dimarts, 22 d’octubre de 2013

19 d'Octubre 2013 ORGANOS DE MONTORO via "Teruel tambien existe" 210 mts. 6a (V+ obligat)




Hi ha  algun Gall , ja sigui per la lluentor de la seva ploma, ja sigui pel seu bec, que te la capacitat de convencer a part del galliner per anar a fer alguna escalada concreta... i desprès a la mínima buscar qualsevol excusa per no asistir a la activitat!.
 Així doncs, lo Sergi va anar fent  "contactes" amb els altres galls per portar-los cap als Organos de Montoro, a la provincia de Teruel ( una bona pila de Km!!), per desprès, 10 minuts abans de arrencar, dir-nos que ell no venia!!!. Lo normal és que el fotessim a parir i li toquesim la cresta, però la excusa que va donar, aquest cop no tenia replica, ni possibilitats de venjança... "Nois, no puc venir, estic a punt de convertir-me en padrí, la meva filla s'ha possat de part".
 Al moment que arribavem al cim de la nostra escalada, reviem el missatge, amb esvalot general del galliner, que lo Sergi ja era padrí!. Tot i que costa de veure a primera vista, aquesta colla dels galls son d'allò més tendre que us pogueu imaginar...
Així els galls restants ( lo Nikut, lo Tato, lo Pinto i lo Llauis) s'hen varen anar a Montoro a fer la via "Teruel tambien existe". Pels que no ho sapigueu, els Organos de Montoro son a on Nostrosenyor va perdre les espardenyes, i despres del gran incendi forestal que hi va haver fa uns anys a prop de Montoro, la sensació de desolació es ben viva.
Els galls es van desplaçar cap a Mequinensa-Caspe-Alcañiz-Calanda-Alcorisa- per la carretera N 211, fins al desviament que indica Ejulve-Villarluengo.
 Despres del desviament  transitar uns 20 km, fins que la carretera passa per davant de les parets. Hi ha una curta pista forestal que baixa cap  al riu, fins un replà on és pot aparcar. Per agafar la pista heu d'obrir una cadena que sembla tancada, però no ho està, ni tampoc hi ha cap cartell que prohibeixi passar... per tan...


vista general de les parets
Per aproximar només cal agafar el senderò que discorre vora el riu, creuar-lo en el millor punt, i en 10 minuts a peu de paret.
Es important que al creuar el riu, si us traieu els pantalons per tal de salvar-los de la remullada, els tingueu ben controlats, per que si els perdesiu, al arribar a casa seria molt dificil explicar que al secarral de Teruel hi ha un riu prou cabdalòs, com per tenir-te que treure els pantalons per creuar-lo.... A un dels galls li va passar a la tornada, sort que els va trobar enganxats a uns esbarzers.

La via, està totalment equipada, tot i que algun friend mitjà pot anar bé per algun moment d'apuro, però tot i que és fàcil de seguir el seu recorregut per l'equipament generòs, les pedres soltes a les repises, la solitud i el silenci  del lloc, el tipus de roca i escalada, ... fan que la sensació sigui de terreny d'aventura total.

ressenya dels Kutrescaladors
El descens és pot fer tal com explica la ressenya o bé empalmar el rapel de 60 mt. de la ressenya amb un altre de 60 mt (situat a uns deu metres més avall) que ens mena a peu de paret.

lo Tato als 1ers metres de la via i lo Pinto fen
poses de gall
lo Pinto al mur del 1er llarg
   
Lo Nico i lo Tato al segon llarg
  
Lo Tato a la fisura-diedre del 2on llarg
Al arribar a peu de via varem trobar que estava ocupada per un xicot que la estava fent en solitari (autoasegurant-se). Desprès de un rato de dubtes si ens hi podriem possar, ja que el Luis ( així es deia l'escalador solitari) ens va avisar que en els 3 primers llargs hi havia molta pedra "suelta". Quan va arribar a la tercera reunió, i els galls estavem a punt de marxar, ens va convidar a ficar-nos a la via i a esperar-se a la tercera reunió (cruspin-se un bocata de "chorizo") a que l'adelantessim... Un gest d'amabilitat, que li va valdre el titol de "Gentleman de Montoro"... el que el primer moment semblava una "put...", és va convertir en un rato de compartir amb un enamorat de la zona. 

Lo Tato i el Luis "el Gentleman de Montoro"
    






El Luis "jumarejant" el 3er llarg

  
Lo Nico apretant al 6a del 3er llarg






Lo Pinto arribant a la 4a reunió

Mireu quin careto d'alegria de quasi tots. Lo Tato era el
que estava més content, però ho viu des de l'interior.

           
La floreta del dia




Lo Chist

   




9 comentaris:

neskalatzaileak ha dit...

Zorionakkkkk Lo Sergi!!! Otr@ gallit@ para el grupo que hay que hacer piña. Buena pinta que tiene la via para estar donde Cristo perdio los clavos... y encima con pasito de entrada de agua, pues naaa a ver si podemos catarala porque la carpeta de pendientes esta que peta. Un saludote para los Gallos

Lo Gall ha dit...

Llauis t'has deixat la fotico mes inportan la del cim, quin cabr.........

Lo nik

Lo Gall ha dit...

Desde luegu no se os pot deixar sols. Perdeu els pantalons , no feu Fotocim... Ara haure d'enganyar al Paepe per anar a fer-la. Costara!!!
LO SERGI

Lo Gall ha dit...

Gracias hermosa.
LO SERGI

Lo Gall ha dit...

la següent ens toca fer l'abracsa Sergi, la fotocim si que la varem fer però no l'apenyat el del caffeee.

Lonik

Lo Gall ha dit...

Saps que pasa Nico? Que lo Llauis ja no li paga cafés de 40 € a la Llona i , es clar, aixo es nota. Haurem de fer alguna cosa, la Llona no es mereix aquest mal tracte . Esta fet un Gallifardeu
LO SERGI

Llona ha dit...

Ja ho veus Sergi, ja no és lo mateix que abans. Hauré de venir amb els galls que em cuideu millor jeje
Una abraçada ben grossa al nou padrí i petons a tots

Llauis ha dit...

Ja podeu anar contant mentides pels puestos, però la veritat és que aquest dia els cafes els vaig pagar jo. Encara que la invitació més esplendida se la va marcar el Pinto a les virres de desprès. Ja he ficat la foto cim... en aquest galliner no se'n perdona ni una...

Mingo ha dit...

LLauis, si no hi ha fotocim hi falta alguna cosa i ja saps que quan se té una edat ens tornem més ............. Moltes felicitats als 4 per la via, espero que aquest any ens puguem veure per la paella. Un altra felicitació pel gran Gall Padrí.
Una abraçada a tots