dimarts, 31 de juliol de 2012

28 de Juliol de 2012-ALT URGELL-Congost dels Tres Ponts-PARET DEL RIU LA VANSA-La Veu del Riu-320 m. 6b, Ao (6a obl.)

Ressenya del Miquel Blanco
      Aquest dissabte pensàvem fer un “completo” i ens vam quedar amb “final feliz”. Anem a pams.
      Resulta que havíem estat tota la setmana pendents del temps i no hi havia bons auguris per la part del Pirineu, es preveia pluja de tormenta a qualsevol indret de la serralada. Així doncs calia trobar alguna via a l’ombra i, ves per on , en va aparèixer una a la nova guia d’ascalades Roques,Parets i Agulles de l’Alt Urgell del Miquel Blanco.
     La via en qüestió es La Veu del Riu. La ressenya diu que hi toca l’ombra , excepte dues hores del migdia, diu que esta força equipada, diu que el grau obliga 6a ,diu que et pots fotre una bona banyada en finalitzar lo ràpel i que has de portar un “piscolabis” per acabar la festa (final feliz?)
     Després d’un canvi d’impressions amb lo Nico, decidim d’anar a ficar lo bec i gratar la Paret del riu La Vansa, també s’hi apunta lo Albert, encara que nomes vindrà de recolzament al camp base perquè te un dit tocat pel rocòdrom.
      Passem Organya i agafem la carretera cap a Montan de Tost, deixem el cotxe a l’entrada de la gravera i baixem cap al riu . L’aproximació a peu de paret es fa entre lo riu i corriols que van per dreta i esquerra fins a trobar el gran bloc que barra el pas, aquí continuem per l’esquerra on hi ha una corda vermella i uns graons fets amb ciment. En pic passem  aquest túnel del riu hi ha un passamà de sirga just al davant i abans ,a la paret de la dreta, hi penja una baga d’un parabolt, ja hi som.
 riu amunt
 Sergi, fas cagar
 Lo Nico ensenyant cuixa
Abans del bloc empotrat
aqui, cap a l'esquerra

     Comencem l’ascalada i progressem força be , tot i que lo Nico te molèsties en un dit i no acaba de tibar a gust.
    El primer llarg te una entrada amb artifo o A0 potent ,per seguir per plaques calcaries interesants.
 Lo Sergi al L1
Lo mesm

      Lo segon llarg te una sortida de reunió que … la mare que la va pari. Després te un diedre amb tendencia a l’esquerra que també toca la moral.
 Lo Nico al L2
 Lo Nico al diedre del L2
Que be!!!
 
     El tercer llarg , d’aquells que no voldries que s’acabés mai, cinquè de festa major.
 Lo Sergi al L3
 Mes amunt
I lo Albert igual de be!

     El quart segueix la mateixa tònica, un pel mes dur i brut.
 Lo Nico al L4
 Lo mateix

     El cinquè es de transició, arribada a peu de les plaques superiors, on hi ha lo millor de la via
Lo Nico arrivant a R5
      El sisè llarg es una placa mantinguda de 6a  amb un pas de 6a+ , jo crec que obligat, on has de moure’t a dreta i esquerra ,posant los peus ben arrapats.
 Lo Nico al L6
 Igual

      El setè, vuitè i novè llarg, no els puc relatar per un augment del dit del Nico ,a lo que decidim de baixar.
Retirada desde la R6
     Ràpels i banyada al riu, i després el “piscolabis” qu’ens ha preparat lo Albert.
     Creieu que això es pot considerar un “final feliz”???? nosaltres pensem que si, tot i que en hi ha d’altres. Gracies Albert tu si que ets un bon “Bautista”.
 Quin luxe!!!
 Quin bó!!!!

     Via recomanable tot i que no la hem pogut acabar. Cal vigilar amb les pedres que farem caure i  amb les prediccions meteorològiques en cas de crescuda del riu. També cal porta força aigua de boca si el calor es intens. Ambient assegurat. Tornarem , no ho dubteu.
Pareu compte amb les pedres, hi ha vianants

LO POEMA :
“EL GALL”

—M'he guanyat cada lloança,
cada crit d'admiració!
Sóc el símbol de la França!
I al corral, quan ve pitança,
jo l'estreno, gall que só.

Ja qui em guaita ho endevina:
em pertoca de manar.
El meu bec no és de joguina
ni suporta cap gallina
l'espurneig del meu mirar.

I si el sol, per la galvana
que sa jaça li encomana,
veu la boira i no la fon,
—Què fas? —crido— tarambana!
Treu el nas i alegra el món!

                           Josep Carner



3 comentaris:

Juanill lo val de ram en ram ha dit...

Això que és... una nova disciplina?

"Vacancing climbing", "Aquaescalada" o alguna cosa així?

Quina pinta de pollastres!... remullats!

Mare de Deu "sinyor"... el que s'ha de veure...

;-)))))

Lo Gall ha dit...

Tu si que vals lo val de ram en ram, no Juanill que el lloc es mol guapss i la via tambe, recomanable per ara, entres mullat i surts empapat.
lo Nic lastir

juanill lo val de ram en ram ha dit...

La veritat es que ja es veu que mola, sembla molt bona pedra i per l'estiu i la calor es veu genial.