dilluns, 11 de juny de 2012

4 de Juny de 2012-TERRADETS-Paret de les Bagasses-QUO VADIS 330 m. 6b+ , Ae (6a obl.)


A RE-PROBAR-LA

Perdoneu, pero lo Jaume i lo Gerard la van anar a repetir el dilluns següent , pero com no vaig obrir el correu, no he pogut piular les seves impresions. La redacció de LO GALL demana disculpes i ha acomiadat al cronista de torn. Heus aqui un petit resum:


Primer llarg: molt guapo i potser el més obligat de la via. Algun petit "alejillo" fa que et muntis a la paret dient: Coño, sembla ser que avui no ens regalaran res...
Segon llarg: llarg de tràmit més assequible però de moviments elegants i canto al gust. També amb algun aleje ( però quan és "quartillo facilongo")
Tercer llarg: apoteòsic. Un dels millors llargs que recordo. Festival de ratlles, gotes d'aigua, i algun tram de fissura. Rematat amb una placa final de roca punxen.
Quart llarg: potent placa de 20 metres on prima la tècnica de col·locació.
Cinquè llarg: durillo, durillo.....no li vaig trobar el pas i com que quedava molta paret per fer vaig fer ús de la immaculada tècnica del Acero: tira de cinta i tira p'arriba.
La resta de via , de la mateixa tònica, amb algun que altre pas obligat però on mai penses que pots prendre mal. En el primer llarg d'artificial más de lo mismo: algun tram on t'has d'estirar més que un alicuecano, i d'altres més regalats. El segon llarg d'artifo els seguros són més generosos, i després, la sortida en lliure et regala una placa de quartillo amb un festival de cantos.
L'últim llarg, amb un bon cop de gas també es soluciona en lliure ( ojo amb la comba de la corda des de la reunió, sinó, caiguda sobre la repisa, solucionable també amb la prodigiosa tècnica del a-zero.
En resum, al Gerard i a mi ens va semblar un viote viote, on gaudir com nens, de molt bona roca, pati del bo, i vistes a Terradets. Via totalment equipada, no portar cap catxarro, només estreps i cintes. Com que no sabíem quantes , en vam portar 20 "por si aca..."; però crec que amb unes 15 - 16 ja fas...
Apa, galls i companyia, ens veiem. Gràcies als aperturistes visionaris, ... i a tota la quadrilla reequipadora.
 L2
Lo Gerard i lo Jaume
 L8
Fins i tot, los cucs fan la Quo Vadis

FRIKI, FRIKI....
La reostia! 7a? 8a? 9a?...???
Aquesta es la presa Cingino, es trova a Italia... pero fes-hi un cop d'ull de mes a prop....
Mes a prop....
Una mica mes?
al Ibex (cabra Europea) li agrada menjar la molsa , el liquen i llepar la sal acumulada a les parets de la presa.
On son els parabolts?? Eh?????

3 comentaris:

Juanill ha dit...

Aquest Ibex si que puja com Deu mana i no l'IBEX 35...

Lo Gall ha dit...

Molt agut Juanill.

Llorenç ha dit...

Bona feina el reequipament! tindrem que anar a fer-li un tast!
felicitats!