HISTORIES DE BARRI

 

Bones canalla , donat que fa dies que plou i que per això no anem penjat massa cosa a bloc , per tal d’omplir el forat i mantenir-vos distrets us en explicaré una de quant érem jovenets.

En aquell temps ja ascalàvem , però la joventut i els seus neguits ens marcava lo pas i ho anàvem alternat també amb anar de festa  per mirar de trobar la parella adequada per a montar una família.....be , bo , ben be no era així però si que es pot dir que miraven de trobar parella.

En aquell temps de calers no anàvem massa galdosos i ens calia fer anar la imaginació per tal de poder fer festa.

Jo era un noi de torre a les afores de Lleida , torre a tocar d’un barri una mica especial , allí  s’hi barrejava una mica de tot , des de gent mes de camp que un tarròs fins a noiets que tiraven mes aviat cap a la delinqüència com a disciplina de vida.

Era per això que t’acabaves ajuntant amb un ampli ventall d’espècies d’humans , t’hi avies criat i tampoc tenies massa manies ni criteri.

Lo cas es que un dissabte qualsevol al bar del Bep , on mes o menys hi feia cap tot hom , ens vam ajuntar quatre amb les butxaques buides , ganes de festa i sense massa expectatives.

Es el aquell moment que al bar entra una bona anima , lo camell del barri , ens veure’ns avurrits es va entendrí i en un rampell de bona fe ens va regalar un petit paperet d’un bonic color acompanyat d’un consell així com de germà gran.

-“Eto su lo metei entre cuatro , no sai gilipoya que eto e mu fuerte”

Nosaltres com a bons minyons decidim que li farem cas i no serem uns “gilipoyas” . 

Metre estem tots pensant com collons ho farem , donat que allò es molt petit com per a poder fer-ne quatre parts , es quant s’alça lo Rosendo amb els ulls llampant i diu tot eufòric.

-Collons , aquet cap de setmana els pares no hi son i la padrina avui tampoc , anem a la torre agafem la botella de ratafia de la padrina , el fotem a dins i ens agafem un bon gat psicodèlic.

Tots hi vam ser d’acord al moment , ens hi en hi anem i fem totes les preparatòries , metres calia esperar una mica després de sacsar-la una bona estona  preparem unes cadires al porxo per estar mes ventilats.

Es llavors , que quant ja ho teníem tot amanit que lo Rosendo  treu les copetes de vidre de la padrina i ens serveis un primer rajolinet poruc a cadascú per tal de ser prudents ja que per a nosaltres allò es nou i no li coneixem els efectes  , que inesperadament arriba la padrina amb el seu gat sota el braç.

-Guaita quin goig , si tinc la casa plena de jovenalla , fiqueu-me’n a mi també un glopet , oi al gat tambe una micona que prou que li agrada.

Ella que era una dona forta de tros i tenia per la ma això de la ratafia , que en un tres i no res se’n va fotre quatre de glopets...

Ara us deixo que parleu de les vostres coses i jo me’n vai  a l’hort que tinc que entrecavar els enciams...

L’hort era a tocar del porxo i els cavallons perpendiculars a la nostra vista....

Al cap d’una estona tot allò va fer efecte i entre l’alcohol de la ratafia , lo paperet dels collons i la imatge de la padrina cantant a xiscles havaneres intentat entrecavar els enciams amb lo gat encaragolat entre les cames mentre escoltàvem a l’altre Rosendo , lo music , a tot drap , que vam passar una tarde nit memorable.

Sort en vam tenir que la padrina del Rosendo , lo nostre , era molt bona dona i mai mai en va parlar d’aquella tarde , no va dir mai res i de ruca no en era gens ni mica , des d'aquella tarde quant ens veia sols feia una rialla així com de complicitat i prou.

LO XIST