dijous, 25 d’abril de 2013

SANCHEZ-MARTINEZ. 330 M- V/A1. PARET DELS DIABLES.MONTSERRAT. 20-04-2013

20-ABRIL- 2013. “SANCHEZ-MARTINEZ” A LA PARET DELS DIABLES. MONTSERRAT.
Atención!! Reunión de Gallos!! (Uy perdón: Reunión de Señores Gallos!!) . Bé, com que ja no sabem per on picotejar, un parell de cordades amb plomes de pollastre de ponent ens plantem a Montserrat. Som el Miguel Ángel i el David; i el Juanito i el Jaume.
Dissabte de bon dematí tirem cap al Bruc a esmorzar i sobre les 10 del matí ja estem al parking de Santa Celícia, que està a rebentar de gent i cordades: caminants, turistes, domingueros, ferratistes, capellans, monges i curiosos i evidentment els quatre gallots. L’aproximació és força evident i còmoda: agafar el camí de l’Arrel en direcció al Monestir, i a l’altura dels sostres de Diables, agafar una canalota poc definida i plena de vegetació que porta a una rampa de roca amb una corda fixa. Del final de la corda fixa, cal flanquejar a l’esquerra i resseguir la paret fins trobar el gran peu de via. Aquesta vegetació ja li dóna una mica pel cul a tots, sobretot al David, ja que una branca li colpeja un ull (....de la cara) i li fa la punyeta tot el dia. Un cop a peu de via, ens preparem, fem afotos i una mica l’imbècil (com ha de ser...per a veure qui és el més gall de tots).
Comencem el Jaume i el Juan; i darrere aniran el Miguel a. I el David. A partir d’ara explicaré una mica cada llarg:
L1: 6a. Placa vertical, patinosa i sobadilla; només cal seguir els bolts. A l’últim parabolt flanquejar a dretes per entaforar-te per una canal terrossa i guarrilla on millor no caure; ja que de l’últim parabolt a la R hi ha uns 20 metres.
L2: 50 metres (són dos llargs de xemeneia empalmats). IV/IV+ (ja, ja ,ja). Aquí ve lo bo: és una xemeneia on no hi ha cap més secret que fer el gusano, treure’s la motxilla i anar fent. Poc assegurable, fosca, patinosa, rara i tot lo que li vulgueu dir. Millor no caure.
L3: V. Xulo: placa, bavaresa, diedre... sobadillo, però els friends i tascons entren sols. No hi ha cap parabolt. Hi ha ponts de roca i tacs de fusta, però estan ja putrefactes.
L4: IV+/Ae (joder amb els Quartosmás de Montserrat...) . Llarg molt guapo. Plaques i bavareses en lliure i  de mal assegurar, per entrar després en un artifo Ae equipat. Aquí no podem recuperar un tascó que el Juanito va posar a prova de camions. Aquest llarg tranquil·lament podria ser V+.
L5: V/A1. Guapíssim. És el primer sostre. Placa tombada de V en lliure per començar un artifo. Les peces van alternant bolts, amb pitons i burils ronyosos. A mig artifo cal equipar un A1 amb un alien groc o tascó un pas llarg llarg. Sortida en V lliure en bavaresa, amb pati descomunal a sota.
L6: V-. El segon sostre. Guapo guapo. Com l’anterior, cal anar alternant peces noves amb material súper podrit. La sortida en lliure per arribar a la R és molt maca i amb un diedre amb pati.
L7: 6a. Aquí la via i el que queda canvia totalment. Sembla una via esportiva. Està tot ben assegurat amb parabolts i la roca deixa d’estar sobada i és excel.lent i adherent.
L8 i L9: 6a/V+. Igual, llarg de plaques. Roca excel.lent.
L10: III+.tràmit de 50 metres sense seguros fins al cim on millor no caure.
Baixada: evident pel sud, i després d’un destrepe amb corda fixa fins un collet, agafar la canal que ens queda a la dreta mirant cap al Sud). La canal és fa tant llarga i divertida que els quàdriceps es parteixen de riure quan arribes a baix.... Sort que una bona SantMiquel ho cura tot.    

Cavall Bernat i Paret dels Diables
Gall-Cordada 1: Lo Juanito i lo Jaumet
Gall-Cordada 2: Miguel Ángel i David
Reunió 1.  3 faisans al peu de la gran xemeneia.
Lo Juanito arribant a la R1
Lo Juanito com un gusano al llarg 2
Espeleo o escalada. El David sortint del llarg 2.
Lo Juanito al llarg 4, maco maco.
Pati des de la R4.
Llarg 5. Lo Jaume al primer sostre
Llarg 5. Ambientillo aeri.
Lo Juanito en ple llarg 6. Segon sostre.
Recuperant el llarg 7. Continua lo aeri...
Llarg 8.
Final del llarg 8. Pati, pati...
Rampes de sortida. Unic lloc on tocava el Sol.
Cim amb el Cavall Bernat. Lo Juanito deia: "Mira que eres feo, orejudo. Te voy a dar una torta con la mano abierta que vas a bajar volando!!"
Llàstima que no vam poder sortir els quatre per dalt. Uns problemilles a l’ull del David, i una mala nit amb poc descans fan que la seva cordada abandoni abans dels sostres (ja que rapelar després dels Sostres és francament impossible). Tot i això, el David i el Miguel A. també van passar una estona “divertida...” rapelant aquella angoixant xemeneia, on cal resar totes les oracions de corral gallinaci per a que les cordes no quedin travades. En resum, viote guapo amb dos parts ben diferents: corte clásico  fins superar els sostres, i després més patxanguero fins a cim. En definitiva els quatre vam sortir, sí, però amb alguna ploma menos....
Ressenya cortesia de Caranorte.com   

5 comentaris:

Lo Gall ha dit...

Quina colla d'aberronchos, aquesta la tenim pendent ja que al Sr. Redactor en Cap la dona no li va deixar anar, pot ser per les males companyies....

FELICITATS MANOLETS.
lO NIK

Lo Gall ha dit...

A vore si us haure de fotre foc a la cresta. Al "padrí" se li ha de tenir respecte. Enhorabona al redactor que s'ha currat la piulada. Sembla que al final ho farem be i tot. Felicitats i enveja per l'ascensió.
LO SERGI

Anònim ha dit...

Gràcies Sergi. Aquest escrit és la meva primera piulada al blog i em fa prou il.lusió. Apa, te la dedico. ....sembla ser que ja m'estan sortint plomes i algo de cresta. Lo pròxim serà l'honor de portar una camiseta "logall". Jaume.

Llauis ha dit...

Osti, osti, osti!!! és confirmen les meves sospites!!! al galliner hi ha una mutació genètica... Les crestes dels galls en lloc de tenir la formosa i esbelta silueta de les parets calcaries de ponent; ara l'apendix "gallifer" comença a tenir la silueta de les nostrades muntanyes de Montserrat. Felicitats pel viote...

juanill lo val de ram en ram ha dit...

Això ja és un "viote" dels de veritat, enhorabona.