Tornem a la paret del Pont a enllestir la feina encetada d’arqueosacalada que hi estem fent per tal de treure’ls-hi la pols a les mes que reboniques vies que hi han i que resten oblidades per la sola culpa de no tenir parapors.
Avui dia si
vols triomfar , el que cal fer es parir vies on els trets que van definir l’ascalada
als seus inicis no hi tinguin cabuda , ves... el mon canvía i ara l’ascalada a perdut
el caire d’esport diferencial , a passat a ser un esport mes qualsevol.....ara
ser ascalador no es gaire mes que com si juguessis al golf o al fumbol.
Avui li toca
la tanda a MANGALEITOR dels mestres Manel Solis i Julian Tolosa , d’història no
en farem per no els coneixem i no sabríem que dir.
Aquesta
vieta s`ha vist una mica afectada per les dèries de la Diputació en el seu
afany de fotre el nas allà on no toca.
Es per això que
al primer llarg hi trobareu un mini diedre , ni el toqueu , aneu per la dreta
per a creuar-lo mes amunt.
La roca en
general es bona i de bon protegir , porteu un joc d’aliens i amics fins al
tres.
La primera reunió
es fa en una feixeta d’on surten varies opcions , la vostra es un pont de roca
que veureu a just esquerres seguit d’un parapor amb el grau obligat , aquí no
mola gaire caure abans del parapor , i després heu d’anar a encarar-vos a un
pont de roca visible en un desplomet .
Nosaltres com a bons Galls que van sense
ressenyes pel mon , vam fer una petita arrencada al dret just a la dreta de la role (6a+) , després a dretes
a cercar uns parapors i ja de cara al desplom , l’arrencada correcta ja l’havíem
fet feia poc i la teníem com d’una altra via , res que som uns cracs del
desgavell...
3 comentaris:
Pepe, i la foto cim, que?
Au , ja la tens....
Amb el tricorni no et reconec. Jajajaja
Publica un comentari a l'entrada