dimarts, 28 de maig de 2013

MANOWAR. Paret del Doll. 305m. 6b+ (6a obl)





 
Ressenya del mestre Luichy (ojo, no hi ha tot l'equipament que surt)
Menudo Pollo!!! El més important és que vam disfrutar i gaudir com joves i llustrosos pollastres en un corral ple de gallinetes ponedores verges. Era un dia qualsevol i al corral “punt extrem” crec que va ser el Juanito qui va dir la paraula màgica “Manowar”. Dit i fet; lo Juanito, lo Miguel Ángel i un servidor lo Jaume ja estem aparcant al tallafoc de l’alt de Fontllonga. Val a dir que l’aproximació fins a peu de via és una meravella. Vam tenir la sort de tenir vistes a un pantà de Camarasa ple fins dalt i amb una aigua que semblava un mirall. Fantàstic. Amb moltes darreres pluges, la vegetació està densa densa, que la rebosquera jabalinera fa altament recomanable anar amb pantalons ben curtets, així et fas un “peeling”, depilació i muda de pell gratuïta.  Tot i això, amb algun petit embarque vam arribar a peu de via... Conteu amb una hora ben llarga.
Què dir de la “Manowar”?  V.I.O.T.E. Ambientillo, lloc salvatge, verticalitat, via d’aventura on no te pierdas i no te caigas.... . A la internete ja hi ha molta info. Nosaltres només posarem un parell de frases sobre la nostra opinió de cada llarg. Per cert, de la ressenya del maestro luichy que posem, molts dels ponts de roca (sobretot al llarg 5 i 8) ja no hi són.
1r llarg: sortida de 6b+ (¿?, és la primera colleja que et dona la via), i la resta en una placa on “mejor no caerse”. Lo Miguel A. s’ho va currar...
2n llarg: diedre, bavaresa, placa... de tot. Guapo, guapo com un gall formós de corral de cresta roja i pota blava. Lo Jaume s’ho va currar...
3r llarg: Diedre perfecte!! Res més a dir. Lo Juanito s´ho va currar.... i així vam anar alternant els llarg. Per cert, no valia fer-se enrere i a cadascú li tocava el llarg que li tocava. Així lo pobre Jaume es va tenir que fer cacotes en els exigents llargs 5 i 8. (La meva venjança serà terrible....)
4t llarg: muret facilongo, sí, però de mal protegir i roca mediocre. Millor no caure...
5è llarg: Diedre obert súper estètic per a guanyar un  aeri  balcó amb vistes. Reunió aèria immillorable. 
6è llarg: Travessa aèria i espectacular amb vistes. El pitó queda molt amunt i el pont de roca ja no hi és. Llàstima que aquest llarg sigui tan curt.
7è llarg: Igualment, placa fisurada vertical on lo més bonic és que ja s’apropa el cim de la via....
8è llarg: Obligadillo, interminable i inoblidable. Placa, sostre atlètic, llarg diedre i placa final desplomada. Ojo! Tampoc vam trobar la reunió. Hi ha alguna sabina al final de la feixa. Cal espavilar-se.
9è llarg: Fi de festa!! Diedre obert amb un pas burro al final (suposo que ja no  ens quedava gasolina...)
A peu de via vam coincidir amb una cordada de “puretasclimb”, que van fer la Triple directa. Vam sortir junts al cim del Doll, però estàvem massa lluny els uns dels altres per a llepar-nos els naps de lo contents que estàvem...........    Tot i el que diuen les ressenyes, com que molts ponts de roca ja no hi són, nosaltres vam portar  de tot: fisus i friends, sobretot els gordos. Els camalots del 4 i del 5 van anar de perles. Val la pena carretejar-los. Felicitats als aperturistes, que s’ho van currar. El retorn al cotxe és pura gimcana jabalinera entre coscolls, archelagues i pinxos diversos on tornem a recomanar anar amb pantalons ben curts per treure’ns de sobre pell morta i ronya diversa. Gràcies a tots....

Lo combustible per a la via. Carajillete power...
Carregant piles
Aproximació a peu de via

Llarg 1. Lo Miguel A. al sostre de 6b+
Llarg 1. Lo Miquel Ángel batallant el 6a.
Lo Jaume encetant el llarg 2

 
Lo Miguel A. i lo Juan recollint el llarg 2.
Lo Juan al diedre perfecte. Llarg 3.
Llarg 4.

Reunions a estil TAK......
 
Llarg 5. Lo Jaume encetant la torre.
Lo Miguel A. recollint el llarg 5.
Aeri llarg 5.
Lo Juan, content, iniciant la travessia del llarg 6.
Vistes del llarg 6.
Lo Miguel A. a l'estètic llarg 7.
Lo Miguel A. batallant i lo Juan al seu rotllo...
Lo Jaume recollint el llarg 7.
Lo Jaume al llarg 8; la cirereta del pastís.
Lo Juan espatarrant-se al llarg 9.
S'intueix la cordada "puretas climb" al cim de la "triple directa".
FOTO CIM.

4 comentaris:

Lo Gall ha dit...

quins pollastres esteu fets, con dos cojones si senyor felicitats manolets.

Lo nik

Anònim ha dit...

Gràcies. No sé que collons passa amb les afotos, però no
em queden tant arregladetes al blog com a vosaltres.
Prometo entrenar-me i a la pròxima em quedaran millor.
Apa! Aneu a fer la Manowar que val la pena. Lo Txaume.

albert56 ha dit...

Felicitats companys, una gran via en un lloc idíl·lic, segurament la millor del Doll.

albert - the puretas climb

Anònim ha dit...

THE PURETAS CLIMB BOSOTROS SI QUE OS CURRASTEIS UN VIOTE ,JUAN GUTIERREZ