dilluns, 3 de març del 2025

PARANOIA NOCTURNA 6a? -ROC DE LA MEL-BARRANC DE CASTELLFOLLIT

 

Avui estem mes contents que un padrí amb una caixa de Viagra.

Lo patronat junt amb lo bisbe i totes les autoritats ens van donar permís per a poder fer una expedició a fora de la Noguera .

Avui amb totes les vacunes obligatòries i ja amb tota la paperassa a punt , fotrem lo camp cap a Castellfollit a estrenar-nos a l Pic de la Mel , granet del bo i no massa lluny del galliner.

La via triada , o endossada pel César millor dit , a estat la Paranoia Nocturna , ens ha agradat força.

Com a bons Galls que som li hem entrat per la veïna Alicantropia..... la veritat sigui dita hi ha un desgavell de xapes i reblons escampats per tota la paret i a cops a tocar els uns dels altres de vies que es van creuant que amb la poca i no massa bona informació que dúiem costa una mica de centrar-se , us pengem el que portàvem i veureu com que no lliga gaire l’una amb l’altra i tampoc amb el que vam trobar o almenys vam fer....

De fet lo Jesús fa lo primer de l’Alicantropia , i en arribar a una reunió al bell mig del llarg  el dona per ascalat i no...la reunió bona era una mica mes amunt.

Dona una mica la sensació que aquet roc es can pixa , la gent va fent així a ull tal com els hi sembla , un pel anàrquic tot plegat , com ha de ser collons!!!

La roca es bona bona , vas tota l’estona ascalant ara amb passos atlètics per a després trobat panys ben tècnics.

Tot i que diuen que esta equipada si porteu un joc d’aliens us trauran la pressió en algun tram , hi trobareu alguna excursió amb caiguda no del tot neta.

Del grau no en parlarem , serà per que feia dies que no tocaven granet , serà per que ja ens fem grans , serà per que érem forasters ... però l’hem trobat una mica apretadet.

Com a bons expedicionaris a la cerca de la descoberta vam decidir baixar caminant per conèixer millor la zona , no hi ha camí marcat tot i que si hi ha algunes fites , però no val la pena , a la aresta i a prop de l’últim cim en un collet hi ha un ràpel , fareu millor feina.

TANT EL LLOC COM LA SEUA ASCALADA ENS HA AGRADAT FORÇA


PRIMER DE L'ALICANTROPIA


ARA  JA  AL TRAM FINAL DEL PRIMER  DE LA PARANOIA


ARA JA INICIANT EL SEGON

 

FINAL DE SEGON , APRETADET PER A SER UN 6a


CREIEM QUE SOM AL LLOC I SERIA  LO TERCER.


CURT PERO BO A COLLONS

CRETEJANT 


NO N'ESTEM SEGURS SI ES DEL TOT REAL


NO ,LLIGA AMB EL QUE VAM TROBAR


LO XIST




diumenge, 2 de març del 2025

Alicantropia, 6c (90 m), Torre del Moro, Roca de la Mel. Barranc de Castellfollit. Prades

 Hi ha dies que  no t'ho esperes i tot surt rodat: lloc poc conegut per a nosaltres, roca sorprenent -granet, difícil de trobar tan a prop de les nostres contrades-, i vies ben boniques, obligades, però que es deixen fer.

I això que la cosa no comença bé. Jesús i Pepe se'n van a la "Paranoia Nocturna" i comencen pel primer llarg de l'"Alicantropia". Ioli i jo anem a l'"Alicantropia" i ens posem en una línia nova, massa a l'esquerra, de dos llargs, difícils a collons. L'enllestim, rapelem, i anem per l'objectiu inicial. Mentre anem fent, l'altre parell baixen a peu de la "Paranoia" -mala baixada, diuen- i se'n van a la clàssica "Toset Toset". I com no volen repetir la baixada, rapelen i s'enganxa el primer ràpel. Total, un descontrol. Això ens passa per no saber llegir. De fet, no llegim ni els senyals de trànsit, ja que,  a les 5 de la tarda,  ens truca la policia local de l'Espluga i ens avisa que un dels nostres cotxes no pot estar aparcat on és. Coses de la rua de carnaval. Ho deia ben clar. Això sí, s'han enrotllat molt i la cosa queda en un avís.   

Aquest descontrol general sembla governar tota la Roca de la Mel. Entre les vies velles, els itineraris reequipats de fa uns anys, i les línies noves, aquí no hi ha Déu que s'aclareixi. Ni de la guia ni de les piulades d'internet podem acabar de desembolicar tot l'entrellat. Així que passo de fer ressenya, us deixo alguna ratlla i algun lloc web més fiable i ja us arreglareu. També és bonic voltar per la paret com un pollastre escapçat.

Línia nova. No hem trobat res per enlloc. Comença a uns 20 metres a l'esquerra d'"Alicantropia". 2 llargs equipats. Primer de fissura cega (grau ni se sap, però per sobre del 7a, obligat cap al 6a+) i segon llarg preciós, cap al 6c. Aquest segon llarg se separa de la "Tosset Tosset" cap a l'esperó de l'esquerra. De la segona role no veiem continuïtat (excepte seguir la Toset), així que rapelem (1 ràpel) i a terra. Les dues reunions tenen argolles.

Alicantropia. Molt bona via. Un primer llarg en el qual perds la dignitat a l'arrancada de V+. Segon (6b) i tercer (6c) llargs espectaculars, a cops atlètics, a cops tècnics, sempre curts. El darrer (V+) no el fem, ja que de l'R3 tenim ràpel directe a terra. Algo més d'info aquí (http://elsilenciomineral.blogspot.com/2015/10/alicantropia-la-torre-del-moro.html)

Material. Poques cintes (10, llargs curts) i tòtems. Paranoica recomanable per reduir l'estrès de xapar.

Hem gaudit com a nens. Segur que hi tornem.
Arribar és ben fàcil: a la carretera de Poblet a Prades, quan veieu la Roca de la Mel, aparqueu prop del barranc de la Torre del Moro i seguiu-lo amunt.

 

Pic de la Mel

 

Cara Oest del Pic de la Mel




Ioli a l'L1 de la via desconeguda

L2


Primer pas d'Alicantropia. No se m'ha ocorregut cap altre forma més digna de fer-lo

L2

Difícil L3

Fotocim