El dissabte decidim anar a fer una comunitària al Montroig ,
tot mirant que fer apareix aquesta via com a opció i ens en adonem que no esta
piulada al blog , te collons la cosa que essent una de les híper clàssiques de
la zona i no la tenim ressenyada.
Nosaltres que anem fardant que lo nostre blog es un dels referents
en vies de la zona i una petita joia com aquesta no hi surt , acceptarem de bon
gust tots els vostres insults i renecs.
Ja feia dies que lo Joan i l’Anna es feien mala cara i no sabíem
per que , i ves per on que la seva empudegamenta venia per la nostra poca professionalitat
per tan gran falta de respecte a la seua obra.
Decidits a resoldre aquesta cagada ens en hi anirem tots a
fer l’onso uns darrera dels altres fent veure que som escaladors, tot i que un addicte al cafè que no ho veia massa
clar això de fer una romeria ascalatoria se’n volia anar a fer la Mariola Motors
, la resposta de tots plegats va ser d’unanimitat “tu calla i fes cua con tot hom carnús”.
La via resta poc equipada tret dels dos llargs que aprofita
del Diedre blanqueta i lo rader , lo mes bonic net de ferramenta fixa.
Es una via de grau fàcil i de bon complementar amb trastets
, amb un joc de Totems ja fareu.
La roca es bona o molt bona i com acostuma a passar amb les
vies a equipar gens pulida tret de la zona del Blanqueta que nota la paga de
ser una de les vies mes ascalades del Montroig.
Es una via ben parida per iniciar-se en això nou que fan ara
i que en diuen autoprotecció , que no te res a veure amb l’ascalada de tota la
vida però així ens ho fan colar per fer-se els mil-homes i tenir arguments per poder
fotre a parir als que no hi combreguem. Gondeu si lo Gastón Reunflat alcés lo
cap els faria córrer a bastonades per rucs.
Dia de fer el borinot i riure , que això també es part de l’ascalada
a la Noguera.
