dijous, 14 d’abril de 2016

La Olla de Martín. 130 mts. 6a+. Agulla de San Martín. Montrebei

Feia dies que vàrem quedar amb Luichy per anar a l'agulla de San Martín, i estàvem dubtant entre llogar un kayak o fer l'aproximació amb una canoa playera quan se'ns va apuntar el Salla i ens va resoldre el conflicte. Apareix amb un trasto amb més de 4 metres d'eslora, herència de la seva faceta de competidor de raids i que ens permetrà fins i tot, encetar la via des de l'aigua. Teníem el kayak ja unflat al costat del cotxe, quan ens apareixen uns manolos, també amb rems, i resulta que és el Chris Sharma i companyia que estan provant una nova via (9a ?) que ja tenen equipada. Parlem una estona, unes risses, i com sembla que el Sharma no ens necessitarà de làstir decidim anar cadascú pel seu cantó. L'agulla està a menys de mitja horeta de rem del pàrking. Es veu bonica. Resulta que el primer llarg està sota l'aigua, de manera que amarrem de babor i tenim la R1 (dos espits) a un parell de metres per l'amura de babor. L'almirall Salla decideix que s'abarrotarà tota la via, i surt Luichy al primer llarg (que és el segon de la via original) i que resultarà ser el més complicat.
- L1. Pujada pel diedre, amb algun flanqueig delicat per la molsa, relliscós, on Luichy decideix pitonar per evitar ensurts. Probablement el llarg més difícil tot i ser 6a. Aquest llarg ens du al peu de l'agulla. Arribant trobem un spit, però millor fer la reunió en un arbre, tocant l'agulla
- L2. 6a+. Aquí la roca ja és millor i Luichy respira més tranquil. Llarg vertical, amb un parell d'spits, algun pitó, però amb possibilitats de autoprotecció. Serà la tònica del que resta. Reunió en una sabina
- L3. Surto jo, cap a un diedre evident. Amb compte ja que hi ha algun bloc que balla. 6a de Montrebei, però es pot protegir bé. Reunió en sabina i plataforma
- L4. Un altre 6a. M'equivoco i surto cap a l'esquerra, per una placa llisa perquè hi veig que hi puc posar alguna cosa. Després em diran que millor i més fàcil per la dreta, per les herbes. El llarg és més curt, amb algun desplomet i es fa bé. Reunió a 3/4 mts. del cim de l'agulla en una sabina reforçada amb un pitó.

Sortim fent 3 ràpels que hem reforçat amb cordinos. El darrer ràpel directament de l'arbre. Les cordes corren bé, i amb una mica de cura, evitem que es mullin en el darrer ràpel.  La via ha estat ràpida i bonica. Hem rigut pels descosits. Com encara tenim temps, decidim travessar el congost, gaudir del paisatge i anar a veure què collons està fent el màster Sharma. El que veig escapa a la meva comprensió. Que us vagi molt bé, nois !!


Ressenya Made in Gall

Ojo tripulació !!
Peu de via

Luichy a l'inici del L1

Salla relaxat

Inici del L2

L2
Acabant el darrer llarg
Sharma and Cia provant la nova via
Vista de l'Agulla de San Martín
Lo video-xist



6 comentaris:

Lo Gall ha dit...

KIN TRIO CALABERA, QUE GUAPO ES VEU EL PASSEIG AMB BARQUETA I LA ROCA DE LA VIA.

AVERA QUI ES EL GUAPO QUE LE DESEQUIPA LA VIA AL SHARMA QUIN PATIASSSO.

lO NIK

neskalatzaileak ha dit...

oleeeeeeeeeeeee, que preciosidad de aventura montrebiana, vosotros si que sabeis, mássssss que el Charma!! que seguro que no se dio ese paseíllo en barca, jejejej

LO SERGI ha dit...

Cagüen el Copon!!!! un altra vegada sense XIST.

Jesús Almarza ha dit...

Que bucolico pastoril. Guapamente. Que sepais que tengo puta envidia cochina y de mala ostia. vividores de los cojones que no haceis mas que poner los dientes largos. Y a sobre sense lo xist. Aquest galliner s'està desmadrant. Possa ordre Sergi, si us plau.

Lo Gall ha dit...

QUE TE SE ESTAN PISSANT A SOBRE SERGI AQUESTOS VIVIDORES DEL COPON, QUE ENVIDIA COXINA QUE TINC,CON BARQUITA I BON TEMS.... I MOLT JAJAJAJAJAJAJA.

lo nik

Cèsar Fernández ha dit...

Apa. Ja teniu xist. Pesats !!!