Avui la colla m’han
deixat de banda , tot-hom te beta i cap d’ells ha comptat amb mi...
M’han ficat les banyes ,
es el que avui dia es coneix com fer un PIQUE.
Dons jo els faré un CHAQUIRA o com collons es digui la noia aquesta.
Au som-hi!!
Aquesta relació a de
CESAR
Ja no em teniu en compte
Quant s’ha d’ascalar
Heu canviat un parabolt
per un filferro
Us en aneu tots a cagar
I si realment es així i no m’erro
Us podrà sembla que ara
ja no VIC
Però us ben asseguro
Que ARI es quant millor
estic
El meus nous simpàtics companys
Quant estossego em diuen
JESUS
No com altres que sols em
paren paranys
Tots plegats em voleu fer
creure
Que a cal GALL ja no hi PINTO res
Però ni amb aigua calenta em podreu treure
De musica li fiqueu la
que vosaltres mateixos vulgueu , amb l’enrabiada de l’empudegamenta no m’ha donat temps de
parir-la i lo Bizarrap no tenia un forat
per mi.
La Via
Es una de les mes velles i faciletes de la paret dels ARCS.
Als meus nous companys
els ha agradat , a mi no m’ha acabat de fer lo pes.
Amb un segon llarg molt
bonic però la resta pel meu gust una mica rostollenca.
La roca prou bona , variada de passos i sense estres.
Segons lo nostre criteri
amb un bon joc de tascons i un bon joc d’aliens en tindreu prou per l’autoprotecció
, però si a demes agafeu algun friend mitjanet us endolcirà mes la cosa.
Hem baixat per la dreta de la paret i prou be , la recordaba mes punyetera i no no , ben marcada i de bon fer.
Be nois i noies , per mi no gaire , però segons
ells mes que prou , vosaltres mateixos.
1 comentari:
Hola amic Gall, no pateixis , ja ho fan això els amics de deixar-te de banda de tan en tan....bona via per entrar a Roca dels Arcs.
Publica un comentari a l'entrada