dilluns, 18 d’abril de 2011

16 d'Abril de 2011- ESCALES-PIC DE SANT CUGAT-GOSA -310 M. V+, 6a ( V obl )

Ressenya de "LA NOCHE DEL LORO 2"

           Ja ha arribat el dissabte. Quedem lo Nico, la Yolanda i lo Sergi  al “24 hores” de Torrefarrera a les 08.00 a.m. “o clock”. La via triada avui es la “Gosa” de Escales al Pic de Sant. Cugat. En tenim bones referencies del Mingo. Carretera amunt, parada i fonda a Areny i pel camí, com no, el país arreglat.
           Deixem el cotxe , es guarnim i cap a la paret. El dia pinta estrany i no tenim clar si ens mullarem o no, la temperatura esta de “conya” per ascalar en aquest lloc
de cami cap a la feina

           Arribem a peu de paret i lo Nico inicia el primer llarg. Quatre renecs l’ajuden a superar la “tocacollons” de la primera placa ,6a, després es deixa fer.
lo Nico al 1e llarg
la Yolanda al 1e llarg
             Lo segon llarg agradable amb bon canto, ens deixa en un moment  casi a mitja paret. Caldrà el pas de cordades i pluges per a que es netegi.
lo Nico al 2n llarg
la Yolanda i lo Sergi a la R1
la Yolanda i lo Nico al llarg 2

           Ara li toca a la Yolanda el que creiem el millor llar de la via.  Una placa una mica tombada de V+ que te l’has de currar, mes a mes has de posar “cacharrets”. A la Yolanda li preocupa  si els posa bé o no, nosaltres li donem un “BIEN ALTO” en acabar el llarg.
lo Sergi al llarg 3 
la Yolanda a la R3 
lo Nico al llarg 3

             Continua la Yolanda en el quart llarg en el que hi ha un primer sostre amb bon canto, placa una mica bruta i un final bastant guarro per la dreta del últim bloc.
 la Yolanda al pas guapo del 4t llarg
lo Nico al mateix pas

                  El cinquè llarg el fa lo Sergi, el mes fácil, (per algo és el mes “pureta”) placa molt tombada de 3e amb un muret final. A la R5 decidim no fer l’últim llarg perqué no tenim ganes de montar el rappel. (som una colla de vagos) i sortim en flanqueig cap a la ultima “role” de la “Ramona”.
 lo Sergi al 5e llarg
lo Nico i la Yolanda a la R5

           Com sempre abraçades i “besets(avui repetim, que en hi ha “xiqueta”)  “fotocim” i cap a baix.
 fotocim
Sopeira

                  Cal seguir les fites fins trovar les cordes de baixada i un cop s’acabin en tendencia a l’esquerra fins trovar la ferrada. Un cop s’arriba al peu de paret, cal reseguirla fins tornar al peu de via i pel camí de pujada fins al cotxe. Nosaltres vàrem tirar recte avall i ens vam “encigala”.
Floreta del dia.

L'ACUDIT :   Había un señor que al salir de su casa para tomar el transporte público siempre le decía otro hombre: 
Adiós, cornudo.
Y él no entendía nada, así pasaron 5, 6, 7 días y lo mismo.
Entonces, el señor le dice a su esposa: 
Oye, sabes que todos los días un hombre me dice: "Adiós Cornudo".
Y al siguiente día cuando salió de la casa el mismo hombre le dijo:
¡Encima de cornudo, chismoso!

4 comentaris:

Mingo ha dit...

MIra que sou gànduls, però si el ràpel és de uns 20 metres, el llarg és molt bonic, una placa superllisa però amb unes preses molt bones. Felicitats per l'escalada

lo GALL ha dit...

No era per la dificultat del llarg, si no per la mandra de muntar el ràpel quan el camí de baixada el teníem al costat.
Niko.

Pepet del cul estret ha dit...

Mira que'n sou de mandrosos. Es que si no hi soc jo, no en foteu cap del dret.Tenia rao aquell anonim,no entenc com puc ascalar amb vosaltres.Aquesta la tornareu a fer tota i de baix fins a dal com Deu mana.

Mingo ha dit...

Pepe, estic amb tu no els hi donem per bona