divendres, 2 d’agost de 2013

LO DIT DE MONT PERDUT. 3188 m. 35M/ III+




La estupidesa humana no té límits, però segons com es miri fins i tot té certa llògica. Dos galls esteparis de ponent van anar a Ordesa en busca d'una perdiu nival: parent proper dels galls de ponent. La buscaven per a perpetuar l'espècie o simplement per a passar-se-la per la pedra. Van caminar 14 hores per Ordesa, coronant cims, furgant parets, grimpant crestes, però res de res; la perdiu nival busca llocs discrets, fuig de la multitud, i no és amant de galls calents i sorollosos com nosaltes.

La estupidesa té lloc, quan camines 14 hores remenant cordes i metralla per pujar un cim oblidat: lo Dedo del Monte Perdido. A més a més, quan la roca fa por de mirar-la, contínuament cauen rocs, i has de remenar lo material fins a 3188 metres, per a fer un llarg de corda de 35 metres. Sembla mentida, no? lo rucs que som? Pues sí, ho som! però amb orgull, tal com diu l'última afoto que publiquem!

Bé, en resum, en la il.lusió que té lo Txaume, d'acabar tots los 3000 de lo Piri, li faltava lo Dedo, i un servidor, lo Jordi, i la seva dona Maria, se'n van anar d'excursió a Ordesa fent una "ruteta" circular d'unes horetes, pujant la Punta de las Escaleras, lo Monte Perdido, lo Dedo, lo Cilindre i el Pitó SW del Cilindre. Cinc cims però ni rastre de cap perdiu. Només galls amunt i avall....

Us deixem unes afotos, que espero us agradin.

La molt coneguda vall del Riu Arazas


Lo pienso per galls

 Foto-Cim del Dedo de Monte Perdido. 3188m

Buscant la perdiu.....

 Cara nord de lo Monte Perdido


 Buscant Perdius...

 Ni rastre....

 Ni perdius, ni buitres, ni nenes, ni res de res... Només muntanya. 

LA FLORETA DEL DIA. 
Edelweis o flor de neu

LO XIST, ....O FILOSOFIA DE LA VIDA.....