26 d'Octubre de 2014-PICOS DE EUROPA-Picu Urriellu Cara Sud(Naranjo de Bulnes)-DIRECTA DE LOS MARTINEZ 160m. V

Ressenya del Bloc

http://deaquinopasamos.blogspot.com.es/2012/07/via-directa-de-los-martinez-200m-d-v.html

  Heus ací que un gall, fart de pomes i de peres, es va escapar un dia del galliner i se'n va anar a terres d'asturs i cantabrons, on havia sentit que hi havia un immens taronger, per descobrir quin era el fruit que amagava.

  Després d'esbrinar curosament la seva cara Oest sense trobar ni rastre, va decidir contactar un guia local, perquè pogués amb la seva ajuda trobar on re dimonis estaven aquestes taronges. Van deixar uns companys a la cara Est, perquè seguissin les passes d'un tal Cepeda, que sembla que fa temps també hi havia escorcollat i van seguir un altre rastre, el d'uns tals Martínez, que, segons contaven gent gran del país probablement n’haguessin trobat fa molt temps en un lloc que anomenaven amfiteatre.

  Pel que es veu, per allí n'hi havien passat molts a buscar taronges, perquè estava més polit que la CADE. Se les devien haver endut totes!!!! El cas es que a l'amfiteatre no hi havia ni l'acomodador. Només hi havien deixat pedres.

Van anar pujant fins a trobar una marededéu a dalt de tot. Al final algú els hi podria resoldre el misteri!!. Malauradament, per més que varen indagar, no varen aconseguir que els hi aclarís si les taronges se les havien endut totes, o si se les havia menjat ella. Sempre feia el mateix posat i no va dir ni paraula.

  Al baixar al refugi, entre birra i birra, el Tomasín, amable taverner, va insinuar que en un lloc anomenat Collado Jermoso podria trobar la resposta als seus neguits. I cap allà se'n va anar!!!

  Després d'innombrables patiments per terres esquerpes poblades per feres salvatges i gegants de pedra, va poder arribar al corralet i sentir-se segur. Aquest cop calia interrogar a la tavernera, que fins a la segona birra no va accedir a soltar cap informació (el negoci és el negoci). Les seves explicacions no eren massa aclaridores, però tot indicava que si no anàvem al capvespre fins a un collet proper, no ens en sortiríem de cap manera.

  El muntatge semblava prou adient, doncs hi havia alguns núvols de turmenta i els trons semblaven anunciar que alguna veritat seria revelada. I quan el sol estava a punt de desaparèixer, totes les muntanyes es van pintar de color taronja. Un veritable espectacle!!

  Després van saber que també existia el pico del Pomelo, però no valia la pena anar-hi. No era la temporada 

LO CLIP: