen a Montserrat es donen compte que ells sempre seran més galls de les terres de ponent i la seua preciosa roca calcaria. Es comenta pel corral que, en realitat, les seves constants visites a Montserrat es deuen a les raccions de calamars i les birres que endrapen al finalitzar la seva activitat alpistica... voliem dir alpinística.

Així doncs abans dels calamars pugen per les escales dels pobres, que comencen a la plaça de la font, i just quan aquest costerut camí d'escales travesa un petit pont de fusta, a ma dreta tenim la placa del començament de la via. Dues opcions per començar la via, per la placa de roca super-relliscosa de 6a+ ( que és la via original) o bé fer el primer llarg pel diedre de la dreta.




Ressenya de lanochedelloro.com


El camí de l'Alsina és una via que està totalment equipada amb parabolts, on només fan falta 12 cintes + reunió, però si voleu  fer el primer llarg pel diedre de la dreta com la cordada de galls, tot i que hi ha un parell de ponts de roca amb cordino, no està de més portar un parell de friends grans-mitjans per asegurar aquest primer llarg que no és dificil però et fa passar el fred deseguida.

Lo Llauis davant del diedre alternatiu del L1

Al finalitzar el diedre si anem cap a l'esquerra, trobem la primera reunió de la via en una feixeta molt comoda, i ja tenim davant la placa del 2on llarg, que comença amb un parell de pasos xungos. Lo Llauis com us deiem abans, con que no és Montserratí de soca-arrel, treu el pedal, estira la pota, mou l'ala, un pas i cap amunt que els cantos ja son d'un tamany més a la seua mida.

Al principi del L2, habent fet ja la pedalada

Ara ja només ens queda anar seguint les asegurances ( per cert, la via sense estar "comechap" està molt ben asegurada), per uns preciosos murs de V , que fan que l'ascalador comenci a tenir sensacions que s'està tornant montserrratí de soca-arrel. De fet en mig del fregado, lo Llauis s'anava tocant el cap, ja que com es pot comprobar en els dos galls (lo Cogul i il professore) que son montserratins-montserratins, tots dos llueixen una severa manca de cobertura pilosa en la part superior del crani.

La Llona al empalme pel bosquet, el L3

Lo Llauis al L4

La Llona al L4

 La Llona a R4

Per cert, el penultim llarg, és un placa de somni, que fa ascalar desde el primer metre fins a l'ùltim!! sempre amb els agarres justos per no començar a plorar.

Lo Llauis al L6

La Llona al L6

La Llona arrivant a R6

La Llona sortint de la via

Fotocim

En definitiva una via d'aquelles de disfrutar ascalant, amb una aproximació comoda i un descens encara més comode, ja que la via surt al costat del mirador que hi ha sota el refu de St. Benet. Això si porteu com a minim 10€ per poder-vos endrapar una bona racció de calamars al self-service de la botiga del monastir...

Floreta del dia

Lo Xist:

 UN EJEMPLO QUE DEJA MUY CLARA LA TEORÍA DE LA RELATIVIDAD:
 Al final de la tarde, un ginecólogo espera a su última paciente... que no
 llega.
Después de media hora de espera, supone que ya no vendrá y decide tomarse
 un Gin-tonic para relajarse antes de volver a casa.
 Se instala confortablemente en una poltrona y empieza a leer un
periódico.
 Entonces suena el timbre de la puerta... es la paciente que llega toda
 sofocada y pide disculpas por el retraso.
 -No tiene importancia- responde el médico. -Mire, yo estaba tomando un
 gin-tonic mientras esperaba. ¿Quiere usted acompañarme y tomar algo?
 -Acepto con placer- responde la paciente aliviada -con el sofocón que
 traigo...
 Le sirve un vaso, se sienta frente a ella y empiezan a conversar sobre
 temas banales...
 De repente se oye un ruido de llaves en la puerta del consultorio. El
 médico tiene un sobresalto, empieza a ponerse nervioso, se levanta
 bruscamente y dice:
 -¡Mi mujer! Rápido, quí­tese las bragas y abra las piernas-

En la vida todo es relativo...
 

7 de Gener de 2012-MONTSEC D'ARES-Serrat de la Corona-NO HASE FALTA DISIR NADA MAS 145 m. V+

Ressenya de la Noche del loro 2

Primer dissabte de l’any. Cal començar amb bon peu. Dit i fet, s’obra la porta del galliner i …. hala!!!!! Tots los GALLS a trepar. Bé ,solament  tres perquè un, encara te la petxuga estripada, a l’altre li toca família, l’altre esta pagant cafès no sabem on, l’altre encara no saben si ha tornat de les antipodes… etcètera. Així doncs els que estem en actiu , aixequem la cresta i ens en anem al bar Lo Torres d’Ager a cruspir-nos un badall de xoriç picant amb bitxo (collons qu’en son de bons aquests bocates) després ja en parlarem.

Un cop el guié ben ple , decidim d’anar a fer la fantàstica i inconmensurable via del Remi Bresco, oberta fa poc al Serrat de la Corona i que amb el nom ja es de preveure com pot acabar la cosa : “No hace falta disir nada mas” . En arribar al coll ens trobem a un parell que ja van guarnits i a la pregunta de : on aneu? resposta de: al mateix lloc que vosaltres GALLS. Ostia!!!!! aquestos qui son? Ves per on , son lo Joan Asín i lo Juan Carlos (la piulada del Joan es mes amable) Ja tenia ganes de conèixer a aquest paio que'ns copia lo de "fotocim". parlem una estona i ens dona records per la resta de GALLS. Encantat de coneixet .

Peró tornem a l'assumpte. Portem una temporadeta en la que hem fet tres vies del Bresco en poc temps i un cop escalades hem acabat deien que no en faríem cap mes de les seves. Tot i això hi hem tornat pensant que el epígraf de les ressenyes “molt equipada” ó “bona roca menys els últims metres” seria veritat algun cop. Os puc assegurar que davant del Juanito i del Albert , jo , lo Sergi , he promès no fer mai mes cap via seva fins que no digui la veritat. Menys mal que avui venia lo manolo de lo Albert i  se la currat tota de primer. Lo Sergi al primer V+ ja portava els calçotets bruts i es va baixar.

Lo Joan i lo Juan Carlos al L1

FotoCogul i lo Sergi al L1

Lo Albert al L1

Lo Juanito al L1

La via te un itinerari bonic , l’ambient esta força be, l’acces i la tornada de “lujo” però la qualitat de la pedra es una porqueria a excepció de la part central del primer llarg, on ,a mes a mes, i ha un V+ expo ,si no hi poses algun friend. Equipament escàs i caiguda de pedres assegurada. No aconsellable cordada de tres o tenir cordada per sobre.

Segon llarg amb sortida ferma per tornar a navegar per antostes i llastres trencades.

Lo Albert al L2

Lo Juanito al L2

Tercer llarg de tramit per posar-te al peu de la xemeneia

Lo Juanito al L3

Lo Juan Carlos i lo Joan al L5

Quart llarg de xemeneia on la part dreta s’esmicola com el torro de Xixona, no aneu amb motxilla, les passareu putes al forat del mig. Sortida de la xemeneia, trencat, sort  que hi ha un bon clau.

Lo Albert al L4

Lo mesmo

Cinquè llarg. Aquí degustareu les delícies de passar per sota d’una antosta que mes val que no caigui quan hi passis , si es que encara estàs “emperrat” en anar a fer-la. Continuació fins al cim de “mírame i no me toques”.

Lo Albert al L5

Fotocim

Porteu un bon joc de friends i tascons ó en el seu defecte uns calçotets nets i que després no us sapigui greu llençar. Lo dit , a mi no m’enganyen mai mes. “El que avisa no es traidor”

LO CLIP :

AMB CORDETA PER DALT NO LI HAGUÉS PASSAT

31 de Desembre de 2011-MONTROIG-Cinglera del Tabac-MAL TABACO 100 m. 6a

Ressenya original dels aperturistes

     Lo final d’any s’atansa i quina millor manera d’acabar-lo que anant a trepar a prop de casa  i, com avui es cap d’any i festa grossa,  cal no fer tard i així tenir a les parients contentes.

     Aquesta vegada lo Nico proposa d’anar a fer la via Mal Tabaco, situada a la cinglera del Tabac a la serra del Mont-roig. Aquesta via la va obrir lo Nico i lo Tonet al 94 i no hi te massa repeticions donat que es troba en una zona que durant molt de temps ha quedat oblidada, pot ser per que sembla llunyana, tot i que te una aproximació de 30 minuts, pot ser també perquè la roca dona l’impresio de no esser gaire bona, tot el contrari, es collonuda.

     Bé, l’assumpte es que quedem tres GALLS ben eixerits al bar del Jaume a St. Llorenç de Montgai , lo Nico , lo Pepe (cal pronunciar la primera “e” molt oberta, mes o menys així : Paepe) i lo Sergi. Allí hi son també la colla del Juan que es veu que s’estan currant una ferrada per la zona del barranc fondo (aquest Juan es “o Rei do perforaçao”)i també la colla del Victor que aniran al mateix sector que nosaltres. Esmorzar, riure i a veure qui porta la cresta mes tiesa, los GALLS ja ho tenen això.

Al fons les parets d'Alos de Balaguer i a la dreta

la Serra Carbonera

     L’aproximació a la via es fantàstica. Un camí ben còmode, ben condicionat per les autoritats comarcals (bé, suposo que solsamènt  van autoritzar la despesa) protegit amb baranes , cadenes i esglaons de ferro en els llocs un pel difícils (rialla). Feia trenta set anys que no pujava per aquest senderó i he de reconèixer que es molt bonic i ,a sobre, amb el dia que fa, t’omple el pit.

Lo Paepe i lo Sergi camini....to de Bele-e-en

     La via es troba just al díedre de la dreta abans de la boca d’accés a la Cova del Tabac. Al primer llarg hi falta el clau original del primer pas, tot i això te una bona fissura on posar trastets. Es un llarg tècnic però no difícil, lo Paepe se’l  curra força be , tot i que diu que no va fi avui  (si arriba a anar fi……).

Lo Paepe al L1

Lo Paepe mes amunt

lo Nico al L1

Lo Sergi arrivant a la R1 

     Lo segon llarg canvia el tipus d’ascalada i es mes de placa amb algun pas de bloc. Lo Paepe de lastir consumat. Lo Nico, no sabem (ni ell tampoc) que fot però es veu que s’ estripa un pulmó, o al menys es el que a ell li sembla. Lo Sergi es dedica a arreplegar tota la quincalla que ha posat  lo Paepe. Arribada  a la reunió, lo Nico no sap que fer ,si quedar-se o continuar. Lo Paepe li diu al Sergi si vol fer el tercer llarg i, ves per on,  li agafa de cop, una terrible sordera .

Lo Paepe al L2

Lo Nico a la R1

Lo Paepe al L2

Estripada del Nico al L2

Lo Nico al L2 i lo Paepe a la R2

     En vista de la situació (un fisurat de pulmó i un sordo) lo Paepe tira amunt prenent tota la responsabilitat de la cordada. El tercer llarg es un diedre-placa amb pasos atlètics que faran la delícia del pulmó del Nico.  Llarg molt bonic i amb roca excel·lent.

Lo Pepe al L3

Lo Nico al L3

Lo Sergi al L3

     Arribem al cim sense cap pèrdua humana, ens fem la foto de rigor I a rapelar que son dos dies.

Fotocim

     Via molt recomable on cal ascalar, tenir “coco” i totes les virtuts que tenim els GALLS de pro.

     Bon any i millors ascalades a tots los GALLS, als que no ho son pero els hi agradaria ser-ho i als que no ho seran mai (perque no voldran). Salut , amunt i crits.

LO CLIP : 

Al pot petit en hi ha la bona confitura