dijous, 9 de juny de 2016

Triana (6c+, 6c ob) + Laura (6c), Cavallers (Sector Durruti), 225 mts

Triana

Luichy ens convida a escapar-nos d'uns dies de calor angoixant al Pirineu, de manera que ens apleguem el Nico i l'Ari i posem rumb al Nord. Com serem dos cordades proposa fer dues vies que transcorren paral·leles al sector Durruti, Laura (on hi van Ari i Nico) i Triana. Aquesta darrera té 6 llargs. Comença Luichy amb un primer llarg(6b) poc equipat (uns 6 bolts), amb passos que no regalen i t'has de protegir. L2 amb sortida potenta de bloc (6b+) ben protegida. He posat poca cosa (un friend crec) i s'encadena. L3 placa de 6b, amb presses romes i bastant protegida. Es fa bé fins un pas on no veig. A0 i amunt. El L4 és un flanqueig fàcil (II) que passa sota un enorme bloc i et deixa al peu de la magnífica placa final. Aquesta placa comença amb un L5 de V+ que Luichy es curra bé durant la primera part (fissura) ja que cal assegurar-lo. No el trobo particularment senzill. La segona part d'aquest llarg parabolada. I per acabar, el L6, en el qual rebo un bon seguit de bufetades. Un 6c+ teòric amb una primera part  poc protegida. Es pot anar posant alguna cosa, fins entrar en una fissura que admet un tòtem mitjà i  un tascó, i que ens durà (in-extremis) a un bolt salvador. Aquí bé el pas més dur. Flanqueig ascendent a esquerra, per una merda de ratlla que no em dona cap adherència. Un pedal no serveix de res. El bolt el tinc als peus, i em pego 5 o 6 pinyos. Estic a punt de plegar (ja que rapelarem igualment des de la R4) quant decideixo tornar a provar i puc arribar a un canto d'una puta vegada. A partir d'aquí tot ja queda ben protegit, i com veig que el grau no decau, faig 3 o 4 seqüències de pedal. Estic fins els collons dels peus bullint, de la merda de molsa que en els darrers llargs és més tupida i dels dits que no sento. En resum, llarg dur, acordem amb Luichy que deu ser 6c obligat. Tampoc veig clar que sigui 6c+ en conjunt per la seva continuïtat, però el granit és un altre món.

La baixada la fem rapelant. Hem de baixar una mica en direcció nord a buscar el ràpel de la Sandinista. Esperem a Ari i Nico que arriben al cim gairebé al mateix temps i rapelem a la R4, al peu de la placa. L'amfitrió sembla que no n'ha tingut prou i es casca empalmant els dos darrers llargs equipats de la Sandinista (6b+). La resta declinem la seva oferta, i anem a buscar el segon rapel, baixant uns 50 mts. a peu. D'aquest darrer ràpel ja arribarem a peu de via.

De material portàvem  els 3 tòtems grans, dos cam #1 i #2, tascons i 13/14 cintes

Un bona via que us farà escalar com a condemnats, una companyia excepcional, temperatura agradable, i unes vistes acollonants. Què més es pot demanar ? Unes birres.


Laura
Via molt bona! Semi-equipada (només parabolts on no es deixa protegir).
El primer llarg (V+), de tràmit, et deixa al peu d'un diedre tombat a l'esquerra. Aquest segon llarg (6b) és guapíssim. Comença una mica fi però es deixa fer bé i es poden posar peces petites per a protegir fins que arribes al sempre estimat parabolt, i amb uns passets més ja entres a una mena de xemeneia on pots empotrar mig cos i escalar en off-width. El camalot del 4 em va servir per poder protegir tot aquest tram, sense ell ho hagués patit molt més. El L3 (6c) se'l curra el nico, amb uns primers metres difícils de fissura força ampla per empotrar els punys però sinó et ve de gust: A1 (peces grans), aquesta va ser la nostra opció. Després d'aquest primer curt tram la resta del llarg es fa molt bé. La sortida del 4rt llarg (6b) ens va sembla expo, segons el Luichy enfilar-se a un gran l'arbre (encintant-lo uns quants metres) i passar a la paret per anar a caçar el parabolt però nosaltres vam preferir atacar per la paret (per la part que ens va semblar més senzilla, tot i que també era expo). La resta del llarg a gaudir, amb algun pas atlètic). L5 (6a+), un altre llarg molt bo, s'escala en diagonal dreta fins topar amb el sostre per llavors flanquejar-lo per sota, en aquest tram cal tenir molt en compte el fregament de la corda. I ja només queden dos llargs més. El següent, de tràmit, V. I l'últim (6a) torna a ser prou bo, amb alguna bavaresa, diedre i algun pas atlètic.


--
Ariadna


Situació de la via
Aproximació al sector Durruti

Poca neu queda en cara sud

Ari i Nico a l'inici de la via Laura

Luichy al L1

Ari al L2 de la Laura
R1

Després del pas de bloc del L2

L4. Flanqueig sota un enorme bloc

Inici del L5. La placa que ens du al cim 
Nico arribant a la R3 de la Laura

Rapelant a la R4

 Foto migdiada (no hi ha fotocim)
... mentre els màsters munten el ràpel ...
Lo xist:  Envieu-li un email al Sergi i us farà un acudit personalitzat