dilluns, 28 de maig de 2012

27 de maig de 2012 MONTROIG-PALA ALTA- MARIOLA MOTORS, M.D. 130 m (V+)

On anem a "estrenar"la "catxarreria" d'última generació? dons en un lloc on els parabolts destaquin per la seva absència..., com Deu mana!
La Pala Alta, és com estar a casa, quants records... però... com pot ser? la "Mariola Motors" no figura encara a la nostra colecció? això s'ha arreglar.
Dissabte al matí, estem sols al Montroig, tothom deu estar esmorzant i ja pensant en els caragols dons avui es dia d'Aplec.
Avui si que semblem dos galls de cresta "enhiesta", anem fen farcits de "hardware" último grito ja que avui toca autoprotegir-se.
"Mariola Motors", una CLÀSSICA, sí, sí amb majúscules. Una petita obra d'art, oberta a càrrec de dos dels membres més il·lustres de la "Tako Band", que el temps i els parabolts de la Brothers no han aconseguit desvirtuar.



Ressenya "Made in LOGALL"


Preparant l'arsenal al Coll de Porta

Juanill encetant el primer llarg. Entrem per la placa i no per la "Miqueluchi" com fa molta gent

Escalant sota els impressionants "Mariola Roofs"
Juanill a la 1a "role"

Merto recollint trastes al 1er llarg fruint de la roca vermella hiperadherent

Encetant el magnífic diedre del 2on llarg

Canto excel·lent, autoprotecció fàcil...

...atlètic i molt, molt bonic...

Merto al segon llarg, espectacular!!

Quin ambientasso!!

Comença l'excursió sota els "Mariola Roofs"...

Merto arribant a R3
Els dos llargs de travessia son fàcils però espectaculars.

Salvant les diferències em recorda una "famosa" travessia que hi ha per Picos...

Merto acabant el 4art llarg

Ara be quan lo maten... la cirereta del pastis... V+ del "Marmo" que cal equipar... quina por!

... però ja se sap "sabe más el diablo por viejo que por diablo"....

...potser si que ha calgut algun repòs a l'antigua "usanza" heretge però el pas ja queda sota els meus peus...

Els darrers metres del darrer llarg ofereixen una roca immillorable

Tot lo bo s'acaba

Fotocim

LO XIST: Avui lo xist es a càrrec del nostre amic Jordi Balasch






3 comentaris:

Lo Gall ha dit...

Eiii Juanill i Merto. Son uns "revival" i a mes a mes els meus idols. Si senyor , tornar a fer aquelles fantastiques vies que queden un pel oblidades per la falta de equipament. Aqui en aprens per collons a posar "catxarros". Recordo que quan la vaig fer portava aquells friends de barra rigida que encara tinc per casa. El segon llarg amb el cul apretat, amb el "merlet" al final del diedre. El "quinto MAS" "a equiper" es una invitació a recordarte'n del Marmo, pero si hi hagues una assegurança, perdria tota la gracia.
Una abraçada
LO SERGI

Juanill lo val de ram en ram ha dit...

Malgrat que portàvem ferro nou aquest era petit així que també en dúiem de vell (els números grans moderns valen una fortuna i "no està el horno para bollos"), fins hi tot vaig col·locar un BIVO (friend de dos leves, que nomes hauria d'estar als museus... lo mal parit....).
Ens ho vam passar genial.
Estic d'acord que l'últim llarg no ha de perdre la gràcia que té. Fins hi tot quan a l'acabar el darrer llarg de travessia, trobes els ancoratges de la "Brothers", just abans d'arribar a R4, tens la sensació de sortir d'un camí per entrar en una carretera, menys mal que de seguida et tornes a desviar...

jordimarmo ha dit...

Epa Joan molt bona la topo!! vei ke encara conserves el teu bivo prehistòric, jajaja